Resultats de la cerca
Es mostren 47195 resultats
ArcelorMittal
Empresa siderúrgica índia.
Té els precedents en PT Ispat Indo, empresa fundada el 1976 a Sumatra Indonèsia per l’empresari indi Lakshmi Niwas Mittal Sadulpur, Rājasthān, 2 de setembre de 1963, que formà part del grup Ispat Industries, controlada pel seu pare El 1989 prengué el nom d’Ispat International i el 1995 se separà d’Ispat Industries Amb base a Trinitat i Tobago, al llarg dels anys següents absorbí o controlà diverses companyies siderúrgiques a Alemanya, Sud-àfrica, els Estats Units, Polònia, l’Índia, el Kazakhstan, França, Romania, la Xina, el Canadà, Ucraïna i el Líban, amb les quals formà…
Piramsès
Ciutat antiga
Antiga ciutat d’Egipte, situada en el Delta oriental.
Residència reial de Ramsès II ‘casa o domini de Ramsès’, fou, juntament amb Memfis, la seu principal d’aquest sobirà i dels seus successors de les dinasties XIX 1320-1200 aC i XX 1200-1085 aC al nord del país És coneguda també en les fonts egípcies pel seu epítet d' Aa-nakhtu ‘gran de victòries’ Segons la Bíblia, els hebreus foren obligats a fabricar els maons per a bastir-la i n'eixiren en l’Èxode Malgrat la seva importància, de la qual es fan ressò una sèrie de papirs miscellanis egipcis, el seu emplaçament resta dubtós Identificada primerament amb…
riu de Montlleó
Riu
Curs d’aigua de la conca del Millars, que neix a Aragó, prop de Puertomingalvo (on rep el nom de rambla de Puertomingalvo).
Poc després, el seu curs, que constitueix el límit entre Aragó i el País Valencià, esdevé sinuós i s’encaixa profundament en els contraforts septentrionals del Penyagolosa, tot seguint la direcció NE Després de penetrar al País Valencià, a la confluència amb el riu dels Frares afluent per l’esquerra, i límit, també, amb Aragó, canvia de direcció i descriu un gran arc, envoltant la serra del Boi, i, des de la confluència amb el riu Sec afluent per l’esquerra, pren la direcció SE, tot mantenint la sinuositat i profunditat del seu curs fins al pla dels Ivarsos, on s’…
Astorga

Vista exterior de l’absis de la catedral d’Astorga
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, drenat pel riu Jerga.
Centre agrícola cereals, vinyes, ramader bestiar oví i industrial Seu episcopal Anomenada pels romans Asturica Augusta , la ciutat esdevingué seu episcopal al segle III Conquerida pels àrabs a la fi del segle VIII, fou definitivament reconquerida i repoblada pels cristians a mitjan segle IX Entre els seus monuments sobresurten la catedral 1471-1704, que conté el gran retaule de Gaspar Becerra 1562, obra cabdal de l’escultura renaixentista castellana, i la casa de la vila de la fi del segle XVII Façana del palau episcopal, obra d’Antoni Gaudí, a la ciutat d’Astorga © Arxiu Fototecacat El palau…
comtat de Ripoll
Història
Territori regit per un comte que comprenia, aproximadament, la comarca actual del Ripollès (tret de les valls de Camprodon i de Ribes).
El seu origen és un pagus , format amb territoris dels comtats de Cerdanya i d’Osona Se'n desprengué a la darreria del segle X per unir-se a la casa comtal de Cerdanya, i després, amb categoria de comtat, a partir del 988, a la mort del comte Oliba I Cabreta, el seu fill, Olib , el futur bisbe i abat, actuà sovint al Ripollès com a comte El 1003 el renuncià a favor del seu germà el comte Bernat I de Besalú, comtat al qual restà unit definitivament Comtes de Ripoll Oliba , comte de Berga ∼988-1003 Bernat I, comte de Besalú 1003-1020 Guillem I, comte de Besalú 1020-1052 Guillem II, comte de…
Esteve Ysern i Cervera
Medicina
Metge.
Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on, el 1934, es graduà Durant la Segona Guerra Mundial va treballar com a voluntari en un hospital de París Posteriorment es traslladà a la República Dominicana, on exercí a un poble d’aquest país Més tard se n'anà a Panamà, on es dedicà a l’oftalmologia a l’Hospital de Santo Tomás Investigador en aquest darrer àmbit, creà una nova tècnica que fou reconeguda pel Dr Josep Ignasi Barraquer, i que va explicar en el seu article ‘Evisceración ocular con inclusión de esfera plástica y ojo cosmético’ 1973 Home filantròpic, hi…
Félix González-Torres
Art
Artista d’origen cubà establert als EUA.
Desenvolupà la seva trajectòria artística a Nova York El seu treball transgredeix el context artístic tradicional, pel que fa als materials utilitzats i al concepte d’obra A través d’acumulacions de caramels, de papers o d’imatges que es poden emportar els espectadors, aborda la noció d’originalitat Reflexiona sobre la identitat de l’obra i de l’artista com a creador, com a individu i com a ésser en un context social però també en el vessant sexual, d’exploració de la pròpia orientació la condició d’homosexual i el fet d’assumir-la activament com a part d’un collectiu social, i l…
Fernando Collor de Melo
Política
Polític brasiler.
Fill d’una rica i influent família brasilera, estudià lleis, després fou diputat pel seu partit, Arena, i el març del 1987 esdevingué governador de l’estat d’Alagoas, d’on procedia la seva família Al front d’un partit de pròpia creació aconseguí de succeir, el 15 de març de 1990, José Sarney a la presidència del país El seu programa es basà en la privatització d’algunes de les empreses estatals i en el foment de la iniciativa privada Un informe del Congrés l’implicà, l’agost del 1992, en presumptes delictes de corrupció Un mes després, la Cambra de Diputats de…
Ronald Harry Coase
Economia
Economista nord-americà d’origen britànic.
Es graduà a la London School of Economics 1932, on ensenyà del 1935 al 1951, que es traslladà als Estats Units Professor a la Universitat de Chicago 1964-82, el 1991 rebé el premi Nobel d’economia pels seus estudis sobre els costs de transacció i dels drets econòmics Publicà, entre molts altres, dos treballs considerats fonamentals de la teoria econòmica actual i que constitueixen el nucli del seu pensament The Firm 1937, en el qual dona raó de l’existència l’empresa com la forma de minimitzar, tot internalitzant-los, els costos de transacció, i The Problem of Social Cost 1960,…
Fernando de la Rúa
Política
Polític argentí.
Doctorat en dret, s’afilià molt jove a la Unión Cívica Radical UCR Assessor al Ministeri de l’Interior 1963-66 i senador 1973 fins el cop militar del 1976, el 1991, després del restabliment de la democràcia, esdevingué diputat al Parlament, i liderà la UCR Alcalde de Buenos Aires 1996, en les eleccions del 1999 fou elegit president del país succeint el peronista Carlos Saúl Menem per la coalició FREPASO Frente País Solidario, que incloïa la UCR La revolta popular per les mesures del seu ministre d’Economia Domingo Cavallo per a afrontar la greu crisi econòmica en especial l’…