Resultats de la cerca

Comprèn unes 10 espècies distribuïdes arreu de les regions temperades o càlides, sobretot a les terres de conreu El serreig aferradís Sverticillata , dit també millaroca o panissalla o planissola , té la tija dreta, generalment ramificada a la base, de 20 a 60 cm d’alçària, fulles verdes, amples fins a 1 cm, i panícula espiciforme, cilindroide, amb interrupcions que fan que sembli verticillada, verda o d’un to violaci El serreig d’aresta groga Sglauca té una alçària de 10 a 50 cm, les fulles verdes, linears, aspres al marge, i panícules espiciformes terminals, oblongues, denses, amb…

Els llançatorpedes poden ésser sobreaquàtics , quan són incorporats en un vaixell de superfície o en una aeronau i són constituïts per un tub o gàbia que conté el torpede i que serveix per a donar-li el primer impuls per mitjà d’aire comprimit o d’una càrrega explosiva, subaquàtics , quan són incorporats a un submarí Són semblants als anteriors però són tancats hermèticament i amb una pressió interior produïda artificialment i igual a l’exterior, i sobreaquàtics de suspensió , que dipositen el torpede a l’aigua sense donar-li impuls

Més radical que la doctrina de l' harmonia preestablerta , l’ocasionalisme estrictament dit NMalebranche, AGeulincx, Gde Courdenoy, JClauberg i, en una certa manera, Lde la Forge s’emparenta no sols amb Hume i els seus precursors Algatzell i Nicolau d’Autrecourt, en tant que oposats a la noció de causa, ans també, en relació amb el problema de l’acte moral, amb doctrines com la de la sygkatáthesis de l’estoïcisme l’home ha d’acceptar el destí, la del consentiment qasb d’al-As’arī l’home té la capacitat de fer seu, amb joia i resignació o sense l’una i l’altra, allò que resta determinat per…

En ésser aplicada amb força sobre la superfície exterior de la roda d’un vehicle frens de carro i de ferrocarril o bé la superfície interior o exterior d’un tambor metàllic fre de tambor d’un automòbil o d’una màquina, respectivament en redueix la velocitat fins a aturar-los

Poden ésser rotatius o estàtics Sovint els convertidors són emprats per a convertir el corrent altern en continu, o al revés, el continu en altern Els primers són anomenats rectificadors , i els segons, onduladors En el corrent altern, els convertidors poden ésser per a corrent monofàsic, trifàsic o polifàsic en general p ex, hexafàsic Els convertidors de freqüència són els que transformen corrent altern d’una certa freqüència en corrent altern d’una altra freqüència, i els convertidors de fase són els destinats a transformar un sistema de corrents alterns polifàsic en un altre de la mateixa…

Sovint el verb “segar” és reservat a l’acció de tallar el blat o l’herba amb la falç o el volant, mentre que la de tallar amb la dalla és anomenada dallar En alguns llocs el fet de tallar el blat sense collir-lo és anomenat estassar

Hom transmet senyals acústics convinguts o petits missatges que només rep el receptor concernit És emprat en hospitals, centres laborals amb personal que es desplaça, etc

Poden ésser d’origen físic estratificació, laminació, marques al sostre i a la base dels estrats, etc o d’origen biològic marques produïdes per organismes vius

La ventilació d’un local tancat té per finalitat la renovació total o parcial de l’aire que hi és contingut substituint l’aire viciat, ric en diòxid de carboni i altres gasos produïts per la respiració, la combustió, etc, per aire net i pot ésser natural o artificial La ventilació natural és l’aconseguida a través de les obertures, tals com finestres, portes, etc, quan aquestes són prou grans i romanen obertes el temps suficient Hom recorre a la ventilació artificial , anomenada també ventilació forçada , quan el local és molt gran, quan hi ha moltes persones, quan és interior, etc La…

Va associada a un despreniment sobtat d’una quantitat considerable d’energia, que es manifesta per la producció de llum, calor i soroll Es caracteritza per una ionització intensa del gas al llarg del camí de la descàrrega i per una forta excitació dels electrons més exteriors de l’àtom, la qual cosa produeix una radiació de freqüències característiques en l’espectre atòmic El llamp és un exemple de descàrrega per guspira Sovint la guspira va seguida d’una descàrrega luminescent o d’una descàrrega per arc