Resultats de la cerca
Es mostren 838 resultats
Teresa Gimpera i Flaquer

Teresa Gimpera i Flaquer (2011)
© Generalitat de Catalunya
Teatre
Cinematografia
Indumentària
Actriu, model i empresària.
Vida Descoberta pel fotògraf Leopold Pomés 1960, esdevingué una cotitzada model de passarella i feu una gran quantitat d’anuncis per al cinema i la televisió Gim, que era el seu nom artístic, debutà en Fata Morgana 1965-66, Vicente Aranda, amb un guió fet a la seva mida i escrit per Gonzalo Suárez, que quedà captivat per la seva imatge omnipresent Després de protagonitzar Una història d’amor Una historia de amor , 1966, Jordi Grau, i gràcies a la seva imatge sofisticada i estilitzada fou Lady Europa 1969, es convertí en una de les muses de l’anomenada Gauche Divine i la principal actriu de…
,
Sant Roc
Barri
Barri residencial obrer i perifèric de Badalona (Barcelonès), situat entre l’autopista de Mataró i l’avinguda d’Alfons XIII, en el límit amb el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.
És format per blocs d’habitatges, amb una densitat de 465,09 h/ha té associació de veïns de parròquia
bisbat de Tortosa

Mapa del bisbat de Tortosa
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Tortosa.
L’existència de la diòcesi consta d’una manera certa el 516, i el seu primer bisbe conegut és Asellus, que assistí al concili de Barcelona del 540 La seva demarcació es constituí després del 1150 amb un territori que comprenia pràcticament l’actual regió de Tortosa i s’estengué amb la conquesta valenciana per tota l’actual regió de Castelló de la Plana Es creu que corresponia en bona part a l’antic territori ibèric dels ilercavons La diòcesi fou molt retallada entre el 1957 i el 1960, en crear-se la diòcesi de Sogorb - Castelló de la Plana , de resultes de les directrius del concordat del…
Frederic I
Història
Emperador romanogermànic i rei d’Itàlia i d’Arle (1155-1190), rei de Germània i de Romans (1152-1155) i duc de Suàbia (Frederic III) (1147-1152).
Fill i successor del duc Frederic II de Suàbia i de Judit de Baviera El 1147 anà a la segona croada amb el seu oncle, l’emperador Conrad III Aquest el nomenà successor, i fou elegit per l’assemblea de prínceps a Frankfurt i consagrat i coronat a Aquisgrà 1152 Amb la idea de restaurar la grandesa de l’imperi Romà procurà l’amistat de tots els prínceps alemanys, que reconegueren la seva autoritat Anà a Itàlia 1154, i després de sotmetre les ciutats rebels que cercaven la independència fou coronat rei a Pavia 1155 i emperador a la basílica de Sant Pere pel papa Adrià IV, contra la voluntat dels…
El teatre: un panorama prometedor
Representació teatral amb escenografia de Salvador Dalí, sd ITB / RM El panorama del teatre català a l’inici de segle mostrava les limitacions i els entrebancs amb què toparen els esforços d’una part de la intellectualitat del moment, que maldava per crear i consolidar un teatre català modern Aquests sectors buscaven que el teatre pogués superar i arraconar ja definitivament la tradició vuitcentista de sainets i de drames romàntics que, en català o en castellà, constituïa el gruix de l’oferta i del consum teatral de l’època De fet, fins el 1917, la separació entre el públic i el teatre…
Sant Joan Baptista de Besòs
Barri
Barri del municipi de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), sorgit a l’esquerra del Besòs, aigua avall del nucli antic, com a urbanització Font i Vinyals (1922), colònia obrera de la fàbrica tèxtil Baurier (1912).
El 1935 hi fou erigida la parròquia de Sant Joan, que donà nom al barri
Sant Joan de la Penya
Claustre del monestir de Sant Joan de la Penya, a Osca, amb capitells del segle XII
© B. Llebaria
Abadia
Important abadia benedictina del municipi de Jaca.
Es troba a la vall d’Atarés, en una balma, sota una gran penya, que li ha donat el nom Era un lloc habitat per eremites quan el 920 el comte Galí III Asnar d’Aragó hi fundà un monestir dedicat a sant Julià i santa Basilissa, que regí l’abat Transiric El nou monestir decaigué molt aviat en resta, però, l’església, de tipus mossàrab, que ara serveix de cripta a l’església superior El 1071 el rei Sanç III Ramires, amb l’ajuda de l’abat Hug de Cluny i amb monjos d’aquesta abadia, hi fundà el monestir actual de Sant Joan, per al qual hom construí l’església superior, consagrada el 1094, i en fou…
Andratx

Municipi
Municipi de Mallorca que ocupa els darrers contraforts de la serra de Tramuntana.
El relleu, accidentat, s’obre en tres valls, recorregudes per torrents que, com les serres que les separen, estan orientats de NE a SW Aquestes serres, on predominen les roques calcàries, estan disposades en escates i imbricacions, i corresponen a la segona sèrie tectònica de la serra de Tramuntana La costa és rectilínia, alta i escarpada, i a la part oriental i meridional presenta accidents importants com el del port d’Andratx es Port d’Andratx i les platges de Sant Elm i la de Camp de Mar Enfront de Sant Elm es troba l’illot des Pantaleu…
simbolisme

El dia (1907), de Gaetano Previati (Cambra de Comerç, Milà)
© Corel
Art
Moviment artístic, essencialment pictòric, del darrer terç del segle XIX.
Presenta imatges oposades a la realitat visible o científica per a demostrar que existeix una realitat amagada que, si no és possible de conèixer, és almenys possible d’intuir Arnold Böcklin, simbolista, diu que la pintura ha d’explicar alguna cosa, fer pensar l’espectador com una poesia i impressionar-lo com una peça musical Moviment artístic plàstic amb connotacions literàries, fou influït tant pels artistes idealistes del principi del segle XIX com pels prerafaelites inclosos també per algú entre els simbolistes El materialisme científic del segle XIX accentuà, com a reacció, l’idealisme,…
Ca l’Arquer
Masia
Masia del municipi d’Arenys de Munt (Maresme).
Anomenada antigament Força de Goscons, es troba a l’inici del camí de Vallalta, al veïnat de Goscons, al tram mitjà de la vall de Goscons És de planta quadrada, teulada de quatre vessants i consta de dos pisos i golfes El portal és adovellat i al damunt hi ha una important finestra coronella La resta de finestres, moltes amb espitllera, són gòtiques d’arc conopial amb carasses i blasons a les mènsules Aquesta casa forta, fins al segle XVII, es componia d’un edifici central protegit per espitlleres i matacans i flanquejat per dues torres rodones, de les quals queden únicament els fonaments, ja…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina