Resultats de la cerca

El 1961 nasqué com a annex de la revista Casal de l’Acció Catòlica de Vic Des del 1962 s’especialitzà de cara a la joventut, sobretot a la que feia el servei a l’exèrcit Dificultats de censura militar, recomanaren un extret especial per als soldats El 1968, per exigències administratives, nomenà com a director Josep Maria Huertas i Claveria 1968-71, que li donà un aire més viu, decantat per un progressisme conflictiu El 1970 s’emancipà del bisbat de Vic i adquirí una inspiració democratacristiana Deixà de publicar-se el 1977

Vuitè comte d’Orpesa 1621, Marqués de Jarandilla i de Villar i comte consort d’Alcaudete En 1645-50 fou lloctinent de València durant el seu mandat hom celebrà la darrera cort general del Regne de València 1645 el 1647 hagué de fer cara a la terrible epidèmia de pesta que delmà el país El 1650 envià reforços a les tropes de Felip IV de Castella que assetjaven Tortosa, fet que contribuí a llur victòria Nomenat virrei de Sardenya 1650-51, pràcticament no exercí el càrrec, perquè fou nomenat ambaixador a Roma 1651

Prengué part en les bandositats a favor dels nyerros El lloctinent de Catalunya, comte de Santa Coloma, ordenà el 1639 el seu arrest pel fet d’haver desertat, en la defensa de Salses Partidari de l’aliança amb França, fou delegat per la generalitat de Catalunya, amb Francesc de Vilaplana, per iniciar, a Ceret setembre del 1640, les negociacions sobre la cooperació i ajuda militar francesa per a fer cara a la guerra contra Castella Mort Pau Claris, formà part del consell de guerra març-desembre del 1641 que assumí les funcions de la generalitat

Vinculat a l’Agrupació Excursionista Bufalà i al Club Excursionista Tiana, és tècnic d’escalada Feu nombroses ascensions a Montserrat, els Pirineus i els Alps Rebé el premi FEEC per l’expedició catalana Kinabalu 2000 a l’illa de Borneo, en la qual obrí una via a la paret verge de la cara est del Donkey’s Ears amb Xavier Vilella, Xavier Fernández i Carles Albesa L’any 2012, amb Gara Villalba, escalà The Nose Yosemite en 16 hores És autor de Les 100 millors escalades de Catalunya 2005

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del Groupe Pyrénéiste de Haute Montagne i el Groupe de Haute Montagne Presidí el Centre Acadèmic d’Escalada 1982-83 i fou vicepresident de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1997-2000 Escalà la cara sud del Chacraraju 6112 m, als Andes peruans tot sol Rebé el Piolet d’Or de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada per l’obertura d’una via a la paret nord del Thamserku 6623 m, a l’Himàlaia el 1999 Realitzà el documental Hielo Vertical

Fundada l’any 1976, realitza activitats esportives i culturals principalment relacionades amb la muntanya i la natura Edita la revista Drecera Disposa d’installacions pròpies amb un rocòdrom al Molí de can Feliciano Alguns dels seus membres han realitzat ascensions a les muntanyes més altes del món Lluís Giner assolí l’any 1988 el cim de l’Everest 8848 m i Jaume Ganges pujà a l’Aconcagua 6959 m per la cara sud, la paret més llarga d’Amèrica Organitza la rebuda de la Flama del Canigó L’any 2012 tenia 900 socis

Situació Vista aèria d’aquest castell d’enigmàtica història, que s’aixeca en un turó a la riba esquerra de l’Aglí ECSA - Camara JP Joffre Les restes del castell de Tornafòrt són situades al cim d’un turó que s’alça a la riba esquerra de l’Aglí, a l’W del poble de Rasiguèras Des del castell hom podia controlar el curs del riu i el pas per la via que passava pel fons de la vall de l’Aglí i el camí que devia menar cap a Lançac Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 45′39″ N - Long 2° 35′40″ E Hem de deixar l’automòbil a la carretera que va d’Ancinhan a Rasiguèras D-9, al peu del turó del castell, a 1,5…

La pell i els seus annexos presenten una de les manifestacions més evidents del procés d’envelliment, no tant perquè són les més precoces, sinó perquè són les més externes i fàcilment visibles Al cap i a la fi, l’aparició d’arrugues ha esdevingut sinònim d’envelliment, per bé que de manera estereotipada, ja que és del tot normal que es comencin a formar en plena edat adulta o fins i tot en la joventut El seu origen correspon, bàsicament, a una disminució del greix subcutani, un aprimament del derma i una pèrdua de les fibres elàstiques de l’epidermis Així, és ineludible que amb el pas dels…

Situació Al cantó de migjorn del municipi de Llanera, en un planell a l’esquerra de la riera de Llanera, no gaire lluny de la serra de Pinós, hi ha emplaçat el poble de Claret, que consta d’unes poques masies al voltant de l’antiga església parroquial de Santa Maria Mapa 361M781 Situació 31TCG725313 Vista exterior de la capçalera de l’església de Santa Maria de Claret, amb l’absis L Prat Mur situat davant l’absis de l’església, rematat per tres ossaris, els quals han estat decorats amb treballs d’escultura elemenals L Prat S’hi arriba per la carretera de Solsona a Torà Uns 500 m després del…

Les tripes de roca o umbilicàries són líquens que viuen, fixats per un punt central, sobre les roques àcides dels Pirineus, al cim del Montseny i altres muntanyes, especialment als estatges subalpí i alpí En la fotografia es mostren alguns tallus monofilles d’una sola làmina cadascun d’ Umbilicaria decussata , amb els seus característics plecs, que delimiten àrees còncaves Javier Etayo La família de les umbilicariàcies, integrada totalment per macrolíquens saxícoles acidòfils, resulta fàcil de reconèixer pels tallus foliacis umbilicats units a la roca per un sol punt més o menys central i…