Resultats de la cerca
Es mostren 1881 resultats
malaltia de Creutzfeldt-Jakob
Bioquímica
Medicina
Degeneració difusa del sistema nerviós central que apareix a l’edat adulta.
Rep aquest nom en honor als neuropatòlegs alemanys HC Creutzfeldt i AMJakob Es tracta d’una amiloïdosi cerebral de curs fatal causada per un virus lent, que es caracteritza, entre d’altres manifestacions neurològiques, per demència, atàxia i mioclònies Aquesta malaltia s’engloba dins de les anomenades encefalopaties espongiformes transmissibles L’any 1974 n'aparegué un cas associat a un trasplantament de còrnia Posteriorment, el 1985, s’enregistraren a la Gran Bretanya els primers casos d’una malaltia neurològica, desconeguda fins aleshores, que els científics anomenaren…
Massimo d’Azeglio
Pintura
Història
Literatura italiana
Nom amb el qual és conegut Massimo Taparelli, marquès d’Azeglio, polític, pintor i novel·lista italià.
Gendre de Manzoni S’exilià a Florència a l’època de l’ocupació francesa Novament, a Torí, emprengué la carrera militar, la qual abandonà per dedicar-se a la pintura En les novelles Ettore Fieramosca 1833 i Niccolò de’Lapi 1841 és notable la vivacitat de color amb què sabia reunir caràcters històrics i moderns La forma de “novella històrica” i la força d’alguns tipus expliquen el gran èxit d’aquestes primeres experiències Propagandista polític els anys de la revolució, escriví els opuscles Degli ultimi casi di Romagna i I lutti di Lombardia Fou president del consell de ministres com a tal,…
János Arany
Literatura
Poeta hongarès.
El 1847 aparegué el seu poema èpic Toldi , on creà un tipus popular que podia simbolitzar la personalitat hongaresa, i el qual li valgué l’amistat de S Petofi Més tard el completà amb Toldi estéje ‘El vespre de Toldi’, 1854 i Toldi szerelme ‘L’amor de Toldi’, 1879 Fracassada la guerra d’independència de 1848-49, escriví A nagyidai cigányok ‘Els zíngars de Nagyida’, 1852, sàtira amarga de les causes de l’esfondrament nacional Tingué dos períodes destacats el de les balades, escrites entre 1851 i 60, representacions mestrívoles del mecanisme psicològic del remordiment, i el dels…
palau
Art
Edifici majestuós i luxós utilitzat com a habitació d’un rei o d’un gran senyor, i sovint, com al Pròxim Orient, veritable fortificació i centre de l’administració d’un govern.
Molt més hedonista, obert i sense fortificacions fou el mediterrani A Micenes i a Grècia foren bastits a les acròpolis, com a llocs de més seguretat A Roma, fou una ciutat en miniatura, plena de luxes i comoditats, aïllada de la resta de la població com n'és exemple la Domus Aurea de Neró al Palatí Durant l’alta edat mitjana desaparegué i donà lloc al castell fortificat, i no aparegué novament fins a la construcció dels palaus urbans gòtics Als països islàmics contemporanis, conservà l’aspecte extern de fortalesa, bé que amb interiors refinadíssims, com l’Alhambra de Granada Els palaus urbans…
El Eco de la Clase Obrera
Periodisme
Primer periòdic obrerista de l’Estat espanyol que aparegué a Madrid del 5 d’agost de 1855 al febrer del 1856.
Fundat pel tipògraf barceloní Ramon Simó i Badia, hi collaborà assíduament Francesc Pi i Margall Defensà l’associació obrera com a instrument de defensa, organització i representació de classe
Solidaridad Obrera
Periodisme
Periòdic òrgan de la Confederació Regional de Llevant, que aparegué a València del març del 1919 a l’agost del 1920.
Fou bisetmanal i el dirigí Eusebi C Carbó n'eren redactors Ramon Buireu, Llorenç Cantó, etc Hagué de suspendre la seva publicació arran de l’assassinat del comte de Salvatierra Posteriorment es convertí en diari, òrgan de la CNT, en substitució de “Solidaridad Obrera” de Barcelona maig del 1922-1923 En fou, llavors, director Felipe Alaiz, i Josep Viadiu, Llibert Calleja, Joan Àngel Abella, Antoni Amador, etc, en foren els redactors Finalment, tornà a ésser setmanari, òrgan de la regional de la CNT al País València, i es publicà a Alcoi 1931, 1933 i 1935
Lo Ponton
Setmanari
Setmanari satíric i republicà, subtitulat ‘‘periòdic més coent que un bitxo’’, que aparegué a Barcelona del 1870 al gener del 1871.
Fou fundat i dirigit per Josep Roca i Roca —el qual posteriorment passà a La Campana de Gràcia —, i tingué una regular collaboració de Josep Llunas i Pujals, que després fundà La Teula i La Tramontana
les Sogues
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de les Sogues) del municipi de Bellvís (Pla d’Urgell).
Segons la tradició la Mare de Déu s’aparegué el 1190 a Joan Amorós, pagès de Sidamon, que tornava del molí de Balaguer, i l’ajudà a sortir, amb la mula, d’un terreny pantanós proper de Bellvís El nom, segons la tradició, prové de les cordes que lligaven la càrrega del pagès, que s’uniren miraculosament després de tallades El culte es constata des del s XIV El 1592 s’hi establí una comunitat de trinitaris, que tingueren cura del santuari El 1510 hi acudien el dimarts de Pasqua una vintena de parròquies veïnes en processó Tenia una confraria, creada pel papa Urbà VIII el 1641 Hi ha alguns…
dret feudal
Història del dret
Conjunt de normes que regulaven l’organització social dins el feudalisme.
Nascut a través del costum, s’imposà i fou reconegut pels juristes i per les disposicions dels emperadors El feu, institució d’etiologia complexa, es convertí en una de les bases fonamentals de l’estructura social europea a l’edat mitjana que afectà tant el dret públic com el dret privat Les seves fonts foren escasses la principal, el Liber feudorum , aparegué al segle XII, fonamentada en els feus de Llombardia, i al segle XIII fou incorporada, després de diverses versions, al corpus A Catalunya, tan feudalitzada, sobretot a la Catalunya Vella, moltes vegades es fa difícil de…
farmacopea
Farmàcia
Codi de medicaments que cada estat declara oficial i obligatori i que recull les normes oficials de preparació de medicaments i, cada vegada més, els estàndards de qualitat, identitat i activitat de les substàncies medicamentoses d’un ús més comú.
Amb el desenvolupament de la farmàcia anaren apareixent diverses farmacopees a partir del s XVI farmàcia Els estats més avançats tenen farmacopea pròpia, que en alguns és publicada amb periodicitat i regularitat a la Gran Bretanya la British Pharmacopoeia, i als EUA la USP, editades cada cinc anys i en uns altres aperiòdicament La primera farmacopea dels Països Catalans fou la Concordie Aphotecariorum Barchinone 1511, que fou la segona del món, superada en antiguitat només pel Receptari Florentí 1498 La primera farmacopea espanyola obligatòria per a tot l’estat fou la Pharmacopoeia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina