Resultats de la cerca
Es mostren 1501 resultats
Manuel Berenguer
Història
Diputat del comú de l’ajuntament de Barcelona.
D’origen humil, esdevingué un dels personatges més influents de la ciutat Convertit —no pas sense demagògia— en portaveu del poble, es féu elegir diverses vegades, a partir del 1766, diputat del comú Reuní una fortuna considerable, que li permeté de donar 3 000 lliures 1784 per armar un vaixell contra els anglesos Formà part de la junta de comissionats constituïda amb motiu de la Guerra Gran 1793-95 A partir del 1802 la seva influència minvà davant la reacció de la nova burgesia, que el derrotà en les eleccions, i de l’hostilitat de les autoritats, que el culpaven d’intrigant i de desordres…
Anschluss
Història
Annexió d’Àustria al Tercer Reich alemany (1938).
El moviment unionista, tendent a integrar en un sol estat tots els pobles de parla alemanya, fou proposat per primera vegada pel partit socialista austríac, immediatament després d’acabada la Primera Guerra Mundial La inviabilitat econòmica del nou estat austríac, privat dels seus mercats tradicionals i els ressentiments nacionalistes davant la derrota promogueren l’aparició de nuclis d’extrema dreta i de nazis La pujada de Hitler al poder donà força a les milícies feixistes de Seyss-Inquart partidàries de l’annexió, sobretot després de l’esclafament dels socialistes febrer del…
batalla d’Almenara
Història
Militar
Batalla que tingué lloc al S de la vila d’Almenara (Plana Baixa) el 18 de juliol de 1521.
Fou el primer enfrontament important entre les tropes d’Alfons d’Aragó i de Portugal, duc de Sogorb, i les forces agermanades —més de sis mil homes— comandades pel jurat de València Jaume Ros Constituí, malgrat el nombre superior d’aquests darrers i l’entusiasme de “guerra santa” suscitat per la presència de moriscs entre les tropes ducals, la primera derrota important dels agermanats valencians, a causa de la qual perderen definitivament el ja insegur control que havien adquirit el Maestrat Sembla que la sort favorable al duc fou ocasionada per la intervenció de la cavalleria,…
Tomàs de Banyuls i d’Orís
Història
Militar
Militar rossellonès, senyor de Nyer (Conflent) i de Montferrer.
Net i hereu de Tomàs de Banyuls i de Llupià Durant la guerra dels Segadors lluità contra Felip IV de Castella El 1642 fou nomenat, per les autoritats franceses a Catalunya, procurador reial dels comtats de Rosselló i Cerdanya, i governador un any més tard Ben aviat contrari, però, al caràcter opressor que adquirí la intervenció francesa, l’any 1653 dirigí una revolta al Conflent, i un any després capitanejà un aixecament de pagesos al mateix Conflent, i amb el reforç d’homes de la guarnició de Puigcerdà derrotà els francesos al Capcir Controlat el Rosselló novament pels francesos, es refugià…
La Paraula Cristiana
Portada del primer número de La Paraula Cristiana
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista mensual publicada a Barcelona des del 1925 fins al juny del 1936.
Dirigida per Josep Maria Capdevila, l’animador fou Carles Cardó, que en redactava els editorials i alguns dels assaigs més ressonants, com La moral de la derrota , sobre la victòria del Front Popular 1936 Fou la millor plataforma del pensament religiós, obert i intellectual, alhora que tractava des d’una òptica cristiana temes importants de la cultura i de la política Comunisme i collectivisme, dretes i esquerres, els límits de l’ortodòxia, la política estrangera, corrents ideològics i culturals, foren alguns dels seus leitmotive Entre d’altres, hi collaboraren Josep FRàfols,…
Sisebut
Història
Rei visigot (612-621).
Elegit rei pels nobles, succeí Gundemar El seu general Rèquila dominà els asturians rebels, mentre Suíntila sotmetia els bascs Derrotà els bizantins del patrici Cesari en dues batalles amb la pau, aquells veieren llurs territoris reduïts a l’Algarve Per interessos polítics i econòmics obligà els jueus a la conversió al catolicisme o a l’exili, amb la pèrdua de béns 616, fet que li valgué la censura de sant Isidor i del concili III de Toledo Home culte, promogué colloquis amb savis és autor d’un poema, en llatí, Astronomicon , sobre la influència dels astres, i també de diverses epístoles , en…
Konstantin Rokossowski
Història
Militar
Mariscal soviètic d’origen polonès.
Ingressat a l’exèrcit imperial rus 1914, amb la Revolució Russa del 1917 es passà a l’exèrcit roig A l’hivern del 1940-41 contribuí a la derrota dels alemanys, que intentaven apoderar-se de Moscou Tingué una participació decisiva en la batalla de Stalingrad Mariscal 1944, fou proclamat heroi nacional de l’URSS 1949 Nomenat mariscal de Polònia, adoptà la nacionalitat polonesa Vicepresident del consell de ministres de Polònia 1952, comandant en cap de les forces del Pacte de Varsòvia 1955, després de la reacció nacional polonesa que tingué com a conseqüència la pujada de Gomułka al…
Henri de Turenne
Història
Nom amb què és conegut el mariscal de França Henri de La Tour d’Auvergne.
Es distingí com a eminent estratega en la guerra dels Trenta Anys, durant la qual combaté al Rin, a Flandes i a Itàlia Alineat inicialment al costat des prínceps durant la Fronda, acabà per comandar l’exèrcit reialista i derrotà Condé 1652 Fou encarregat de continuar la guerra contra la monarquia hispànica sobre la qual aconseguí les victòries que dugueren a signar el tractat dels Pirineus 1659 i que li valgueren el nomenament de mariscal general Durant la guerra de Devolució combaté brillantment a Flandes i també ho féu, més tard, a Holanda 1673, al Franc Comtat, al Palatinat 1674, a Alsàcia…
Ignacio María de Allende
Història
Militar
Patriota i militar mexicà de pares espanyols.
Participà en les conspiracions de Valladolid i de Querétaro contra l’administració espanyola, fins que s’uní a Hidalgo després del “grito de Dolores” 16 de setembre de 1810 A Celaya organitzà l’exèrcit insurgent i aviat passà a l’acció com a cap militar i segon d’Hidalgo Després de la derrota de Puente Calderón 17 de gener de 1811 davant les forces de Calleja, Allende substituí Hidalgo en la direcció del moviment Poc després, el grup dirigent decidí de marxar als EUA, però, traïts per Elizondo, foren fets presoners després de l’acció d’Acatita de Baján 21 de març de 1811, on morí…
Aḥmad Shāh Durrānī
Història
Primer sobirà de l’Afganistan (1747-73).
En morir Nādir Shāh, Aḥmad Han, cap de la tribu afgana dels abdalís, fundà el regne de Kandahār 1747, es canvià el nom per Aḥmad Shāh i adoptà el títol de durr-i durran perla de les perles Construí un imperi que anava de l’Amu-Darja a l’Indus i del Tibet al Khorasan Envaí diverses vegades el Panjab 1748-52, derrotà el gran mogol, Aḥmad Shāh —que li cedí el Panjab i Caixmir 1752— i s’apoderà de Delhi 1757 En destruir l’any 1761 Pānīpat les forces dels marathes i l’any següent les dels sikhs, afavorí la política britànica a l’Índia El succeí el seu fill Tīmūr Shāh
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina