Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
conte
Literatura
Narració, generalment breu, d’un fet o d’una sèrie de fets reals, llegendaris o ficticis, amb la intenció d’entretenir, divertir, moralitzar, etc.
Originàriament és una antiquíssima forma de literatura popular de transmissió oral, la qual continua viva en les societats modernes Reelaborat per autors com Perrault, els germans Grimm i Andersen, el conte folklòric, destinat avui sobretot a un públic infantil rondalla, és el rerefons millenari del conte modern, que n'ha heretat una vaga consideració de relat fantàstic emparentat amb la faula A la Itàlia del segle XIV, amb el Decamerone de Boccaccio, sorgí una nova idea de conte, la novella , narració de caràcter realista que resumia en una anècdota curta una història divertida amb moral La…
fricassée
Música
Tipus de quòdlibet humorístic, popular a la França del segle XVI, que conté citacions còmiques, tractades homofònicament o polifònicament, procedents de chansons polifòniques, cançons populars i crits de carrer (tonades estereotipades amb què els venedors ambulants o de mercat anunciaven els seus productes).
La fricassée d’H Fresnan, per exemple, conté gairebé cent citacions Altres autors com C Janequin o J Servin també n’escriviren Se n’han conservat sis d’anònimes
màquina soldadora
Tecnologia
Màquina elèctrica, generalment automàtica, emprada per a efectuar soldadures per punts, per costura, o bé soldadura contínua en peces metàl·liques.
En la confecció de bosses, sacs, etc, són emprades soldadores en forma de línies o de bandes
axopodi
Anatomia animal
Protistologia
Formació llarga i filamentosa, més o menys rígida, amb un eix interior, pròpia de molts protozous rizòpodes (radiolaris, heliozous, etc).
Els axopodis poden collaborar en els trasllats de l’animal o en la captura de l’aliment
corneta
Música
Instrument de vent-metall, de perforació cònica molt accentuada, de so agut i estrident, mancat de pistons, vàlvules o forats.
És utilizada sobretot a les bandes militars, o com a instrument per a comunicar ordres, missatges, etc
proportio
Música
En la teoria de la música pròpia de l’Edat Mitjana i el Renaixement, ràtio o relació proporcionada entre dues magnituds bé d’acuïtat (altura del so) o bé de temps (valor rítmic).
En la notació mensural, una proportio -indicada a la partitura amb un signe convencional, generalment un trencat- servia per a assenyalar un canvi proporcional en el valor de les figures rítmiques, normalment una disminució més rarament, un augment Les proporcions més habituals eren la dupla disminució del valor de les notes segons la proporció 12, la tripla disminució segons la proporció 13 i la sesquialtera 23 Pel que fa a l’acuïtat, la proportio dupla 21 indicava o caracteritzava l’interval d’octava la proportio tripla 31, l’interval de dotzena quinta més octava, i la…
agressió sexual
Dret penal
Delicte consistent en la proposició de realització de l’acte sexual feta pel funcionari públic que té pendent de resolució d’informe o consulta alguna pretensió.
És aplicable tant si la proposició és efectuada en la mateixa persona sollicitada com en un familiar pròxim, o en el funcionari de presons que sollicita una persona que té sota la seva custòdia o un familiar pròxim d’ella
greuge
Història
Dret català
Als països de la corona catalanoaragonesa, als segles XIII-XVIII, reclamació presentada a les corts, en forma de capítol de cort (capítol de greuges), d’abusos o actes il·legals.
Foren atribuïts al mateix rei, als seus oficials, als senyors de baronia i a llurs funcionaris, a viles i ciutats o a llurs representants, per tal d’obtenir-ne la reparació o esmena A vegades aquests abusos eren resolts directament pel mateix sobirà, amb una simple informació prèvia, o sense aquesta en cas de notorietat amb consell de la cort En la cort del 1409 fou acordada una representació de les corts per a la resolució dels capítols del greuges, formada per nou parlamentaris designats pel rei i uns altres nou pels braços, que reberen el nom de jutges de greuges jutge de greuges el 1419…
radi vector
Matemàtiques
Vector que va des d’un origen o punt fix determinat (centre, pol, focus, etc) a un punt variable.
El radi vector d’una ellipse o d’una hipèrbola és definit com el que va des de qualsevol dels focus de la cònica fins a un punt variable d’aquesta
pèndol elèctric
Electrònica i informàtica
Tipus d’electroscopi constituït per una petita bola de suro o de saüc, suspesa amb un fil de seda.
Si hom electritza prèviament la bola, en aproximar-li un cos electritzat serà atreta o repellida per aquest, la qual cosa permet de detectar el signe de la càrrega del cos