Resultats de la cerca

De família de cavallers, originària de Vilanova de la Muga, a l’Alt Empordà Heretà béns de Guillem de Vilatenim Fou algutzir reial i donà possessió de Vila-real al comte Enric de Trastàmara 1358 Nomenat governador i reformador de Càller i la Gallura 1362, el seu mandat s’inicià pacíficament Durant una nova rebellió de Marià IV d’Arborea fou assetjat al castell d’Aiguafreda, d’on sortí dificultosament També fou derrotat pels qui assetjaren Càller El rei li donà llicència per a perdonar els crims de les majestats als rebels que tornessin a l’obediència reial Nomenat capità general Berenguer…

Llicenciat el 1934 per la Universitat de València en dret i en filosofia i lletres, es doctorà el 1946 en filosofia i lletres amb la tesi El Neolítico europeo y sus relaciones Fou catedràtic de prehistòria i història antiga de la Universitat de València S’especialitzà en el Neolític de la península Ibèrica, tema sobre el qual publicà diversos treballs La península hispánica en el mundo neolítico 1948, El neolítico hispánico 1954, La cueva de la Sarsa Bocairente-Valencia 1950, Origen de la agricultura 1955, Los orígenes de la agricultura valenciana 1964 Publicà també diverses…

Professà al convent augustinià del Socors de València 1559 Estudià filosofia a Alcalá i es graduà a València de mestre en arts 1566, doctor en teologia 1566 i mestre en teologia 1568 Catedràtic de dialèctica i filosofia a la Universitat de València 1566-69, regí després la càtedra de sant Tomàs durant quasi quaranta anys Fou procurador de la causa de beatificació de Tomás de Villanueva 1599-1602, vuit vegades prior dels convents valencians i definidor en el capítol general del 1575 Important per a l’estudi del dret és el seu Commentarium in disputationem de iustitia , segons sant Tomàs, en…

Fou ordenat de sacerdot el 1610, beneficiat de la parròquia de Sant Tomàs de València i vicari de l’església de Sant Miquel d’Ontinyent Deixà, manuscrit i inèdit, un volum on descriví cinc dels esdeveniments del seu temps Els més interessants devien ser l’erecció a València de l’Acadèmia de Nostra Senyora de la Sapiència el 1606 en català,  Memòria de lo que es practicà, any 1606, en la erecció de la Acadèmia de Nostra Senyora de la Sapiència  l’expulsió dels moriscos el 1609 Breve y compendiosa relación de la expulsión de los moriscos de toda España y particularmente del reyno de Valencia,…

Sense haver acabat mai els estudis universitaris, des del 1898 explicà literatura a la universitat Dirigí la Biblioteca Nacional Fou diputat a Corts pel Partido Colorado 1902, 1907 Fou enviat per la revista Caras y Caretas a Europa el 1916, on morí, en plena joventut, atacat de febre tifoide El periodisme fundà Revista Nacional de Literatura y Ciencias Sociales , 1895 i la política acapararen part de la seva activitat sense minvar, però, ni l’interès ni la influència de la seva tasca de pensador i d’educador Essencialment eclèctic, no pot ésser considerat un filòsof sistemàtic Idealista…

Documentat a Barcelona des del 1573 Establert a Milà, anà a Barcelona, portat pel comanador major de Castella Lluís de Requesens, com a pintor de cambra El 1576 feu a Barcelona el retaule major de la capella del Palau Reial Menor, aleshores propietat de la marquesa de Los Vélez tallà el dit retaule Martí Díez de Liatzasolo i el dauraren Benet Galindo, Martínez il Granatese i els romans Rafaele della Solva i Antonio degli Castegli Per a la mateixa capella pintà, el 1582, dos retaules laterals el Davallament que encara es conserva a la dita capella i l’ Enterrament del Crist Es…

Muller de Josep MMillàs i Vallicrosa Estudià filosofia i lletres a Barcelona i es llicencià el 1921 Es doctorà l’any 1931 amb la tesi La corte literaria de Alfonso V de Aragón y tres poetas de la misma 1933 Publicà importants treballs sobre jueus i conversos de la corona catalanoaragonesa al s XV a Sefarad i altres revistes científiques, i sobre l’època de Ferran I En torno a la redacción del acta de Caspe , 1957 La aljama de Teruel y la proclamación de Fernando de Antequera , 1962-63 El 1946 publicà una edició crítica d' El cancionero de palacio , i el 1956, en collaboració amb AMasià,…

L’any 1966 debutà al Club de Tir Jordi Tarragó Com a júnior fou campió del món 1970, medalla de bronze en un Campionat d’Europa 1969 i campió d’Espanya 1968, 1969, 1970 En categoria absoluta, es proclamà campió estatal 1971, 1973, 1976, 1977, d’Europa 1973 i del món 1978, 1982 i conquerí la medalla d’or en els Jocs Mediterranis de Split 1979 Els anys 1974 i 1975 obtingué el Gran Premi d’Europa També fou subcampió d’Europa 1971, guanyà la medalla de bronze en un Mundial 1981, assolí tres Copes d’Espanya 1971, 1972, 1976 i dues Copes del Rei 1982, 1983 Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972,…

Estudià durant dos anys filosofia i retòrica al seminari conciliar de Barcelona Després d’estudiar a l’escola normal, guanyà per oposició la plaça de mestre a Sallent 1865 Són fruit d’aquesta experiència el Método práctico racional para que los niños que frecuentan las escuelas de Cataluña puedan aprender sin grande esfuerzo el idioma castellano 1870 i un Método para la enseñanza de la aritmética El seu pensament social seguia la doctrina de Lleó XIII El 1873 ingressà a l’empresa Sert Germans i Solà, dedicada a teixits, i lluità —influït pel pensament de FList i HCCarey— a favor…

De família de juristes, era fill de l’advocat Tomàs Tolrà i Perona, es doctorà en dret civil i, més tard, en dret canònic i teologia i s’ordenà de sacerdot Fou professor del seminari de Prada, on feu els primers estudis històrics Notice historique sur Notre-Dame de Font-romeu ,1855  Biographies roussillonnaises , 1865, abans de residir a Roma, on intensificà la recerca d’arxiu també és autor de  Tableau des études historiques en France au XIXe siècle 1866 i  Du mouvement historique en France en 1877 1878 Establert de nou al seu país, publicà més estudis Recueil de goigs ou…