Resultats de la cerca
Es mostren 1244 resultats
Albert Finney
Cinematografia
Actor cinematogràfic anglès.
Format a la Royal Academy of Dramatic Art, destacà aviat en papers shakespearians i fou membre de la Royal Shakespeare Company Durant tota la seva vida professional combinà el cinema amb el teatre, i els anys 1972-75 fou director associat del Royal Court Theatre Actor ben representatiu del cinema anglès i considerat un dels millors deixebles de Laurence Olivier , debutà amb aquest en The Entertainer 1960, pellícula dirigida per Tony Richardson, a les ordres del qual protagonitzà Tom Jones el 1963, una de les interpretacions més destacades de la seva carrera, per la qual rebé la…
neurociència
Biologia
Estudi multidisciplinari de l’estructura, les operacions i el funcionament del sistema nerviós, i, molt especialment, del cervell.
Parteix de la idea del cervell com a òrgan que controla totes les operacions del cos humà, des de les funcions més bàsiques metabolisme, sistema immunitari, hormonal, etc fins a les funcions superiors emocions, pensament, memòria, llenguatge, aprenentatge, presa de decisions etc La tasca principal de la neurociència consisteix a identificar els circuits neuronals pels quals s’activen i es mantenen aquestes funcions, i la seva interacció amb la resta d’òrgans També formen part d’aquest estudi els mecanismes pels quals es creen nous circuits, les seves alteracions i la manera en què afecten el…
Roma

Els límits orientals de Roma incloïen Síria, Palestina i Egipte (teatre romà de Palmira, Síria)
Dan (CC BY-SA 2.0)
Història
Nom que designa l’estat format a partir de la ciutat de Roma, els territoris que successivament incorporà i la civilització a què donà lloc.
Convencionalment, hom n’estableix els límits temporals entre el 753 aC data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica bressol de la seva expansió i Balcànica, i el litoral del N d’Àfricà Vers el N, el domini romà arribà fins als dos terços meridionals de l’illa de la Gran Bretanya i, al…
torpede

Tall transversl d’un torpede: 1, càrrega explosiva; 2, espoleta; 3, regulador de profunditat; 4, motor; 5, hèlix; 6, timó de direcció; 7, timó de profunditat; dipòsit de combustible; 9, cambra d’aire
© fototeca.cat
Transports
Militar
Projectil autopropulsat submarí, dotat de flotabilitat i d’un sistema propi de direcció que, llançat a l’aigua per un avió o per una embarcació de superfície torpedinera o disparat per un submarí en la direcció d’una embarcació enemiga a la qual arriba ràpidament, explota per percussió en tocar-la o per influència de la massa magnètica d’aquella si hi passa pel costat sense tocar-la.
El torpede és fusiforme i sol tenir unes dimensions de fins a 8 m de longitud i 650 mm de diàmetre Els seus elements constitutius són, de proa a popa, una espoleta, una càrrega d’uns 300 kg d’explosiu generalment trinitrotoluè fos, un dipòsit d’aire comprimit, uns petits compartiments estancs per a la regulació de la profunditat d’immersió, un motor d’aire comprimit d’uns 250 CV, una hèlix doble de sentits de rotació contraris i els timons de profunditat i de direcció moguts per servomecanismes accionats pel regulador de profunditat i pel mecanisme giroscòpic de la direcció, respectivament La…
àcid sulfònic
Química
Qualsevol dels àcids de fórmula general R—SO2—OH, on R és un grup orgànic alquil o aril (amb un carboni enllaçat directament a l’àtom de sofre), o, per extensió, un halogen (àcid fluorosulfònic i àcid clorosulfònic).
Per designar els àcids sulfònics orgànics hom fa precedir el nom del compost RH del mot àcid i li afegeix el sufix- sulfònic , associat a un prefix enumeratiu si hi ha més d’un grup —SO 3 H 2 per exemple àcid toluè-2,4-disulfònic No obstant això, si la molècula conté un altre grup, prioritari en nomenclatura, el grup —SO 3 H és designat mitjançant el prefix sulfo - per exemple àcid p-sulfobenzoic Els àcids sulfònics són obtinguts per sulfonació del compost RH i, també, per oxidació nítrica dels tiolats metàllics Són tots àcids forts, solubles en aigua i també en dissolvents…
matèria intergalàctica
Astronomia
Matèria constituïda per gas i partícules de pols, que existeix a l’espai exterior a les galàxies.
Prevista teòricament abans del seu descobriment i observació, les tesis que n'abonen l’existència són, per un cantó, que totes les galàxies es formaren a partir de la condensació de grans núvols de gas i pols, i per tant alguna part d’aquests núvols devia quedar sense condensar a l’espai abans ocupat per tota la matèria que donà lloc a la galàxia per un altre cantó alguns estels deuen escapar-se de l’interior de la galàxia, de la mateixa manera que s’escapen de l’interior dels cúmuls globulars, i així vaguen pels espais interestellars espargint part dels seus materials a mesura que…
Ricardo Lagos Escobar
Política
Polític xilè.
Estudià a la Universitat de Xile i es doctorà a la Duke University de Carolina del Nord EUA Treballà de professor a la Universitat de Xile entre els anys 1963 i 1972 Fou director de l’Escola de Ciències Polítiques i de l’Administració i de l’Institut d’Economia Exercí de professor visitant de la Universitat de Carolina del Nord, i fou consultor en diversos organismes de les Nacions Unides En 1983-84 fou el president d’Alianza Democrática AD, que agrupava totes les forces democràtiques d’oposició al règim d’Augusto Pinochet Del 1987 al 1990 presidí el Partido por la Democracia PPD L’any 1990…
Jaume Fabre i Fornaguera
Literatura catalana
Periodisme
Història
Historiador, periodista i escriptor.
Llicenciat en periodisme 1969, i en història contemporània 1978, ha exercit la docència com a professor d’història en instituts d’educació secundària 1980-82 i 1992-2007 i com a professor associat d’Història del periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona de 1992 a 2002 Ha collaborat en un gran nombre de periòdics de Catalunya, tant a la premsa barcelonina com a la comarcal Entre altres, fou director d’ Oriflama de 1971 a 1974, crític literari a El Periódico 1985-2002 i collaborador de les revistes L’Avenç , Presència i…
,
Zubin Mehta
Música
Director d’orquestra indi.
El seu pare, Mehli Mehta, fou el fundador de l’Orquestra Simfònica de Bombai Inicià els estudis de medicina, però aviat abandonà la carrera per dedicar-se exclusivament a la música Entre el 1954 i el 1960 estudià a l’Acadèmia de Música de Viena i posteriorment amplià la seva formació a Siena i a Tanglewood Fou deixeble de Hans Swarowsky El 1958 guanyà un premi de direcció orquestral a Liverpool i començà a dirigir a Bèlgica i a Iugoslàvia El 1961 fou contractat com a director associat de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, de la qual fou director artístic 1961-78 El 1962…
,
Joan Estruch i Gibert

Joan Estruch i Gibert
© Fototeca.cat
Sociologia
Sociòleg.
Professor assistent a la Universitat Catòlica de Lovaina, el 1971 es doctorà a la Universitat de Barcelona i accedí a la càtedra de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , que exercí fins a la jubilació 2013 Els anys 1979-94 formà part de la comissió tècnica de la Fundació Jaume Bofill Ha dut a terme nombrosos estudis sobre la sociologia de la religió, especialment sobre l’ Església catòlica en el món d’avui Associat a l’Institute for the Study of Economic Culture, ha estat professor convidat en diverses universitats europees i a la Universitat de Boston Ha…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina

