Resultats de la cerca
Es mostren 6607 resultats
ècmea reial
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les bromeliàcies, de fulles amb bandes verdes i blanques.
Fa una inflorescència, ramificada amb bràctees vermelles acabades en groc, que apareix a l’hivern i es manté fins a mitjan primavera És poc atacada pels insectes i es propaga per rebrots arrelats Hom l’anomena també reina de les bromeliàcies
Jaume Ferrer
Navegant.
El 1346 resseguí amb un uixer les costes d’Àfrica fins a la desembocadura del Senegal, i potser fins a la del Níger, en cerca d’or La notícia de la seva expedició apareix escrita al famós Atlas català 1375
Castell de Puigcerver (Senterada)
Art romànic
Apareix documentat per primer cop el 1171, en què Ramon de Castellviny fa donació a l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem d’uns masos que tenia dins el seu terme Sembla que al segle XV ja estava en estat ruïnós
Sant Martí de Fontelles (Cardona)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Cardona No degué passar de capella rural L’església apareix citada el 1291 com a Sant Martí de Fontanyles , encara que l’actual edifici no respon a una edificació del segle XIII
Santa Maria de Coberta (Sureda)
Art romànic
És esmentada a partir del 1264, en què apareix en una delimitació del terme d’Oltrera Les poques ruïnes d’aquesta església, a la vora d’un còrrec, al migdia del poble, han desaparegut recentment per l’erosió del sòl
Puck
Mitologia
Nom donat per la tradició popular anglesa a cadascun dels esperits follets.
En la literatura, Puck apareix en el Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare com a personatge maliciós que es burla de la follia humana Hom el troba també en l’obra Puck of Pook's Hill de RKipling
Guinedilda
Història
Comtessa de Cerdanya, Urgell, Barcelona, Girona i Osona, muller de Guifré I el Pelós.
Potser descendent de Borrell, comte de Cerdanya-Urgell-Osona Casada amb Guifré ja des del 877, li sobrevisqué d’uns pocs anys Tingué una nombrosa fillada Apareix constantment al costat del seu marit cooperant en la seva obra de govern
vescomtat de Siarb
Geografia històrica
Denominació efímera donada al vescomtat de Pallars al segle XII.
Pere I de Pallars vescomtat de Pallars apareix com a vescomte de Siarb en el document d’una donació El seu fill i hereu Pere Arnau I prengué el nom de vescomte de Vilamur vescomtat de Vilamur , nom definitiu del llinatge
venda
Història
Partida dels antics quartons d’Eivissa i, des de llur creació l’any 1785, de les modernes parròquies o termes rurals d’Eivissa i de Formentera, que comprèn diverses caseries disseminades.
Des del segle XVIII, que apareix aquesta denominació, fins al segle XX, el nombre de vendes ha anat creixent a causa de l’augment de població i de les noves necessitats Actualment les parròquies eivissenques es divideixen en tres o més vendes
nansa de botó
Prehistòria
Tipus de nansa que té un apèndix a la part superior acabat en una forma que recorda un botó.
D’origen itàlic, que ja es troba a la cultura de Polada de l’edat del bronze, s’estengué vers Catalunya, on apareix sovint en megàlits tardans i en coves de les comarques del Solsonès, de l’Alt Urgell i del Pallars
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina