Resultats de la cerca

Filla de Bossó de Mata, senyor de Cognac, i de Peronella I, comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan Fou casada 1240 amb el vescomte montardí Gastó VII de Bearn, de qui fou la primera muller i a qui aportà el seu patrimoni Dona d’una gran bellesa, inspirà una passió al rei Enric III d’Anglaterra

Filla gran del comte Ermengol VII i de Dolça de Foix Fou casada amb el vescomte Ponç III de Cabrera i d’Àger Ja vídua, el seu germà, el comte Ermengol VIII, li deixà en el seu testament el comtat d’Urgell, si moria sense successió la seva filla Aurembiaix I Fou mare del comte Guerau I d’Urgell

Filla segona del rei Ferran VII i de Maria Cristina de les Dues Sicílies, fou casada 1846 amb Antoni d’Orleans, duc de Montpensier, gran comanador d’Aragó a l’orde de Calatrava, fill del rei Lluís Felip I de França El 1868 fou expulsada, amb el seu marit, pel fet de conspirar contra la seva germana, Isabel II

Comte i primer duc d’Anjou i del Maine 1356-84 Fill de Joan II de França, substituí aquest com a ostatge a Londres 1360, però el 1363 fugí a França El 1380 fou nomenat regent durant la minoritat del seu nebot Carles VI Investit rei de Nàpols per Climent VII, intentà, inútilment, de derrotar Carles III de Nàpols

Nebot de Francisco Espoz y Mina A Saragossa, on estudiava, participà en l’alçament antifrancès del 1808 En contacte amb les autoritats de Lleida, lluità a l’alt Aragó Capturat per Suchet, fou dut presoner a França Alliberat 1814, lluità contra Ferran VII d’Espanya i fugí a Mèxic, on s’uní als independentistes Capturat pels espanyols, fou afusellat

Es compon de més de 3500 objectes de parafernàlia militar, 1500 dels quals estan fets d’or amb un pes de 5 kg, i 2,5 kg de plata Ha estat datat del segle VII dC i se suposa que formava part d’un aixovar reial amagat per causes desconegudes No hi consta cap objecte d’ús femení

Fill del comte normand d’Acerenza, Ascletí, de la família dels Drengot, succeí el comte d’Aversa, Germà, del qual era tutor Expulsat de Càpua el darrer príncep longobard Landolf VI, també el succeí El 1062 integrà el comtat d’Aversa al principat En guerra amb els Estats Pontificis, acabà sotmetent-se al papa Gregori VII 1073

L’església de Sant Miquel de Bresca, al contrari de la vila, que es documenta ja l’any 940 en el fals VII de Gerri , no apareix citada fins l’any 1116, en què fou concedida per l’abat de Gerri a la sagristia del monestir possessió que fou confirmada pel papa Alexandre III, l’any 1164

No és obra del temps de Vamba s VII, sinó de la fi del s XI Les delimitacions dels bisbats dels Països Catalans són totes arbitràries i irrecognoscibles Això no obstant, la Divisió fou allegada el 1239 en el plet entre Tarragona i Toledo referent als drets sobre l’arxidiòcesi de València arran de la conquesta cristiana del regne

Conegut des del s VIII aC i governat per reis o bé per sacerdots anomenats mukarrib , la seva capital fou Mā'rib i, posteriorment, Ẓufā Desenvolupà un ric comerç especialitzat en encens, pedres precioses, or i espècies Enfrontat sovint amb els estats veïns de Petra i Etiòpia, passà a formar part del món islàmic a mitjan s VII dC