Resultats de la cerca

La capital és Valverde 5035 h est 2010 D’origen volcànic i molt muntanyosa, presenta relleus formats per cons volcànics i camps de lava la màxima altitud és el cim de Malpaso 1501 m Hi ha conreus de cereals i vinya i cria de cabres Des de mitjan anys vuitanta hom hi ha promogut el turisme Entre final de setembre i començament d’octubre del 2011 tingué lloc una important activitat sísmica, amb una cinquantena de terratrèmols que arribaren a una intensitat de fins a 4,3 graus en l’escala de Richter A mitjan octubre, una erupció volcànica submarina, a només uns tres o cinc …

La part meridional del terme, especialment la més obaga, és boscada alzines i roures L’agricultura 105 ha és de secà, amb predomini total de la vinya 96 ha, que produeix un vi amb denominació d’origen controlada hi ha també 6 ha de pastures i farratge i 1 ha d’hortalisses Hi ha una cooperativa amb capacitat per a 8000 hl Hom ha bastit una resclosa damunt la Matassa amb finalitat esportiva, per tal d’afavorir el turisme Actualment el 25% de les cases són residències secundàries El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a 376 m alt, al fons de la vall, a l’esquerra de…

Travessa el terme d’est a oest el barranc de Famorca, afluent de capçalera del riu de Gorgos El 73% del territori és ocupat per pins i matollar La terra conreada ocupa el fons de la vall i els primers contraforts de les serres hi predomina absolutament el secà 270 ha, dedicat especialment als cereals, els ametllers, les oliveres i la vinya La ramaderia ovins i cabrum hi té una certa importància El poble 54 h 2006 famorquins 680 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és al fons de la vall L’església Sant Gaietà depèn de la parroquial de Fageca Lloc de moriscs 26 focs el…

Travessa el terme d’oest a est el riu de Sallent Més de la meitat del terme és ocupat per brolles i matollars Al sector conreat domina el secà 130 ha, dedicat en part a la vinya 55 ha El regadiu 70 ha, és dedicat als tarongers i a les hortalisses La ramaderia d’ovins hi és escassa, i la indústria tèxtil que tingué al s XIX ha desaparegut El poble 149 h 2006 178 m alt, que comprèn tota la població del municipi, és situat a la dreta del riu de Sallent L’església de Sant Onofre depengué de la collegiata de Xàtiva fins el 1535, que fou erigida en parròquia Lloc de moriscs 38 focs el…

L’economia es basa en l’agricultura El regadiu 40 ha és escàs, a causa del caràcter estacional de les aigües del riu i de la insuficiència de les de pous Els conreus més estesos són el de la vinya 100 ha, dedicada a la producció de raïm de taula, cereals i oliveres La terra, molt repartida, és explotada quasi totalment pels propietaris La població es doblà durant el s XVIII, s’estacionà al XIX i ha anat disminuint durant el XX, a causa de l’emigració, especialment cap a Alfarrasí El poble 207 h agl 2006, benissuerans 200 m alt és a la vora de la carretera de Xàtiva a Alcoi D’…

L’església de Trespueio és documentada per primera vegada l’any 996 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Güel, que cal identificar amb l’actual santuari de la Mare de Déu de les Roques Segons aquesta escriptura, Goanes donà a l’església de Güel una peça de terra amb vinya plantada que tenia “ in domum Sancte Marie in Traspuio ” A banda d’aquesta notícia no s’ha trobat cap altra referència documental d’època medieval Avui, la capella de la casa Trespueio, a la confluència del barranc de les Badies amb l’Isàvena, està dedicada a la Santíssima Trinitat i hom la…

Aquesta església era dins l’antic terme del castell de Fontanet, al lloc de Puig-redon No degué passar de capella o, com a màxim, fou sufragània de Sant Miquelde Fontanet Era propietat de la família Puig-redon Les úniques notícies antigues d’aquesta capella es troben al testament que l’any 1062 féu Goltret, el qual tenia béns a la zona, sobretot a Puig-redon, i féu diverses deixes a Sant Joan de Puig-redon una sort de vinya, unes feixes de terra, i deixà l’església de Sant Joan amb els seus sagrers al seu fill Ramon De les notícies posteriors només es comprova la dependència, el…

La capital és Amfissa 6605 h 1971 És molt muntanyosa, amb altituds de més de 2000 m, que culminen al mont Nkiṓna 2510 m, i és formada per conques separades per serres que es comuniquen mitjançant congosts tallats pels rius, de règim torrencial La població és escassa 21 h/km 2 1981, i es dedica a l’agricultura blat, oliveres i vinya i a la ramaderia Hom hi extreu bauxita Habitada aquesta regió a la fi del Neolític, al segle II aC no sembla influïda per Micenes En la seva expansió colonitzadora fundà la ciutat de Focea, a l’Àsia Menor Posteriorment, la seva història s’identifica…

Des de molt jove residí a Terrassa Llicenciat en filologia catalana es dedicà a l’ensenyament Publicà els llibres de poesia Cel de nit 1979, premi Miquel de Palol 1978, La vinya cremada 1986, Parc de gessamins 1987, Poemes per a Clara 1998 i La vida entredita 2006, premi Ciutat de Terrassa-Agustí Bartra de poesia 2005 La seva sèrie d’haikus Terres i espais , juntament amb els de L’instant d’una ala , de Josep Maria Capdevila, i Showa , de Maria Rosa Roca, reberen el premi Ciutat d'Olot-Joan Teixidor 2002, i foren publicats en el poemari conjunt A l’ombra dels lotus 2003 Publicà…

La geografia El cap de comarca és Requena Hom l’anomena popularment l’ altiplà de Requena El seu extens territori correspon bàsicament a una gran plana formada per dipòsits miopliocènics Els límits ofereixen relleus més elevats a l’W, la ratlla amb Castella és marcada pels anticlinals de Contreras, prolongats al N per la serra de La Bicuerca al S, el pas a la conca endorreica d’Albacete es fa a través d’un descens suau el límit oriental queda marcat per la serralada de Siete Aguas i la serra de Malacara i al N, per les serres del Negrete i d’Enmedio Així els límits, menys el meridional,…