Resultats de la cerca
Es mostren 4995 resultats
Bibliografia general referent al romànic del Donasà
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del Adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda , discurs llegit a l’acte públic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 18 de desembre de 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El paso de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena 720-768 , “Cuadernos de historia de España” Buenos Aires 1953, núm 19, pàgs 5-54 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La Plana de Vic en els segles VIII i IX 717-886 , Vic 1954 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil…
Pere Bosch i Gimpera
Historiografia catalana
Arqueòleg i prehistoriador.
Vida i obra Fundador de l’arqueologia catalana moderna vg arqueologia antiga , fou un dels més prestigiosos prehistoriadors mundials Exercí el seu mestratge tant a Europa com a Amèrica, i realitzà síntesis de la prehistòria d’ambdós continents Emmarcat dins del catalanisme noucentista, detingué diversos càrrecs públics i polítics fou rector de la Univeritat Autònoma de l’època republicana 1933-39, de la qual fou fundador, i conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya Fill únic de Pere Bosch i Padró i de Dolors Gimpera i Juncà, família benestant de Barcelona, el seu tarannà restà…
Partit Obrer d’Unificació Marxista
Partit polític
Partit comunista de caràcter heterodox, constituït a Barcelona el 29 de setembre de 1935, en unificar-se el Bloc Obrer i Camperol [BOC], que dirigia Joaquim Maurín, i la Izquierda Comunista de España, dirigida per Andreu Nin.
Volia esdevenir una alternativa tant a la socialdemocràcia com a l’estalinisme, reivindicava les essències leninistes de la primera etapa de la revolució soviètica i es manifestava obertament antiestalinista i crític amb el trotskisme Defensava un programa polític que definia el caràcter democraticosocialista de la revolució encapçalada per la classe obrera, l’enfortiment de les aliances obreres, com a front únic de la classe treballadora, i l’autodeterminació nacional, que s’havia de concretar en una Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria Els dirigents més importants, a més de Joaquim…
Museística 2010
Museologia
El Pla de Museus de Catalunya del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat estableix que hi ha d’haver xarxes territorials de caràcter temàtic que depenguin dels museus nacionals per dur a terme una política museística conjunta, tot respectant la diversitat de cadascun dels museus Al llarg del 2010 se’n van crear dues de destacades La sala Phoínikes, dels homes vermells, del Museu d’Arqueologia de Catalunya, va ser una de les onze sales que es van renovar © Museu d'Arqueologia de Catalunya D’una banda, es va crear la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de…
Santa Maria de la Pinya (la Vall d’en Bas)
Art romànic
Situació L’església de Santa Maria, amb ben pocs elements romànics, centra el poble de la Pinya, cap d’un antic terme municipal, el qual l’any 1970 fou incorporat al nou municipi de la Vall d’en Bas El poble, al cantó de ponent d’Olot, és situat al costat oriental del Pla, vora la carretera, amb un nucli de cases molt petit ja que la majoria són disseminades Mapa 256M781 Situació 31TDG542695 Hom pot arribar a la Pinya agafant la carretera que surt d’Olot en direcció a la Vall d’en Bas A mà dreta hom trobarà, al cap d’uns 2,5 km després d’haver sortit d’Olot, la carretera que hi porta JVV…
Hans Werner Henze
Música
Compositor alemany.
Vida Inicià els seus estudis musicals a Bielefeldt, i a partir de setze anys els continuà a Brunsvic Fill d’un excombatent de la Primera Guerra Mundial que abraçà el nazisme i morí al front durant la Segona Guerra Mundial, el 1944 hagué d’interrompre els estudis musicals quan fou mobilitzat en una companyia de tancs de l’exèrcit alemany Capturat pels britànics, en acabar la guerra fou alliberat i es guanyà la vida com a acompanyant musical en un teatre de Bielefeldt El 1946 reprengué els estudis a la Universitat de Heidelberg sota la direcció de Wolfgang Fortner, i al mateix temps aprengué de…
,
instrument
Música
Objecte de què hom se serveix, mitjançant una manipulació especial, per a produir sons musicals.
Tot i que en la cultura occidental és un terme sense gaires dificultats d’interpretació, és obvi que el seu significat depèn del que es doni a la paraula música Aquesta flexibilitat semàntica possibilita que, en certs contextos, pugui incloure’s en aquesta categoria qualsevol objecte sonor En un sentit més restrictiu, s’entén per instrument musical l’objecte capaç de produir sons mitjançant un generador sonor, proveït d’un amplificador per a projectar els sons en freqüències audibles per l’individu receptor i dotat de sistemes o mecanismes que possibilitin la modulació dels sons, qualitat…
Els museus de ciència i tècnica
Sovint s’ha considerat que els antecedents del museus de ciència i tècnica van ser els gabinets científics del segle XVIII on s’experimentaven i es mostraven els descobriments que els científics havien realitzat als seus laboratoris En aquests gabinets es feien “demostracions” de caràcter públic que servien alhora com a pràctiques d’estudi i com activitats de difusió de la ciència, ja que hi assistia part de la societat illustrada d’aquella època A París, per exemple, burgesos i aristòcrates assistien voluntàriament als cursos que es feien als diversos gabinets Aquesta vocació didàctica i de…
La serra de Tramuntana
Formació de socarrells, amb eixorba-rates negres Astragalus balearicus florits La morfologia en coixinet espinós és un tret adaptatiu de les plantes enfront del vent, factor ambiental de marcada transcendència a la costa i les muntanyes del nord de Mallorca Yves Hennechart La serra de Tramuntana 11, entre els principals espais naturals de Mallorca El costat nord-oest de l’illa de Mallorca és format per una espectacular serralada de 90 km de longitud, que en alguns indrets supera els 10 d’amplada El contrast entre aquesta regió muntanyosa i el pla és molt marcat, i la serra, visible de quasi…
Benet Fontanella, abat de Sant Pere de Besalú (1620-1623)
El dia 22 de juliol de l’any 1620, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Benet FontanellaOlot 1575 – , abat de Sant Pere de Besalú diputat militar Onofre Jordà i de Sassala, donzell de Tàrrega diputat reial Bernat de Berengarí, doctor en medicina domiciliat a Barcelona oïdor eclesiàstic Miquel de Macip i de Sotelles, canonge de la seu de Tortosa oïdor militar Ramon de Calders i de Ferran, donzell de Cervera oïdor reial Blai Gil de Frederic i Montfort, notari de Tortosa Tots ells juraren llurs càrrecs a la sala vella del Palau de la Diputació…