Resultats de la cerca
Es mostren 18634 resultats
Francesc Virella i Cassañes
Música
Història del dret
Crític musical i advocat.
Es doctorà en dret però, atret per la música, es dedicà a la crítica musical al diari La Publicidad i a la investigació de la història de la música a Catalunya, especialment en el camp de l’òpera El 1888 publicà La ópera en Barcelona Estudio histórico-crítico , que incloïa un catàleg completíssim de les òperes estrenades a Barcelona entre el 1788 i el 1888 En el curs del treball perdé la vista, i quan, pocs anys després, morí sobtadament, els seus amics publicaren un recull dels seus articles més destacats Estudios de crítica musical , 1893
Galceran de Vilalba-Meca i de Llorac
Història
Militar
Militar.
Baró de Solivella i cavaller de Sant Joan El 1808 formava part de la guarnició de Barcelona i, com a tinent general més antic d’aquesta, fou obligat a acceptar el càrrec de capità general de Catalunya per les autoritats franceses, que havien destituït el comte d’Ezpeleta Quan les autoritats franceses intentaren d’exigir-li un jurament de fidelitat a Josep I Bonaparte abril del 1809, s’hi negà i dimití irrevocablement el càrrec El 1821 fou capità general de Castella la Nova, però hagué de dimitir arran de l’assassinat del capellà Matías Vinuesa
Pere Màrtir de Veciana i de Miró
Història
Comandant de mossos d’esquadra.
Fill de Felip Veciana i Dosset, es casà 1788 amb Helena de Pastoret i el succeí 1798 com a comandant quart dels mossos d’esquadra de Catalunya Com el seu pare, fou uns quants anys batlle de Valls Durant la guerra del Francès lluità contra Napoleó, però en acabar la guerra es posà al servei de l’absolutisme fou brigadier dels exèrcits de Ferran VII i collaborà, durant l’anomenada Dècada Ominosa, amb el comte d’Espanya quan aquest fou capità general de Catalunya Perseguí liberals i ultrareialistes i el 1828 fou nomenat tinent de rei de Tarragona
Bernardo Tanucci
Història
Polític italià.
Primer marquès Tanucci Conseller de Carles, duc de Parma, quan aquest esdevingué el rei Carles VII de Nàpols, n'inspirà i serví l’absolutisme i en fou el secretari de justícia 1752, d’estat i de la casa reial 1754 En heretar Carles el tron espanyol 1759, formà part del consell de regència de Ferran I de les Dues Sicílies Més tard fou primer ministre d’aquest i, com a tal, seguí la seva política regalista i afavorí la signatura del tractat del 1761 amb França Fou destituït 1776 per instigació de la reina, Maria Carolina, que era proaustríaca
Sulaymān ibn Muḥammad ibn Ḥūd
Història
Valí de Lleida i taifa de Saragossa (1039-46).
Fundador de la família d’origen baladí Banū Hūd Amb la caiguda dels Banū Tuǧīb s’emparà del govern de la taifa de Saragossa, que comprenia, a més a més de la capital, Lleida, Tudela i Calataiud Adoptà el sobrenom d’al-Musta'īn Essent governador de Lleida sembla que empresonà el fals califa Hišam II quan fou destituït de Còrdova 1032, probablement al castell de Balaguer En morir dividí el regne entre els seus fills Saragossa a Abū Ǧa'far Ahmad al-Muqtādir, Lleida a Yūsuf al-Muzaffar , Tudela a Muhammad i Calataiud a Sulaymān
‘Amr ibn al-‘Āṣ
Història
General àrab conqueridor d’Egipte.
Inicialment enemic de Mahoma, es convertí a l’islam el 630 Durant el califat d’Omar emprengué la conquesta d’Egipte, derrotà l’exèrcit bizantí a Heliòpolis 640, i entrà a Alexandria el 642 Constituït governador d’Egipte, fou deposat i exiliat pel califa ‘Uṯmān Més tard intervingué a Aḏruh a favor de Mu'awiyya com a àrbitre de les discussions hagudes entre aquest i Alí per a aconseguir el califat vacant Guanyada la causa de Mu'awiyya, restà governador d’Egipte 658 i morí quan havia ja començat la conquesta de les places nord-africanes
Jacme d'Agramont
Educació
Metge i mestre de l’Estudi General de Lleida (1345).
El 23 d’abril de 1348, davant els estralls provocats arreu per la pesta negra, dirigí als paers de Lleida una epístola amb el títol Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats , considerat com el primer text mèdic originalment escrit en català, en el qual ofereix una detallada explicació de la malaltia basant-se en pressupòsits de la filosofia natural i amb una forta complexitat astrològica, censurava per la manca de providències higièniques i indicava els mitjans per a preservar-se’n L’any següent, Agramunt fou una de les primeres víctimes quan la pesta assolà…
,
El que cal saber de l’ejaculació precoç
Hom considera que hi ha una ejaculació precoç quan, de manera repetida, en intentar el coit, l’ejaculació es desencadena abans d’arribar a introduir el penis en la vagina o immediatament després Els motius de la disfunció poden ésser diversos, però bàsicament radiquen en un mal aprenentatge del control de l’ejaculació, per la qual cosa, amb la teràpia adient, es pot resoldre, en la majoria dels casos, mitjançant un ensinistrament adequat • El tractament requereix la collaboració activa de la parella, ja que cal procedir a diversos exercicis en els quals la seva participació és…
Gausbert I d’Empúries-Rosselló
Història
Comte d’Empúries-Peralada i de Rosselló (916-931).
Fill del comte Sunyer II i d’Ermengarda Es casà amb Trudegarda Succeí el seu germà Benció I el 916, quan assistí a la consagració de la catedral d’Elna d’on foren bisbes els seus germans Elmerad i Guadall, a la qual féu una donació el 931 Era germà d’Arsenda, muller de Francó, vescomte de Narbona Una inscripció de l’església de Sant Martí d’Empúries —que renovà el 926— l’anomena heroi triomfant , segurament per haver rebutjat una incursió de pirates sarraïns o haver ajudat Ramon III de Tolosa contra els magiars 924
Josep Garí i Cañas
Economia
Banquer.
Fou apoderat d’Evarist Arnús i de Ferrer En morir aquest, n'heretà els cabals, juntament amb Manuel Arnús i Fortuny, amb el qual formà la banca Arnús-Garí, esdevinguda societat anònima el 1910 Fou un dels fundadors de l’Associació del Mercat Lliure de Valors de Barcelona, i era un dels tres directius del Banc de Barcelona quan féu fallida 1920 El seu nebot, Josep Garí i Gimeno Barcelona 1886 — 1965 continuà la banca Arnús-Garí, que fou absorbida el 1942 pel Banco Español de Crédito fou autor d’un Estudio sobre los Ferrocarriles 1918