Resultats de la cerca
Es mostren 45039 resultats
Venta del Moro
Vista parcial de Venta del Moro
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana d’Utiel, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El terme, molt extens, es troba al SW de la comarca, a l’esquerra del Cabriol, que forma els límits occidental i meridional del terme, i que corre profundament encaixat Més de la meitat del territori no és conreada i és coberta de pinedes i matollar L’agricultura 10000 ha és, com a la resta de la comarca, de secà i la base del treball de la població local, dedicada a la vinya 5800 ha, conreu bàsic, i a cereals el regadiu ocupa només 200 ha aprofita aigua de fonts i es dedica a patates i cebes La ramaderia ovina uns 4000 caps aprofita els nombrosos pasturatges La població augmentà…
Antella
Antella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, situat a l’esquerra del Xúquer, a l’extrem de les darreres elevacions terciàries de la serra d’Alèdua.
Les 425 ha de regadiu, ocupades gairebé del tot per tarongers, són regades amb aigua de la séquia reial del Xúquer, que té la presa dins el municipi, a la casa de les Compostes, construïda el 1732 i amb l’aigua del subsol elevada amb motor El secà retrocedeix davant els tarongers A la muntanya hi ha pinedes, molt clares, i pasturatges Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament per llurs propietaris 95% La població, que entre 1900 1 421 h i 1960 2 175 h augmentà un 51%, ha experimentat darrerament una considerable minva El poble 1…
l’Albera

Municipi
Municipi del Vallespir, que comprèn la vall de l’Albera i un petit sector de la vall del Rom, damunt el poble de la Clusa.
Tanca la vall pel S la línia de crestes que separa el Vallespir de l’Alt Empordà —frontera estatal francoespanyola—, de la qual destaquen la roca dels Tres Termes, el puig Pinyer i el pic de Llobregat al N, el puig de l’Orella i el pic de Sant Cristau on hi havia hagut a l’edat mitjana un castell anomenat d’ Albera la separen de la plana del Tec El territori és drenat per la riera de l’Albera , que neix sota la roca dels Tres Termes, i per la riera de l’Atrapador, que neix sota el pic de Sant Cristau aquests dos cursos d’aigua formen el Rom, en unir-se vora el…
desafecció
Sociologia
Sentiment subjectiu d’impotència i falta de confiança que té una bona part de la ciutadania respecte el món de la política.
Terme encunyat pel politòleg Giuseppe Di Palma, la desafecció política ha estat detectada i estudiada en altres països democràtics on el sentiment de distància dels ciutadans respecte les institucions és cada vegada més gran i es parla, sovint, de descrèdit, apatia o cinisme democràtic En el nostre país ha esdevingut una preocupació relativament recent La desafecció ciutadana o el descrèdit de la política respon bàsicament a la percepció que el món de la política i els partits polítics en general “no escolten els ciutadans” i “no els tenen en compte en la seva presa…
Castellfabib
Castellfabib
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Racó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Castella i Aragó (La Cruz de los Tres Reinos).
El terme, molt accidentat, és travessat de NW a SE pel riu Ebrón, afluent del Túria, el qual en forma el límit oriental L’àrea no conreada ocupa unes 4 500 ha 50% del total L’agricultura és a les zones pròximes a les valls dels rius al regadiu hom conrea arbres fruiters pomeres, hortalisses i cereals al secà predominen els cereals La ramaderia és important, i també hi ha apicultura La vila 92 h 2006, 927 m alt és a la dreta del riu Ebrón a l’oest, damunt un turó, s’alcen les restes de l’antic castell islàmic refet en part pels carlins el 1835, fou enderrocat de nou…
càlcul de diferències
Matemàtiques
Estudi de les propietats d’una funció de la qual hom només coneix un conjunt finit de valors f(x0), f(x1), ..., f(xn), que corresponen als arguments x0, x1, ..., xn, els quals, habitualment, són presos en progressió aritmètica xr=x0+rϖ.
Hom defineix l’ operador diferència Δ, mitjançant l’expressió Δf x = f x + ϖ - f x , i l’ operador incremental E , definit per E ϖ f x = f x + ϖ = f x + Δ f x , de manera que E = 1+Δ Les propietats d’aquests permeten d’assolir el resultat següent, dit teorema de Gregory f x + nϖ = E nϖ f x = 1+Δ n f x , on, en l’última expressió, hom pot emprar la fórmula del binomi de Newton Aquests operadors poden expressar les diferències dividides Hom pot obtenir una aproximació polinòmica a la funció f x amb la fórmula d’interpolació de Newton en la qual, si f x és n vegades…
correlació
Matemàtiques
Grau d’interdependència entre diverses variables o, dit d’una altra manera, entre diferents conjunts de nombres.
Si els valors de les diferents variables satisfan exactament una equació, hom diu que hi ha una correlació perfecta entre elles Quan hi ha dues variables, és anomenada correlació simple , i si el nombre de variables és superior a dues, correlació múltiple Donades dues variables aleatòries X , Y , la localització dels parells de punts X, Y damunt un sistema de coordenades rectangular rep el nom de diagrama de dispersió Si tots els punts del diagrama semblen trobar-se aproximadament damunt una recta, hom diu que la correlació és lineal quan els punts descriuen amb…
natura humana
Filosofia
Conjunt de característiques considerades com a permanents i comunes a tot ésser humà, independentment de tota diferència històrica, ètnica o social i àdhuc prescindint del fet que puguin ésser, o no, de fet desenvolupades totes elles i íntegrament.
Propi d’una visió estàtica i objectivista de la realitat, el concepte d’una natura humana fixa i donada d’una sola vegada i per sempre més ha estat sovint, sobretot actualment, posat en qüestió, pel fet que hom considera l’home precisament com l’únic ésser la natura del qual és inseparable de l’entorn sociohistòric i del desenvolupament i l’evolució de l’espècie i àdhuc del sentit que lliurement vulgui donar a la seva existència Prescindint de definicions genèriques, com “animal racional” o “animal social”, la delimitació d’un concepte de natura humana ha estat al llarg del temps condicionada…
Joan Rosell i Sanuy
Geologia
Geòleg.
Catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica de la Universitat Autònoma de Barcelona L’afecció a la geologia l’ha portat a exercir la professió com a consultor de companyies petrolieres, donant així una aplicació als coneixements científics fruit de la seva pròpia recerca Aquesta quedà plasmada i sintetitzada, fins el moment actual, en més d’un centenar de publicacions en revistes nacionals i estrangeres i en la direcció d’una vintena de tesis de doctorat, cinc de les quals a estudiants estrangers, i en una quarantena de tesis de llicenciatura Ha estat introductor…
Jaume Cela i Ollé
Literatura catalana
Pedagogia
Escriptor i pedagog.
La seva obra s’ha orientat sobretot cap al llibre infantil i juvenil En destaquen L’estrella que volia tenir cua 1991, Un cas com un piano 1991, premi Ciutat d’Olot - Caixa de Girona de narrativa infantil i juvenil, Una història cap-i-cua 1992, El gegant panxut 1992, Xerraires impenitents 1995, premi Marià Vayreda, Hola Pep 1997, premi El Vaixell de Vapor, El cel té un problema 1997, Quin parell 1998, premi Josep M Folch i Torres 1997, Silenci al cor 1999, premi Abril, Hi ha coses que són de mal perdre 2000, Un nou horitzó 2001, Camí de tornada 2001, Els vents de…
,