Resultats de la cerca

Féu els primers estudis amb els escolapis de Sant Anton, a Barcelona, i es formà pictòricament a Marsella 1828, París des del 1829 i Roma des del 1833, on formà part del grup dels natzarens catalans natzarenisme Tornà el 1842 i residí a Madrid fins a la seva mort Esdevingué acadèmic de San Fernando el 1843 El 1847 fundà la revista artística El Renacimiento , juntament amb Federico de Madrazo i Eugenio Ochoa, i posteriorment fou nomenat professor de la Escuela Superior de Pintura de Madrid i pintor de cambra d’Isabel II Entre el 1855 i el 1858 decorà el paranimf de la Universitat de Madrid…

Possiblement fill de Berenguer de Boixadors mort el 1311 i de la seva muller Blanca Fou alcaid de Bunyol lloc que obtingué després en feu honorat, majordom de l’infant Alfons, que ell acompanyà a la conquesta de Sardenya i a qui prestà el cavall durant la batalla de Lucocisterna Fou enviat com a ambaixador al jutge d’Arborea, i després a Pisa per tal de ratificar el tractat entre catalans i pisans, i a la cort pontifícia per tal de pagar el cens pel regne de Sardenya Nomenat almirall i reformador, prengué part en el setge de Càller pels catalans de Bonaire, i ell mateix obtingué…

Fou enviat pel regent de França Felip d’Orleans com a metge i botànic reial a Caiena 1722-25 Installat a Perpinyà al seu retorn, fou nomenat membre de l’Acadèmia de Ciències de París 1725, catedràtic de la facultat de medicina de la Universitat de Perpinyà 1727, metge de l’hospital militar d’aquesta vila 1728, rector de la Universitat 1737 i 1755 i protometge del Rosselló 1753 A més de la discussió mèdica Question de médecine, où l’on examine si la théorie de la botanique ou la connaissance des plantes est nécessaire à un médecin 1740, s’interessà per una gran diversitat de temes…

Estudià a l’escola de nois que regentava el mestre Joan Clarà a la Bisbal d’Empordà, i a quinze anys féu d’ajudant El 1863 anà a estudiar a la Normal de Girona, i el 1867 el nomenaren mestre interí de Castell d’Aro Traslladat el 1868, fou nomenat mestre interí d’Espolla La seva muller, Maria Carlas, era la mestra de l’escola de noies Identificat amb la vida del poble i amatent a l’evolució del món de la cultura, fou un renovador de la pedagogia pels seus treballs d’observació directa de la natura, tant d’arqueologia com de ciències naturals, fets amb els seus deixebles Per això…

Procedent d’una antiga família de funcionaris, el 1920 començà estudis d’idiomes estrangers a Chengdu, Xangai i Nanquín Aquests anys gravità vers l’anarquisme i adoptà el pseudònim Ba Jin, fusió dels noms de Bakunin i Kropotkin El 1926 anà París, on escriví la seva primera novella  Miewang ‘Anorreament’, 1927-28, de caràcter romàntic i revolucionari, i el seu èxit el decidí a dedicar-se a la literatura El 1928 s’establí a Xangai com a escriptor i traductor El 1931 publicà la seva novella més celebrada, Jia 'Família', primera  de la trilogia Jiu ‘Torrent’, a la qual seguiren Chun…

Vida i obra Estudià teologia i filosofia al seminari de Barcelona 1881-95 El 1909 fou nomenat canonge magistral de la catedral de la Seu d’Urgell Collaborà a Revista de Catalunya i fundà i dirigí la Revista Lulliana  1901-05 Bona part dels seus estudis estan centrats en la figura i l’obra de Ramon Llull, que ell presentava com a «pensament nacional», i que intentava de compaginar amb l’escolasticisme És autor d’ Institucions de Catalunya 1895, Assaig crític sobre el filòsof barceloní En Ramon Sibiude 1896, La filosofia nacional de Catalunya 1902, Lo beat Ramon Llull 1903, Les doctrines…

Es dedicà al comerç i fundà a Barcelona la sastreria El Águila, que obrí nombroses sucursals L’any 1860 rebé les nocions doctrinals bàsiques del proteccionisme i el lliurecanvisme Seguí la polèmica de Joan Güell i Ferrer amb el capdavanter de l’escola lliurecanvista Luis Pastor Amb la revolució del 1868 La Gloriosa, les doctrines econòmiques de la llibertat mercantil internacional s’introduïren dins l’administració Proteccionista, lluità contra tota mena de reforma lliurecanvista i fundà el Fomento de la Producción Nacional 1869, entitat que havia de comprendre centres similars escampats…

Fill del primer comte de Melito, Diego Hurtado de Mendoza y Lemos Participà en les campanyes d’Itàlia i de Flandes En 1548-50 acompanyà el príncep Felip futur Felip II a Alemanya, i durant el viatge féu amistat amb l’aristòcrata portuguès Ruy Gomes da Silva, privat del príncep i organitzador de la fracció més oberta del govern, el qual més tard esdevingué el seu gendre, en casar-se amb la seva filla, la després famosa princesa d’Èboli Nomenat virrei d’Aragó 1554-56, fracassà políticament, en sentenciar a mort Sebastià Calassanç de Benavarri, acusat de fautor de bandolers Aquest…

Fill del també compositor Nikolaj Nikolajevic Cerepnin, rebé la seva primera formació musical de mans de la seva mare i l’amplià a la universitat de la seva ciutat natal El 1921 es traslladà amb la seva família a París, on prosseguí els seus estudis de piano amb I Philipp i els de contrapunt amb C Vidal A partir del 1922 inicià una sèrie de gires arreu del món que el portaren fins a l’Orient d’aquesta manera entrà en contacte amb diverses cultures asiàtiques, que el fascinaren granment, fins al punt de deixar una empremta important en les seves obres A més, creà una casa editora a Tòquio per…

Vida La primera notícia biogràfica coneguda és del 1653, i fa referència a la seva època d’escolà de cant a la seu de València, la qual cosa ha permès fixar el seu naixement entre el 1636 i el 1640 Es formà musicalment a la catedral valenciana amb els mestres Francesc Navarro i Diego de Pontac Degué continuar allà després del canvi de veu, i amplià estudis amb els mestres Urbán de Vargas i Gracià Babán L’any 1659 fou nomenat mestre de capella de la seu d’Osca, i el 1667 passà a la seu de Barcelona, primer com a coadjutor, i com a titular des del 1673, any en què morí Marcià…