Resultats de la cerca

Intervingué en la fundació de Sant Pere de les Puelles i en consagrà l’església el 945 Intervingué també en la defensa del Penedès, on l’església de Barcelona tenia molts béns, que ell augmentà amb l’adquisició dels castells de Freixà i de Vila-rodona

Fill de Sunyer II, comte d’Empúries i de Rosselló Succeí en el bisbat el seu germà Elmerad Enriquí molt el patrimoni de l’església d’Elna El 947, malalt de mort, en un concili de Narbona fou elegit el seu successor Riculf II, per evitar que els comtes de Cerdanya s’apoderessin del bisbat

Fundà un monestir a Eleuteròpolis, i el dirigí durant trenta anys El 367 els bisbes de Xipre l’elegiren per a la seu de Salamina, metropolitana de l’illa Molt erudit —com ho testimonien les seves obres sobretot Ancoratus i Panarion , plenes de citacions d’escrits, perduts, d’altres autors—, però sense sentit crític, mostrà la seva intransigència en la lluita contra l’origenisme

Treballà amb Campomanes a Madrid després fou rector d’Aramunt, canonge i provisor d’Urgell, i conservà sempre lligams d’estreta collaboració amb el seu condeixeble Jovellanos Amb articles al “Memorial Literario” i uns altres treballs La física del clero, El padre de su pueblo testimonià un afany de regeneració del clericat i de l’ensenyament i una fe en el progrés científic com a fonament de canvis econòmics i socials, doctrina illustrada que posà en pràctica a Barcelona des del seu càrrec d’inquisidor, de membre de l’Acadèmia de Ciències 1788, i en el govern de la diòcesi, on es distingí,…

Celebrà set sínodes diocesans on s’esforçà a ordenar la vida i l’estatut dels seus clergues Fixà en 20 el nombre de canonges de Tortosa 1320 i fomentà la construcció de l’obra de la catedral i en especial la capella del palau episcopal El 1324 assistí a l’assemblea de notables de Lleida on Jaume II exposà els seus pretesos drets a l’annexió del regne de Mallorca Morí a la seva catedral i tot seguit els canonges elegiren l’ardiaca major Guillem de Sentmenat, que no fou aprovat pel papa Benet XII 1341

Era fill del noble Donuç i de Sesegunda i nebot de l’ardiaca Llobet Ell mateix fou també ardiaca La seva activitat s’adreçà a la consolidació del patrimoni de la seu barcelonina, la construcció dels edificis entorn de la catedral —dormitori, refetor, celler, campanar i palau episcopal—, d’esglésies —com la de Sant Cugat del Rec o del Camí, de l’hospital d’en Guitard— i de defenses —com la torre de la Granada—, i a la restauració de la disciplina regular, no solament a la canonja de Barcelona sinó també a Girona i Urgell Fomentà els estudis amb l’adquisició i la còpia de llibres Durant el seu…

De la família vescomtal d’Osona Essent ardiaca de Barcelona, fou fet presoner per les tropes d’Almansor 985 i rescatat poc temps després Els primers anys del seu episcopat es veieren torbats per Guadald, que pretenia d’ocupar la seu episcopal de Vic el concili romà celebrat l’any 998 solucionà el conflicte confirmant el nomenament d’Arnulf El 1002 anà a Roma amb el comte Ramon Borrell per posar remei a l’escandalosa situació del monestir de Sant Benet de Bages i probablement per tractar de la qüestió vital dels sarraïns Participà amb forces pròpies en l’expedició a Còrdova 1010 preparada per…

Fill de Guillem II i germà de Guillem III, senyors de la baronia de Bellpuig Urgell, fou canonge de Lleida, Urgell i Vic Estudià dret a Bolonya, on Innocenci IV el nomenà capellà pontifici La seva tasca episcopal sobresortí per les reformes i reconstruccions que dugué a terme, així com per la recopilació de les rúbriques en ús a Vic S'enfrontà amb el rei i altres senyors en defensa dels seus drets episcopals

D’ençà del segle V és el títol honorífic i la designació oficial del papa, al qual hom sol afegir els adjectius summe , sobirà o romà

Fill del duc de Bouillon, Robert I, de família francòfila, passà al servei de Carles V, fins al punt de lluitar contra el propi germà Robert II Conservà i enfortí la religió catòlica en el seu principat eclesiàstic, i hi promogué el progrés econòmic i humanístic Acumulà el bisbat de Chartres 1507-25 i l’arquebisbat de Valença 1520-38, que governà sempre per mitjà de vicaris, perllongant, així, la decadència religiosa dels temps borgians El 9 d’octubre de 1520 fou creat cardenal per Lleó