Resultats de la cerca

Deixeble de LVittori i ACesti, des del 1661 fou organista de diverses esglésies romanes Fou molt apreciat com a clavicembalista en nombroses corts europees de l’època Com a compositor, destaca la seva obra per a teclat fou un dels primers a utilitzar-hi la forma sonata, composició en què precedí DScarlatti A més de les sonates és autor de 24 tocates, 11 suites , diversos concerts, una trentena d’òperes i oratoris, cantates i motets, entre d’altres

A París es donà a conèixer amb òperes com Le faux lord 1765, Toinon et Toinette 1767 i Sabinus 1774 Cofundà i dirigí el Concert des Amateurs 1769-73, i fou codirector del Concert Spirituel, on introduí simfonies de Haydn i seves Mestre de música des del 1774 i director de l’Opéra de París, amb la Revolució Francesa esdevingué el compositor oficiós de la República, per a la qual escriví marxes, himnes, etc Posteriorment escriví també música religiosa

Vida Alumne de F Fenaroli al Conservatorio di Santa Maria di Loreto a Nàpols, el 1772 fou nomenat organista de la catedral de Torre Annunziata L’any 1781 estrenà la seva primera òpera Montezuma al Teatro San Carlo de Nàpols amb un notable èxit, i a partir d’aquest moment les òperes de Zingarelli foren representades als principals teatres italians, en particular a Milà i Torí El 1790 es traslladà a París, però l’ambient revolucionari el feu tornar a Itàlia i el 1794 fou nomenat mestre de capella de la catedral de la Santa Casa a Loreto Ancona Aquí escriví l' Annuale di Loreto ,…

Vida Fill d’un magistrat, el 1866 entrà al Conservatori de Nàpols, on estudià amb L Rossi composició, B Cesi piano i M Ruta harmonia fins el 1874 Dos anys després compongué la seva primera òpera,  Chatterton , de la qual també havia escrit el llibret Després de treballar com a professor i pianista per França i Anglaterra, es traslladà a Egipte gràcies als contactes d’un oncle seu que el collocà a la cort reial del Caire A causa de la invasió anglesa del 1882, hagué de deixar el país i marxà a París, on fou pianista de cafè Allà conegué el baríton Víctor Maurel, el qual li aconseguí un…

De compàs 3/4 característic, s’originà al segle XVI, però no adquirí el ritme pronunciat que la feu famosa a Europa fins cap al 1795 Molts compositors n'inclogueren en suites i divertimenti d’altres n'escriviren d’específiques per a orquestra o piano, com Beethoven, Weber, Schubert, etc, i, sobretot, Chopin, amb caràcter de reivindicació nacionalista També fou freqüent d’incorporar àries amb ritme de polonesa en les òperes del segle XIX, com la cèlebre ària de Philine, a Mignon , de Thomas

Realitzà els seus estudis amb Léo Delibes al Conservatori de Música de París Gaudí en el seu temps d’una certa fama com a compositor d’òperes, entre les quals es poden citar Kermaria 1897, Le juif polonais 1900, Bacchus triomphant 1909, La sorcière 1912 i Forfaiture 1921 Fou autor d’obres religioses, entre les quals un Rèquiem per a doble cor i orquestra De les seves obres instrumentals destaca el poema simfònic Maître et serviteur , inspirat en Aleksej Tolstoj

Concertista de fama universal, actuà a Londres, Dresden, Praga, etc La seva producció vocal comprèn oratoris, cantates i cinc òperes Adriano 1735, La clemenza di Tito 1737, Partenio 1738, Roselinda i L’errore di Salomone 1744/> Deixà també música instrumental tres colleccions de sonates per a violí i baix continu i diversos concerts El seu oncle Antonio Veracini Florència ~1659 — 1733 fou també un dels violinistes més considerats del seu temps Compongué tres oratoris i publicà tres reculls de música instrumental

El 1825 debutà a Londres, amb Il barbiere di Siviglia , de Rossini, i aviat la seva fama esdevingué mítica Actuà als EUA amb el seu pare, Manuel del Pópolo Vicente García 1825-27, i a Nova York es casà amb FE Melibran, però se'n divorcià, i el 1836 es tornà a casar, amb el violinista De Bériot Assolí èxits sorollosos a París, Milà, Roma, Nàpols i Londres, especialment en òperes de Bellini Morí d’una caiguda de cavall mal guarida

Estudià a París amb Massenet, Saint-Saëns i CFranck Autor de música de cambra i simfònica, de la cantata Patria 1900 i d’òperes, com Les girondins estrenada a Lió el 1905 i La catalane , basada en Terra baixa , d’Àngel Guimerà llibret francès de PFerrier i LTiercelin, estrenada a París el 1907, sense èxit Considerant-se perjudicat per l’èxit de Tiefland , d’Ed’Albert, basada en la mateixa obra de Guimerà, Le Borne els demandà, i guanyà el plet

Del 1970 al 1984 dirigí la Schaubühne de Berlín, on desenvolupà un model teatral de dramatúrgia collectiva que arribà a ésser reconegut internacionalment Mentre que en els muntatges dels anys setanta hi predominava la crítica social i el contingut revolucionari, el canvi de dècada marcà una nova orientació envers un interès cada vegada més gran per l’estètica Després de deixar la direcció, es dedicà a posar en escena òperes, i des del 1992 treballa com a director artístic dels Salzburger Festspiele