La musaranya menuda (Sorex minutus) es diferencia de la musaranya cua-quadrada (Sorex araneus) perquè presenta unes dimensions corporals i cranials més reduïdes. El pes és també inferior, pot atènyer els 6,5 g. Té la cua relativament llarga, amb la base de secció no quadrangular, i la longitud del peu posterior inferior als 12 mm. Es diferencia de la musaranya de Millet (Sorex coronatus), ultra per la grandària, perquè presenta el pelatge bicolor. Les seves mesures corporals són les següents: 50-70 mm de cap i cos, 35-47,5 mm de cua, 10-11,5 mm de peu, 5-8 mm d’orella, i el pes és de 2,7-5,5 g.
Eduardo Saiz.
La seva morfologia externa no difereix de la que presenta la musaranya cua-quadrada. No obstant això, la cua és relativament més llarga, en proporció a la grandària del cos, i representa aproximadament tres quartes parts de la longitud del cap i cos. El pelatge és dens i bicolor, lleugerament més clar que a la musaranya cua-quadrada. Té tres parells de mames inguinals. Com en la musaranya cua-quadrada, els pes corporal és sotmès a variacions estacionals importants.
Biologia
Presenta uns requeriments de tipus medioeuropeu. Habita als boscos caducifolis i semicaducifolis i als prats, emparada en murs o cúmuls de pedra, dins de la vegetació herbàcia o sota un mantell muscini abundant. En general, presenta uns hàbitats preferencials similars als de la musaranya cua-quadrada, si bé es manifesta com una espècie més eurícora, amb més capacitat de colonització.
La seva activitat és tant diürna com nocturna, amb períodes curts de permanència al niu, a causa de les seves necessitats energètiques elevades. S’alimenta exclusivament d’artròpodes, en particular d’aranyes, adults de coleòpters i larves de lepidòpters. El cicle de reproducció s’estén des de l’abril fins a l’agost. Hi ha una o dues ventrades per any, i de dos a vuit embrions per part. El període de gestació dura 22-25 dies. Les cries neixen amb un pes aproximat de 0,3 g i amb el cos nu. Al cap de dues setmanes presenten el pelatge complet i als divuit dies obren els ulls. Finalitzada la lactància, els joves abandonen el niu, es dispersen i estableixen un domini territorial que mantenen durant tota l’època d’inactivitat sexual. Generalment, no arriben a la maduresa sexual fins a l’any després del seu naixement. Les diferències ecològiques respecte a la musaranya cua-quadrada es manifesten bàsicament en la densitat poblacional i l’amplitud del territori. La musaranya menuda presenta uns efectius poblacionals més baixos que li permeten mantenir territoris més grans.
Corologia
Àrea de distribució probable de la musaranya menuda (Sorex minutus) als Països Catalans.
Maber, original de l’autor.
La musaranya menuda presenta una distribució paleàrtica, molt semblant a la de la musaranya cua-quadrada (S. araneus). Ocupa Europa occidental, des del centre de la península Ibèrica i Escandinàvia fins al NE d’Àsia. També habita a Gran Bretanya, Irlanda i la major part de les Hèbrides. A la península Ibèrica, s’estén des del NW fins al NE, sense arribar a les franjes costaneres, i penetra vers el centre peninsular, on ocupa la meitat septentrional del Sistema Ibèric, la serra de Guadarrama i Gredos.
Als Països Catalans, habita als Pirineus, Prepirineus i regió oriental humida. Així mateix, es troba a les muntanyes de Prades, on constitueix un nucli poblacional aïllat de la resta de poblacions ibèriques. Aquesta distribució discontínua s’explica en relació als canvis climàtics, i consegüentment de vegetació, esdevinguts durant i després de la darrera glaciació.
El factor ambiental més important que condiciona la seva presència és la humitat. Als Països Catalans, l’espècie viu en indrets amb precipitacions anuals superiors a 600-700 mm. Dins de la seva àrea natural de distribució, els requeriments ambientals no són molt estrictes. És freqüent tant als llocs oberts, a solells orientats al S, com en boscos ombrívols orientats a l’W. En general, ocupa els dominis de vegetació boreoalpina i eurosiberiana, sense penetrar, aparentment, en les zones de característiques típicament mediterrànies.
La musaranya menuda i la musaranya cuaquadrada coexisteixen a la major part de llurs respectives àrees de distribució i ocupen, fins i tot, els mateixos microhàbitats. No obstant això, la competència entre ambdues espècies és reduïda, a causa, en part, de la segregació en diferents estrats verticals d’activitat. Efectivament, la musaranya cua-quadrada manifesta preferència per hàbitats subterranis, mentre que la musaranya menuda, viu, habitualment, a la superfície. Pot haver-hi altres factors que redueixin llur competència.
L’establiment del seu quadre subspecífic a Europa resulta dificultós atesa l’absència de sèries suficientment àmplies de material. Aquesta dificultat s’accentua per l’existència d’una variació clinal en els paràmetres de l’espècie, que es manifesta en un augment progressiu de talla vers els marges meridionals de la seva àrea de distribució.