Resultats de la cerca

L’any 1933 entrà a formar part de l’equip de Ràdio Girona, d’on fou traslladada, el 1934, a Ràdio Associació de Catalunya de Barcelona, on prestà els seus serveis fins al final de la Guerra Civil Espanyola, llegint els butlletins de guerra des del Palau de la Generalitat Després de passar un temps inhabilitada pel franquisme, el 1942 retornà a Ràdio Girona, on fou un dels locutors més populars de l’emissora Amb Nostra dansa , de tema sardanista, hi inicià un dels primers programes radiofònics en català de la postguerra, que presentà fins a mitjan la primera dècada del segle XXI Fou locutora,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Laya Films Barcelona FOTOGRAFIA Ramon Biadiu, Jaume Agulló, Sebastià Perera, Josep Maria Maristany, Manuel Berenguer, Joan Castanyer blanc i negre, normal MUNTATGE Antoni Graciani SO René Renault ESTRENA París, 29071938 Sinopsi Catalunya és bombardejada per caces alemanys i italians que intenten destruir els resultats de la provada laboriositat, el sentit de la convivència i el progrés dels catalans Els bombardeigs incendien edificis i colguen sota les runes molts ciutadans Davant d’aquesta agressió s’aixeca la Catalunya màrtir i solidària Producció Aquest gairebé…

Vida Topògraf de professió, el 1968 entrà al món amateur del CEC sota el guiatge del seu germà Carles, i se’n feu soci el 1972 També fou membre de la junta directiva com a vocal de programació de la seva Secció de Cinema Amateur, més tard de Cinema i Vídeo D’altra banda, el 1972, amb el seu germà Carles i el seu fill Xavier Peix i Orobitg, constituïren el Grup 3P, que rodà un seguit de curts argumentals, a més de filmacions familiars o de viatges Les cintes Vòrtex 1973, La pau de Sara Sterling 1974 i Variaciones sobre un tema de Paganini 1974 representaren Espanya en concursos de la UNICA, i…

Aquestes unitats, que resulten d’agrupar-ne altres de nivell inferior en un nombre variable generalment 2, 3 o 4, poden ser tant compassos com temps, divisions de temps, etc Tradicionalment i en sentit més restrictiu, però, el terme sol aplicar-se només al compàs compassos d’amalgama Així, el compàs de 5/4, per exemple, es pot entendre com un compàs simple format per la suma amalgama de dos semicompassos semicompàs de diferent composició un de tres temps i un altre de dos l’ordre pot ser 3+2 o 2+3 Entès com a compàs compost, en canvi, estaria format per l’amalgama de dos temps un de tres…

Estudiós de matemàtiques i física, publicà l' Essai sur le calcul intégral 1765, que li obrí les portes de l’Académie des Sciences i en fou nomenat secretari perpetu el 1772 Juntament amb D’Alembert, el seu mestre, i Voltaire, que havia suscitat en ell l’afecció literària, es relacionà amb Turgot, del qual es féu deixeble i el qual li proporcionà el càrrec d’inspector general de la moneda 1774-76 Com a economista, es declarà partidari de l’impost progressiu El 1782 ingressà a l’Académie Française i s’hi destacà en aquesta època com a sociòleg La seva hipòtesi sobre les decisions collectives,…

Advocat de professió, es donà a conèixer en la segona Antologia Poètica Universitària 1950, i traduí poemes de Jacques Prévert, el qual esdevingué una influència cabdal en la seva obra Després publicà El temps de tants dits 1960, que rebé el premi Joan Salvat-Papasseit 1959, i Cicle, bicicle, tricicle 1966 L’any 1975 guanyà el premi Carles Riba amb Seminocturn, semidiürn , llibre constituït per un únic procés verbal que s’estén des de l’onomatopeia fins a la presa de consciència del valor humà de la paraula El 1976 publicà Moviment peristàltic o Aquest home, per a mi, és una pesant bombeta…

Ocupava bàsicament les planures del centre i el NE dels EUA des de l’Atlàntic fins a les muntanyes Rocalloses El nom fou proposat per l’antropòleg Evon Eickstedt Alguns la denominen també raça plànida

Creix a la terra baixa mediterrània

Habita en esculleres fins als 30-50 m de profunditat i és propi de l’Atlàntic oriental, de la mar Roja i de la Mediterrània, en la qual hom el pesca tot l’any, especialment els mesos calorosos, amb ham, nansa o xarxa

La seva fabricació començà a França, on era coneguda amb el nom de blonde , perquè era fabricada amb seda crua de color ros La producció de blonda als Països Catalans és documentada des del s XVI els principals centres productors foren Barcelona, Palma Mallorca i les comarques del Maresme i del Penedès