Resultats de la cerca

Les acadèmies actuals provenen dels intents de restauració de la cultura clàssica propis del Renaixement, especialment de l’italià Inspirant-se en el nom illustre de l’Acadèmia de Plató i en la idea que hom se’n feia a través dels Diàlegs i arran de les sovintejades reunions d’erudits, lletraferits i mecenes, nasqueren al segle XV les primeres acadèmies modernes, de caràcter filosòfic com l’Academia Platonica, de Florència, o bé arqueològic i filològic, com l’Academia Romana dita també Pomponiana , l’Academia Alfonsina dita després Academina Pontaniana, de Nàpols, i l’Academia Aldina, de…

Forma moderada o larvada d’escepticisme —que, en afirmar la impossibilitat d’una certesa absoluta, nega també la possibilitat d’una falsedat absoluta—, el probabilisme fou desenvolupat, en el si de l’Acadèmia mitjana i nova, per Arcesilau, Carnèades, Clitòmac i Filó de Làrissa, entre altres Modernament hom n'ha donat una nova variant, en relació amb la teoria i filosofia de la ciència, que insisteix en el caràcter exclusivament aproximat de tot coneixement GBachelard hom en diu també plausibilisme ÉMeyerson

Dependent del departament de presidència, fou designat per la UNESCO com a promotor i responsable de la xarxa de centres culturals de la Mediterrània Del 1989 al 1999 atorgà anualment el Premi Internacional Catalunya a una personalitat destacades en els camps de la ciència, la cultura o els valors humans En fou el primer director l’escriptor Baltasar Porcel, fins el 2000, que el succeí en el càrrec Andreu Claret Fou refundat el 2002 amb el nom d' Institut Europeu de la Mediterrània

És una associació oberta a tots els interessats en la geoconservació El seu consell executiu inclou membres de gairebé tots els estats europeus Entre els seus objectius es troba el d’informar la societat de la importància del patrimoni geològic, organitzar i participar en tots els aspectes de la ciència, legislació, gestió i interpretació que siguin rellevants per a la geoconservació, i elaborar un catàleg d’espais d’especial interès geològic d’Europa integrable a les llistes del patrimoni mundial

Pretén ésser un mitjà de comunicació i de discussió metodològica entre diversos especialistes —historiadors, economistes, historiadors de la literatura, de l’art, de la ciència, etc— Ha assolit una extensa xarxa de collaboradors i un ampli ressò en l’àmbit cultural català L’octubre del 1974 celebrà un Primer Colloqui Recerques, centrat especialment en els temes de la problemàtica del fet urbà i en la qüestió nacional Fins el 1976 fou editat per Ariel, i des del 1977 per Curial

Estudià a la Universitat Lliure de Brusselles Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1977 per les seves aportacions a la termodinàmica, les quals el menaren a la formulació del teorema del mínim de producció d’entropia , tot fent una nova aportació a l’enfocament del segon principi de la termodinàmica Destacà també en el camp de la filosofia de la ciència Les seves investigacions són precursores del desenvolupament de la teoria del caos i dels estats de no-equilibri

És autor de nombrosos teoremes sobre la consistència, completesa i decidibilitat de certes teories matemàtiques, com ara la teoria dels conjunts Segons Gödel, la lògica matemàtica és una ciència anterior a les altres, i conté les idees i els principis en què es basen totes les ciències Bé que hom el pot considerar un dels grans representants del logicisme, tendència que vol fonamentar la validesa de la matemàtica en la lògica, cal observar en ell certes influències de l' intuïcionisme

El 1359 Pere III de Catalunya-Aragó, desitjós de posseir unes taules de les posicions dels planetes que superessin les Taules alfonsines , li demanà que anés a Barcelona per tal de preparar-les, i posà a disposició seva la biblioteca reial Féu una esfera celeste en relleu, de set pams de diàmetre, i inicià 1360 el Tractat d’astrologia o ciència de les esteles , que acabà el seu deixeble Dalmau Planes o Sesplanes, editat el 1890 per Massó i Torrents

Estudià a l’École Polytechnique Fou oficial de l’exèrcit napoleònic, però deixà el càrrec per tal de dedicar-se a la ciència Descobrí la piezoelectricitat 1819 i inventà un galvanòmetre diferencial, una balança electromagnètica i un termoaparell És considerat un dels fundadors de l’electroquímica, a causa dels seus estudis relatius al recobriment de metalls amb níquel i cobalt per protegir-los, i amb manganès, ferro o òxid de plom, per acolorir-los Fou professor del Musée d’Histoire Naturelle

Professor a la Universitat de Madrid fins el 1936, ho fou a la de Barcelona el 1941 el mateix any, però, es retirà de la docència oficial i tornà a Madrid, on donà cursos anuals de caràcter privat Preocupat per les relacions entre filosofia i teologia i entre filosofia i ciència, la seva obra escrita inclou el recull d’assaigs Naturaleza , historia, Dios 1944, Sobre la esencia 1962 i Cinco lecciones de filosofía 1963, i la trilogia La inteligencia humana 1982-84