Resultats de la cerca

Fill i deixeble de Francesc Ribalta Molt jove —a 18 anys— realitzà La Crucifixió 1615, Museu de Sant Carles, València, encara dins el corrent manierista El seu estil és semblant al del seu pare, encara que molts cops accentua el tenebrisme a la manera bassanesca d’Orrente El Sant Jeroni 1618, Museu Nacional d’Art de Catalunya és una bona mostra del seu art L’escàs nombre d’obres firmades fa difícil de discernir-ne, moltes vegades, la paternitat Es casà l’any 1618 amb Mariana Roca de la Serna Mort molt jove, el seu estil restà mancat d’una personalitat pròpia El taller dels…

Antic cap de la brigada cosaca que operava a l’Iran, prengué Teheran 1920 a l’exèrcit soviètic i hi dissolgué el parlament del xa Aḥmad 1921 Es proclamà primer ministre 1923 i intentà de proclamar la república una vegada expulsats els britànics i soviètics del país Havent rebut plens poders del parlament, exilià el xa i se'n proclamà ell mateix Intentà de modernitzar el país construcció de ferrocarrils i d’indústries amb l’ajuda alemanya Arran de la Segona Guerra Mundial, l’URSS i la Gran Bretanya envaïren el país per tal d’impedir el subministrament de petroli a Alemanya i fou obligat a…

Fill probable de Lluís de Requesens i de Montoliu, senyor d’Altafulla i de la Nou, i d’Elfa de Relat Era canonge prepòsit de Lleida i conservador de la universitat Fou elegit bisbe de Lleida el 1380, però actuà com a electe fins el 1387 a causa de les tibantors amb el papa d’Avinyó Climent VII Fundà la capella gòtica de l’Epifania, a la seu vella Convocà dos sínodes i feu diverses disposicions litúrgiques El 1392 assistí al consell especial convocat a Barcelona per Joan I per tractar dels afers de Sardenya i d’una possible expedició Se li atribueix el poema Lausor de la Divinitat…

Fill del mercader Pere Rard i d’Elisabet Ja abans del 1596 era canonge penitencier de Barcelona Els seus germans, burgesos honrats de matrícula, aconseguiren el privilegi de ciutadans honrats de Barcelona El 1602 traslladà definitivament la seu episcopal, el capítol i les relíquies d’Elna a Perpinyà, designada com a centre episcopal de la diòcesi, i inicià l’establiment dels jesuïtes a Perpinyà A Vic, celebrà dos sínodes el 1609 i el 1610 i fundà un convent de caputxins 1610 Dividí la diòcesi de Girona en deganats i la visità en detall Renuncià la mitra el 1616, però no fou acceptada la…

Segon senyor de Manises, conseller, mestre racional 1320-30 i tresorer 1330-36 de Jaume II i d’Alfons el Benigne Fill de Pere Boïl i d’Aragó Prengué part en la conquesta de Sardenya 1323, de la qual fou designat reformador amb Bernat de Boixadors el 1326 Ambdós hagueren d’enfrontar-se amb la revolta sarda Participà en l’expedició de Pere el Cerimoniós a Mallorca i en les campanyes al Rosselló 1343-44 destinades a desposseir Jaume III de Mallorca del seu regne Fou governador de Perpinyà el 1344, i reformador de Mallorca des del 1345, on organitzà la repressió contra els fidels de…

Fill de Vicent Blasco i Ibáñez El 1931 reorganitzà, al País Valencià, el partit republicà que havien dirigit el seu pare i Feliu Azzati blasquisme , però amb un caràcter socialment conservador i una estreta aliança amb el lerrouxisme, les quals coses, a més del seu processament per l’escàndol de l’estraperlo 1935, foren la causa de la seva derrota en les eleccions del febrer del 1936, i de la desaparició del partit Fou diputat a corts el 1931 i el 1933 Exiliat al començament de la Guerra Civil de 1936-39, residí a França i, entre el 1956 i el 1972, a Xile a partir del 1977…

De llinatge de cavallers, probablement empordanesos Fou nomenat abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, amb possessió donada a Avinyó pel papa Climent VI 1348 La nit de Nadal del 1350 fou assassinat al peu de l’altar per Berenguer de Saltells, el pare del qual havia testat a favor del monestir durant l’absència i la suposada mort del fill El crim fou execrat públicament pel rei Pere III Una escultura del Museu d’Art de Catalunya és dubtosament atribuïda al sepulcre de l’abat Fragments de l’alba i la capa que duia el dia de la seva mort són conservats en diversos museus de…

El cognom fou portat per primera vegada pels fills illegítims legitimats el 1397, però sense capacitat de poder heretar el tron del príncep Joan de Gant, duc de Lancaster, fill del rei Eduard III, i de la seva tercera muller i abans amiga, Caterina Roet, vídua d’Hug Swynford D’entre els fills cal destacar Henry Beaufort ~1376-Winchester 1447, bisbe de Lincoln 1398 i de Winchester 1405, lord canceller d’Anglaterra 1403 i cardenal 1426, el qual contribuí a l’elecció de Martí V al concili de Constança, i Margarida Beaufort 1441-1509, neboda del cardenal, muller, en primeres núpcies…

Net i hereu de Tomàs de Banyuls i de Llupià Durant la guerra dels Segadors lluità contra Felip IV de Castella El 1642 fou nomenat, per les autoritats franceses a Catalunya, procurador reial dels comtats de Rosselló i Cerdanya, i governador un any més tard Ben aviat contrari, però, al caràcter opressor que adquirí la intervenció francesa, l’any 1653 dirigí una revolta al Conflent, i un any després capitanejà un aixecament de pagesos al mateix Conflent, i amb el reforç d’homes de la guarnició de Puigcerdà derrotà els francesos al Capcir Controlat el Rosselló novament pels francesos, es refugià…

Fill del tinent coronel d’infanteria Rafael de Llança i de Valls-Morera Llicenciat en dret fou, pel seu matrimoni 1849 amb Concezione Pignatelli d’Aragona e Belloni, duc de Solferino, marquès de Coscojuela de Fantova i comte del Castell de Centelles Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts i ocupà càrrecs a l’ajuntament i a la Diputació de Barcelona En collaboració amb Manuel Tamayo y Baus escriví el drama històric Centellas y Moncadas 1850, així com altres drames que no publicà Mantingué una llarga i significativa correspondència 1846-65 amb Francesc Pi i Margall, conservada,…