Resultats de la cerca
Es mostren 183306 resultats
vall d’Ordesa
Paisatge de la vall d’Ordesa, al Pirineu axial aragonès
© B. Llebaria
Vall del Pirineu axial aragonès, a la província d’Osca, Aragó.
Correspon a la vall del riu Arazas, afluent de l’Ara, al peu del Mont Perdut, i que es presenta encaixada entre parets quasi verticals emmarcada entre el crestam del Circ de Cotatuero, Tres Sorores, serra Custodia i serra de Las Cutas Té uns 12 km de longitud i el riu salva els desnivells formant diversos salts d’aigua, com l’anomenada Cola de Caballo i les Gradas de Soaso La bellesa del paisatge i l’abundància de vegetació pi roig, pi negre, faig i avet feren que fos declarada el 1918 Parc Nacional
orella d’ase
orella d’ase
MK - fotky (CC BY-NC 2.0)
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, de 3 a 8 cm d’alt, en forma d’orella i de color groc ocraci.
Es fa sobretot en boscs caducifolis
Fenals d’Aro
Façana principal de l'església nova de Santa Maria de Fenals (Fenals d'Aro)
© Antonio Mora
Poble
Poble del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (Baix Empordà), a la costa, al N de la platja d’Aro.
La parròquia Santa Maria és esmentada ja el 968 pertangué al monestir de Sant Feliu de Guíxols Al nucli de Fenals d’Amunt hi ha les ruïnes de la primitiva església parroquial, romànica La nova església fou bastida el 1764, en traslladar-se la població prop de mar Ha estat pràcticament absorbit pel nucli turístic de Platja d’Aro
desert d’Escalante
Desert d’Escalante
James Marvin Phelps (CC BY-NC 2.0)
Desert de l’estat d’Utah (EUA).
canal d’Urgell
Panoràmica del canal d’Urgell al seu pas pel terme d’Agramunt
© Arxiu Fototeca.cat
Canal que rega terres de l’Urgell, la Noguera, el Segrià i les Garrigues, sector de la Depressió Central comprès entre el Segre i els primers altiplans de la Segarra.
La necessitat de regar la Catalunya àrida de ponent, que en anyades bones gairebé abastava de blat la Catalunya humida, era sentida de segles, i en temps de Carles I hom ja parlava d’obrir-hi un canal L’expansió dels regatges al s XVIII semblava que n'indicava el moment propici, però els perceptors de delmes, els ramaders i els bladers segarrencs, que no se'n podrien beneficiar, aconseguiren paralitzar la construcció del canal fins el 1853, que una empresa barcelonina, Girona, Clavé i Companyia, aconseguí una concessió per 99 anys a partir de l’acabament dels treballs i fundà la…
bolet d’esca
Bolet d’esca
© Xevi Varela
Micologia
Bolet lignícola, de la família de les poliporàcies, de fructificació perenne, al començament en forma de mig disc; després, cada any més gruixuda, per aposició de noves capes de tubs fins a atènyer diàmetres de 40 cm i gruixos de més de 20 cm.
La carn és de color caoba i suberosa, recoberta per una cutícula resistent, d’un gris clar a negrosa Viu sobre roures, faigs, pollancres i altres arbres de fulla plana, al cor de la fusta dels quals produeix fissures radials i circulars, amb una massa densa i brunenca constituïda pel miceli Amb la carn dels carpòfors hom preparava l’esca També havia estat emprada, en medicina casolana, com a hemostàtic
mur d’Adrià
Vista del mur d'Adrià i de la fortalesa romana d'Housesteads (Northumberland)
Militar
Fortificació militar construïda al N de Britània sota les ordres de l’emperador Adrià (122-127).
S'estenia des de l’estuari del Tyne fins al golf de Solway, amb una longitud de 117 km i tres línies de defensa Tingué per finalitat de protegir la Britània romana de les incursions provinents d’Escòcia
catedral d’Elna
Aspecte del claustre de la catedral d’Elna amb els dos campanars al fons
© Fototeca.cat
Temple principal de l’antiga diòcesi d’Elna.
Les primitives catedrals de l’època visigòtica i carolíngia aquesta, restaurada després del 898 i consagrada el 917, a la Vila Baixa, no s’han conservat A mitjan s XI hom construí la nova catedral a la Vila Alta, fortificada l’altar major fou consagrat ja el 1069 És un notable edifici romànic, de tres naus, amb tres absis i sense transsepte, dividit en trams per pilars i arcs torals la volta de mig punt que cobreix la nau central és del s XIII, com també les de quart de cercle laterals Els dos primers trams, amb pilars amb mitges columnes adossades, i bases i capitells preromànics, són de…
castell d’Aguilar
Restes del castell d’Aguilar (Aguilar de Segarra)
© C.I.C. - Moià
Fortificació del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages).
Només resten algunes filades de murs de bons carreus arrapades a la roca Una bona part de la pedra dels murs va servir per a reedificar l’església i la rectoria cap al 1830 El castell formava un conjunt amb la primitiva parròquia de Sant Andreu i unes poques cases que es van despoblar a partir del segle XIV Aquest castell fou propietat de la família Cervera, que tenia al lloc uns castlans o cavallers cognomenats Aguilar, els quals tenien per missió la defensa i la tutela immediata del lloc El domini dels Cervera és documentat des del 1128 fins a la fi del segle XIV Posteriorment se'n…
comtat d’Urgell
Escut del comtat d’Urgell
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella creada pels reis francs, probablement basant-se en una delimitació anterior, i compresa dins la marca de Tolosa, després de la incorporació de la comarca de l’Alt Urgell a l’imperi carolingi (785-90).
El primer titular conegut del comtat, Borrell I d’Osona, ho era també de Cerdanya abans d’ésser-ne desposseït l’any 820, en benefici del comte aragonès Asnar I 820-32 i del seu fill Galí II, que els retingué fins el 838, que en fou foragitat El seu successor Sunifred I, pertanyent a la família comtal de Carcassona, originària del Conflent, n’havia obtingut la investidura, segons que sembla per mediació de Berenguer de Tolosa, el 834, i els governà fins a la mort 848, després de la qual, malgrat la intrusió de l’enigmàtic comte Salomó 848-70, l’herència paterna, esdevinguda hereditària, fou…