Resultats de la cerca
Es mostren 2245 resultats
Hans Guido von Bülow
Història
Música
Pianista, director d’orquestra i compositor alemany, baró de Bülow.
El 1855 s’establí a Berlín, on ensenyà i dirigí concerts Es casà amb Còssima de Flavigny, filla de Liszt, que es divorcià d’ell per casar-se amb Wagner Estrenà el Tristany i Isolda i els Mestres cantaires , de Wagner És autor de lieder , peces per a piano i poemes simfònics Obertura i marxa per al drama Julius Cäsar 1860-67, Nirvana 1866 i Fantasia-masurca per a piano , que orquestrà Franz Liszt
Charles-Auguste de Bériot
Música
Violinista i compositor belga.
Concertista precoç, fou deixeble del violinista André Robberechts i, després, de P Baillot al Conservatori de París El 1826 fou nomenat violí solista de Guillem I d’Holanda Feu concerts per tot Europa i del 1823 al 1852 fou catedràtic de violí al Conservatori de Brusselles Es retirà a causa de la pèrdua de visió que sofria Tant l’estil interpretatiu com l’obra compositiva de Bériot són hereus de la millor tradició violinística italofrancesa
Boris Belkin
Música
Violinista rus naturalitzat israelià.
S’inicià musicalment a sis anys i posteriorment amplià els seus estudis a l’Escola Central de Música de Moscou i al conservatori de la mateixa ciutat Descobert per directors com Zubin Mehta, aviat fou convidat a realitzar diverses gires pels Estats Units Actuà algunes vegades sota la direcció de Leonard Bernstein, amb qui assolí un gran èxit de públic i crítica en ocasió d’uns concerts realitzats a París al setembre del 1975
Suzanne Lautenbacher
Música
Violinista alemanya.
Estudià a la Hochschule für Musik de Munic i es perfeccionà amb el violinista Henryk Szeryng Desenvolupà una important carrera de concertista internacional, com a solista i com a intèrpret de música de cambra Formà part del Trio Bell’Arte amb Ulrich Koch viola i Thomas Blees violoncel Enregistrà obres de cambra de F Mendelssohn i F Schubert, i concerts de JS Bach i JN Hummel Fou professora a la Hochschule für Musik de Stuttgart
Arturo Saco del Valle y Flores
Música
Compositor i director d’orquestra castellà.
Estudià a Madrid i amplià estudis amb Luigi Mancinelli Dirigí la banda del cos d’enginyers de Madrid 1897 i més tard la municipal de Sant Sebastià Guipúscoa Fou catedràtic de conjunt instrumental del conservatori de Madrid i mestre de la capella reial de música Dirigí òperes al Teatro Real i sèries de concerts a diverses ciutats Compongué prop de cinquanta sarsueles, com Los amarillos i El naranjal , peces per a piano i música instrumental
Benny Goodman

Benny Goodman
© Fototeca.cat
Música
Pseudònim de Benjamin David, clarinetista de jazz
nord-americà.
El 1934 creà orquestra pròpia i formà el Goodman Quartet, ampliat el 1939 a sextet Fou el primer d’integrar negres i blancs en les seves formacions, on collaboraren alguns dels músics més rellevants de la història del jazz , entre els quals Teddy Wilson, Lionel Hampton i Charlie Christian Interpretà també música clàssica Béla Bartók escriví per a ell Les contrastes , i A Copland i P Hindemith llurs respectius concerts per a clarinet
estil brillant
Música
Tòpic estilístic del Classicisme que consisteix en passatges basats en diverses fórmules d’arpegis i escales de gran virtuosisme i espectacularitat.
És freqüent trobar exemples d’estil brillant tant en la música per a instrument sol com en música de cambra o orquestral, i en les parts de caràcter menys temàtic, com ara en les transicions i les codes, o les cadenze dels concerts Es pot considerar com a precursor de l’estil brillant l’escriptura dels passatges d’autors del Barroc italià A Vivaldi, A Corelli, etc basats en les repeticions i progressions
André Jolivet
Música
Compositor francès.
Es donà a conèixer amb Mana , per a piano 1935, i més tard amb Cinq incantations , per a flauta 1936, i Cinq danses rituelles , per a piano 1939, que reflecteixen un món màgic i primitiu Amb Olivier Messiaen, Daniel Lesur i Yves Baudrier fundà el grup musical humanista Jeune France També són notables el Concert pour ondes Martenot 1947, els concerts per a piano 1950 i un Épithalame a dotze veus 1953
Lluís Graner i Arrufí
Literatura catalana
Pintor i empresari teatral.
Assolí un cert prestigi internacional com a pintor Obrí la Sala Mercè, projectada per Antoni Gaudí, a la Rambla barcelonina Hi programà visions musicals i projeccions parlades entre el 1904 i el 1908, en què es combinaven diverses arts Del 1905 al 1907, s’encarregà també de la gestió del Teatre Principal, on els Espectacles i Audicions Graner oferiren representacions teatrals i concerts Arruïnat, marxà als Estats Units i retornà a Barcelona el 1927
William Crotch
Música
Compositor, organista, teòric anglès, autèntic nen prodigi de la música.
Vida A un any i mig ja era capaç de treure melodies en un orgue que construí el seu pare, d’ofici fuster, a tres anys ja tocava al teatre de la seva ciutat i començà a fer concerts, i quan en tenia quatre tocà davant del rei, a Buckingham Ch Burney descriví les seves habilitats, i assegurava que era capaç de tocar acords, transportar a qualsevol tonalitat, distingir les notes d’un acord d’oïda i tocar obres de Händel a primera vista Sabia tocar també el piano i el violí A onze anys fou assistent de W Randall a Cambridge, i el prepararen per a iniciar estudis superiors guiat per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina