Resultats de la cerca
Es mostren 45039 resultats
ceràmica armada
Construcció i obres públiques
Construcció d’obra de fàbrica de maó ceràmic reforçada amb armadura d’acer, la qual es disposa en els junts de morter.
L’enginyer uruguaià Eladio Dieste ha demostrat possibilitats estructurals i arquitectòniques molt importants de la ceràmica armada a través de la construcció, íntegrament amb aquest material, d’edificis diàfans naus industrials, esglésies i altres, en alguns dels quals ha assolit llums de fins a 60 m
Arcadi Pla i Masmiquel
Arquitectura
Arquitecte.
Ha realitzat diversos pavellons poliesportius Torroella de Montgrí, Palafrugell, GEiEG de Girona Interessat pels temes de rehabilitació del patrimoni arquitectònic, ha intervingut al castell de Bellcaire d’Empordà, en la redacció del Pla Especial del Barri Vell de Girona, i en la basílica del monestir de Montserrat
Jaume Malé i Cueto
Fotografia
Fotògraf.
De formació autodidacta, ha treballat per a diverses agències de publicitat i s’ha especialitzat en la realització de campanyes publicitàries per a empreses privades —especialment dels sectors del cava, els vins i l’alimentació—, la Generalitat de Catalunya i el Comitè Olímpic de Barcelona'92
llambrequí
Heràldica
Cadascuna de les petites bandes de tela retallada, ordinàriament en forma de fulles d’acant, que adornen el casc i cauen pels seus costats i els de l’escut.
Segons les èpoques, han tingut formes diferents Són representats generalment amb el color principal del camper de l’escut a llur part exterior i amb el metall principal a la interior Ha estat també freqüent de sembrar-los de les figures que hi ha dins l’escut
isoetàcies
Botànica
Família d’isoetals integrada per plantes herbàcies, hidròfiles o aquàtiques, de tija molt curta, sovint disciforme, proveïda inferiorment d’apèndixs radiciformes fasciculats, i coronada per una roseta de fulles subulades o linears, ligulades i de base embeinadora.
Els esporangis són situats a la base de les fulles, sota les lígules, en criptes recobertes d’un indusi n'hi ha de dos tipus macrosporangis i microsporangis Actualment n'hi ha dos gèneres l’isòet Isoetes sp , cosmopolita, i Stylites , amb dues espècies dels Andes peruans
Maties Quetglas i Benedet
Pintura
Pintor.
Es formà a l’Escola de Belles Arts de Madrid La seva obra, acuradament realitzada, és realista en les formes i mostra un clar predomini del dibuix Ha tractat la natura morta i, sobretot, temes passionals, sovint incloent-hi referències a ell mateix També ha realitzat escultures
Comissió Electrotècnica Internacional
Organisme internacional conegut també amb la sigla IEC (International Electrotechnical Commission), fundat l’any 1906, amb seu a Ginebra (Suïssa), i encarregat d’establir la coordinació i unificació de les diferents normes sobre electrotècnica dels diferents estats.
Ha fet nombroses publicacions sobre normativa i terminologia cal remarcar el Vocabulari Electrotècnic Internacional VEI Entre els seus comitès especialitzats hi ha el CISPR International Special Committee on Radio Interference , que estableix les normes internacionals pel que fa a la interferència i la compatibilitat electromagnètica EMI/EMC
ensaïmada
Ensaïmada i sobrassada, productes típics de l'illa de Mallorca
© Fototeca.cat
Pastisseria
Pasta feta amb flor de farina, llevat, ou i sucre, cuita amb saïm o amb oli, rodona, formada per un cordó de pasta retort en espiral.
Originària de Mallorca, n'hi ha de grans dimensions uns 50 cm de diàmetre i de petites, amb cabell d’àngel o sense, alguns cops amb sobrassada o carbassat Ha estat adoptada arreu dels Països Catalans Hom n'exporta grans quantitats de Mallorca a la península Ibèrica
broida
Botànica
Planta subarbustiva perenne, de la família de les compostes, de fulles molt dividides, amb lacínies filiformes, tiges molt ramificades de 60 a 120 cm, i un gran nombre de petits capítols pènduls, agrupats en raïm.
Tota la planta desprèn una olor de llimona D’origen europeu imprecís, és desconeguda actualment en estat silvestre i ha estat estesa per l’home, des de temps antic, com a planta de jardí, a la regió mediterrània Ha estat emprada com a vermífuga, en medicina popular
balast
Transports
Grava d’assentament de les travesses que suporten els raïls que distribueix uniformement la càrrega damunt el terreny, tot impedint els deplaçaments laterals de la via.
Per a donar una base sòlida, elàstica i permeable, el balast ha d’ésser de pedra de bona qualitat, dura i de formes com més regulars millor ha d’omplir els espais entre les travesses, sota les quals en resta un gruix d’uns 40 cm