Santa Maria de Claret (Llanera de Solsonès)

Situació

Al cantó de migjorn del municipi de Llanera, en un planell a l’esquerra de la riera de Llanera, no gaire lluny de la serra de Pinós, hi ha emplaçat el poble de Claret, que consta d’unes poques masies al voltant de l’antiga església parroquial de Santa Maria.

Mapa: 361M781. Situació: 31TCG725313.

S’hi arriba per la carretera de Solsona a Torà. Uns 500 m després del punt quilomètric 25, a mà esquerra, hi ha un trencall indicat; 2 km després, a mà dreta, n’hi ha un altre que arriba a Claret una vegada recorreguts 4 km. Per entrar a l’interior de l’església, on encara se celebra culte, cal demanar les claus a cal Fuster, masia de Claret. (CRP)

Història

La primera notícia documentada que tenim d’a questa església data de l’any 1139, quan Bernat de Claret deixa a Santa Maria de Solsona la meitat del castell de Claret, la meitat dels seus homes que l’habitaven, la meitat de la dominicatura que hi tenien els antics senyors del lloc, la meitat del termes del castell, tant els conreats com els erms, i l’església de Claret.

Santa Maria de Claret surt esmentada a la butlla del papa Eugeni III, que expedí el dia 5 dels idus de març de l’any 1150, en la qual fa referència a seixanta-vuit esglésies, les quals confirma com a possessió de Santa Maria de Solsona.

En l’escriptura del 10 de novembre de 1163, dia de la segona consagració de l’església de Solsona, surt documentada Santa Maria de Claret. Aquesta consagració fou realitzada pel bisbe d’Urgell, Bernat, el qual, juntament amb els seus canonges, decidí que l’Església de Solsona fos sotmesa en obediència i ordenació a la d’Urgell i que la canònica de clergues havia de seguir la regla i l’hàbit de sant Agustí.

L’església de “Clareto” surt novament esmentada a la butlla que el papa Alexandre III dirigí al prepòsit de Solsona, Bernat, i als seus canonges l’any 1180. Vuit anys després el papa Climent III atorgà una butlla al mateix prepòsit de Solsona, on confirmà una sèrie de possessions, entre les quals s’incloïa aquesta església.

Al cartulari segon de Santa Maria de Solsona, foli 99, hi ha una relació d’esglésies classificades per bisbats, començant pel d’Urgell i acabant pel de Lleida, pertanyents a Santa Maria de Solsona. Entre les esglésies citades hi ha la de Claret. Aquest llistat correspon cronològicament al final del segle XIII. (CRP)

Església

És un edifici d’una sola nau rectangular, coberta amb volta lleugerament apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular.

Els paraments són de carreus ben tallats, i es destaquen les vuit primeres filades de l’absis, que són de carreus més grans que a la resta de l’edifici. El frontis té un contrafort inclinat, que s’inicia a uns 30 cm d’un òcul.

A l’interior, un arc pre-absidal apuntat obre a la nau l’absis, el qual és tapiat amb un envà que n’impedeix la visibilitat. Hom pot comprovar, també a l’interior, que la part inferior del mur de tramuntana és esbiaixada.

Els murs laterals han estat buidats per fer-hi quatre capelles, dues a cada banda. A més, el mur de migjorn davant la porta d’entrada, té, també excavat, un nínxol. Entre aquest i una de les capelles hi ha una làpida funerària d’un infant, escrita en llatí i datada el 1292.

Al mur de tramuntana hi ha oberta una porta d’arc de mig punt adovellat. En un carreu d’aquest mateix mur es pot veure gravada una creu llatina, amb els extrems dels braços lleugerament eixamplats, que recolza en una base de tres peus.

L’absis té una finestra d’una sola esqueixada, coronada amb un arc monolític de mig punt, treballat a la cara inferior d’un carreu. Ha estat eixamplada retallant dos carreus de la part esquerra.

é un campanar de cadireta, molt refet els segles XVII-XVIII, amb una cornisa i frontó, al mig del qual hi ha una finestra acabada en arc de mig punt monolític treballat a la cara inferior d’un carreu.

L’església té construccions adossades al frontis i al mur de migjorn, les quals són afegides al cos original, que cal datar dins el segle XII. (CRP)

Conjunt d’elements escultòrics

A més de l’edifici, Santa Maria de Claret té la seva importància a causa d’un conjunt d’elements escultòrics diversos, els quals es troben situats en diversos indrets del voltant.

Un mur que fa de tancat i que es troba situat davant l’absis de l’església és coronat per tres ossaris de pedra.

Un dels sarcòfags es troba en un estat de conservació regular. És de forma rectangular (84 cm de llargària × 40 d’amplada × 50 d’alçada), amb l’interior buidat (a una altura de 42 cm), i té una tapa en forma de prisma quadrangular (de 22 cm d’alçada), damunt el qual se situa un triangle (de 27 cm d’alçada)(*).

El conjunt ofereix decoració, la qual apareix a les cares de la caixa i, també, a la tapa. En aquesta, es distribueixen a les dues cares laterals —capçalera i peus— sengles creus de braços iguals inscrites en el cercle corresponent, tot seguint un sistema força difós en sarcòfags, com en el de Sant Just i Sant Pastor de la Valldan, a Odèn(*), bé que en aquest cas es troben en la cara principal del vas o caixa. D’altra banda, és especialment interessant, i sobretot sorprenent, l’ornamentació de les tres cares del vas, repetida en les laterals. En primer lloc, la cara principal(*) presenta vuit motius d’estructura radial, de caràcter floral, a base de vuit puntes (pètals?) cadascun, inscrits en sengles cercles que destaquen d’una superfície rebaixada. A l’exterior hi ha una orla que recorre els quatre costats, ornada per tres línies de punts marcades a base d’incisions ràpides i grolleres. Per la seva banda, a cada cara lateral es presenta el mateix emmarcament, amb una sola línia de punts, així com una creu de braços desiguals, potençats, bé que recreuat l’inferior; la seva superfície es correspon amb la de l’orla, de manera que, com la cara principal, el relleu es limita a dos plans. En aquest cas, el del fons presenta quatre cercles amb angles, marcats a base de punts, enllaçats cap el centre de la creu mitjançant sengles successions curvilínies de punts, en una composició de pretesa, bé que no assolida, simetria.

El conjunt presenta una certa originalitat compositiva, tot combinant de manera estranya i difícil d’explicar motius molt utilitzats en exemplars de caràcter funerari, la finalitat dels quals cal relacionar amb la intenció de cercar la salvació per al difunt corresponent, d’acord amb una tradició que es produeix des dels inicis del cristianisme. En aquest sentit, la creu és un clar signe de redempció. Hem vist, però, com alguns motius ja són coneguts: aquest tipus de creu apareix, bé que incisa, en el sarcòfag de Linya-1; respecte als cercles o flors, també proliferen en els sarcòfags, amb un nombre variable —entre sis i dotze— de puntes o pètals(*).

Hem apuntat anteriorment el nivell de rudimentarietat del conjunt, que palesa un treball molt popular, tot utilitzant-se esquemes i motius de llarga tradició i, en aquestes condicions, de datació problemàtica. Al senzill recurs d’adoptar dos plans, s’afegeix l’ús de la línia de punts, que veiem en la decoració de la finestra de Sant Pere de Llobera(*), i que pot ésser un tímid record de recursos ornamentals com l’escacat o les dents de serra.

La peça, en definitiva, ofereix els mateixos problemes que d’altres del mateix tipus i caràcter, com és el cas de les que també es conserven al voltant de la mateixa església(*), i de les quals la que tractem és la més estranya i allunyada, sobretot en decoració, a les altres. S’ha inclòs dins l’anomenat tipus “albat”(*) encara que, d’altra banda, i generalitzant per a totes les peces de Claret, hom ha assenyalat que devien pertànyer als senyors feudals(*). (JCSo)

Un altre ossari té una forma similar a l’anterior, bé que presenta les seves cares llises del tot. Mostra només a la seva cara frontal, més llarga, tres escuts amb el camper llis i sense cap motiu ni decoratiu ni heràldic.

El tercer dels ossaris d’aquesta paret té la tapa plana, a manera de llosa. L’ornamentació que exhibeix consisteix en unes creus rebaixades, separades per una sanefa a la cara frontal, en la superfície llisa, i una altra creu llatina en un lateral. (JVV)

Carreu exterior

Al mur de migjorn de la casa que hi ha situada a la placeta de davant l’església hi ha, sota una petita finestra, un gran carreu, que ha estat decorat amb una creu llatina, la qual s’erigeix sobre una peanya de forma piramidal, dividida horitzontalment per la seva meitat per un gran solc. Aquesta creu fa passar el seu pal vertical per damunt de l’horitzontal; la creu és acompanyada per dues altres creus llatines més petites, situades l’una a sobre i l’altra a sota del pal transversal, a mà dreta de l’espectador. A mà esquerra hi ha dos motius vegetals, d’unes palmetes molt simplificades, a base d’una curta tija de la qual emergeixen un parell de branques a cada banda.

Es tracta d’un motiu molt simple, fet a base d’incisions profundes, però amb poca traça, obra, amb tota seguretat, d’algun artesà rural, mogut per l’intent d’obtenir un motiu a manera d’ex-vot, destinat a anar incrustat en algun mur.

La senzillesa tècnica i el caràcter popular de la peça són accentuats pel fet que tampoc no s’ha seguit una simetria, força habitual en conjunts d’aquest tipus, de manera que la incapacitat de l’artífex sembla dominar sobre una probable voluntat artística.

La comarca del Solsonès és prolixa en conjunts i peces d’aquestes condicions, tal com podem veure en molts sarcòfags, sovint reaprofitats, com el de Claret-2(*). Podem pensar que el bloc de pedra tractat presenta una relació, difícil de concretar, amb peces d’aquest tipus, on es troben ben sovint representacions de creus en variades formes. Tot i així, és gairebé impossible datar la peça, puix que no ofereix prou elements comparatius, i que tenint en compte el recurs tècnic emprat, pot respondre a un ampli marge cronològic, dins l’època medieval. (JVV-JCSo)