Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València, on es llicencià el 1942, i obtingué el doctorat a la Universitat de Madrid el 1946 amb la tesi Las fronteras y castillos fronterizos del Reino de Valencia en el siglo XIII , dirigida pel professor Antonio de la Torre y del Cerro publicada parcialment en diversos treballs Fou successivament professor ajudant, auxiliar i encarregat de curs de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UV des del 1943 fins al 1947, per a esdevenir des d’aquest últim any, mitjançant oposició, professor adjunt de prehistòria i història antiga i…

Vida i obra Llicenciat en dret a la Universitat de València 1957, ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona 1968 i història a la UV 1969, es doctorà en dret a la UV 1966 Amplià estudis a la Universitat de Múnic 1957-60 El 1964 entrà a la UV com a ajudant, i posteriorment ha estat adjunt i agregat, i des del 1986, n’és catedràtic Realitzà estades d’investigació al Max Planck Institut für europäischen Rechtsgeschichte de Frankfurt del Main des del 1979, i formà part del consell d’aquesta institució 1983-88 Des del 1986 ha estat invitat sistemàticament per l’Instituto de…

Fill d’un llibreter, cursà estudis de filologia, literatura i història catalanes als Estudis Universitaris Catalans 1951-54, impartits per Ferran Soldevila i Jordi Rubió i Balaguer Llicenciat en lletres 1956 i doctor en història 1970 per la Universitat de Barcelona, fou lector a Liverpool 1956-57 i posteriorment ajudant de Jaume Vicens i Vives  i Jordi Nadal a la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona 1957-66 Apartat el 1966 de l’ensenyament per les autoritats franquistes, hi retornà l’any 1968 com a agregat interí a la Universitat Autònoma de Barcelona fins el 1974, que fou catedràtic…

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona, però ja des del començament de la seva activitat pública es constatà que no pensava dedicar-se a l’advocacia El 1864 es traslladà a París, on fou corresponsal d’ El Telégrafo  i, el 1869, agregat a l’ambaixada espanyola Tornà a Barcelona, on es llicencià en dret 1872 i conegué Josep Antoni Buxeres , qui el dirigí cap a la investigació històrica dels fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’estudi de les institucions catalanes medievals, amb el propòsit de reivindicar les antigues llibertats catalanes En collaboració amb Josep Pella i…

Els fongs ameboides tenen en el seu cicle alguna fase ameboide, durant la qual s’alimenten per fagocitosi o per absorció, fase que s’alterna amb fases de reproducció mitjançant espores En la fotografia veiem un faneroplasmodi del mixomicet Arcyria triquials, que equival a una gran estructura ameboide, mucilaginosa, que avança lentament per les superfícies humides, capturant partícules o solucions alimentoses Noteu, a dalt, el marge d’avanç, fistonat i, més avall, una xarxa de venes per on circulen el citoplasma i els nuclis en l’angle inferior dret, el plasmodi està atacant un fong sapròfit…

Situació i presentació El municipi de Santa Margarida i els Monjos anomenat també els Monjos és situat al SW de la comarca de l’Alt Penedès Té una extensió de 17,2 km 2 i limita al N amb els termes de Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès, a l’E amb Vilafranca del Penedès i amb Olèrdola, al S i SW amb Castellet i la Gornal i a l’W amb Castellví de la Marca El poble dels Monjos és el cap d’un municipi caracteritzat per la proliferació de diversos nuclis de poblament Els habitants, però, es concentren especialment en els pobles dels Monjos i la Ràpita El terme és travessat per la carretera…

Situació i presentació Tot ell són terres planes que davallen suaument des del peu de la serra d’Almenara, que queda al N Situat a l’extrem NE del Pla d’Urgell, és constituït per dos sectors de dimensions molt igualades Per una banda, el terme rural de Tornabous és un rectangle estirat en direcció NE-SW, envoltat pels termes de Puigverd d’Agramunt, l’enclavament d’Aguilella Barbens, Anglesola i Tàrrega L’altre sector és l’enclavament de Tarròs, que comprèn els termes rurals de la Guàrdia d’Urgell i del Tarròs, i constitueix una llenca allargada que s’estira en la mateixa direcció, entre els…

Situació i presentació El municipi de Sant Miquel de Fluvià, d’una extensió de 3,5 km 2 , és situat a l’esquerra del Fluvià, riu que fa de límit meridional amb el municipi de Sant Mori i amb el de Ventalló, a l’inici del Terraprim Occidental, lleugerament accidentat, que assenyala el límit de ponent on acaba la plana alluvial de l’Alt Empordà Confronta a tramuntana i a ponent amb el municipi de Palau de Santa Eulàlia i a llevant amb Torroella de Fluvià El 1937 el municipi adoptà el nom de Fluvià d’Empordà Al poble de Sant Miquel de Fluvià hi ha una estació del tren de Barcelona a Portbou Una…

Situació i presentació El terme municipal de Vila-sacra és a la plana alluvial de la dreta del Manol, que forma el seu límit septentrional amb Vilatenim, agregat des del 1975 al municipi de Figueres, i que aflueix aigua avall, dins el terme veí de Peralada a Vilanova de la Muga, a la Muga Altres límits municipals són amb Fortià S i el Far d’Empordà W El territori és tot planer i el poble és entre Figueres, a ponent, i Castelló d’Empúries, comunicada per la carretera C-260 de Figueres a Roses, que travessa el terme Aquesta carretera, que constitueix l’accés principal a Roses, Cadaqués i llur…

Situació i presentació El terme limita al N amb Vulpellac, a l’E amb Mont-ras i al S i l’W amb Palamós El sector muntanyós, al N, al NW i, en part, al SW, ocupa poc més de la meitat del territori i és cobert de bosc pins i alzines sureres Montagut, de 269 m d’altitud i límit amb el municipi veí de Palamós antic terme de Vila-romà, és el punt més alt de la contrada La vall, ben conreada, s’eixampla i s’obre vers el SE, cap a les terres planes del corredor de Palafrugell És drenada per la riera de Vall-llobrega, tributària per la dreta de la riera d’Aubi, a la qual desemboca ja dins el municipi…