Resultats de la cerca
Es mostren 1218 resultats
Centre d’Estudis d’Altafulla
Historiografia catalana
Entitat creada el 1977 a Altafulla.
El seu àmbit d’actuació és aquest municipi i la subcomarca del Baix Gaià L’òrgan màxim de representació és l’assemblea general de socis i el consell rector Acull uns 360 socis, així com la collaboració d’investigadors també es beneficia dels intercanvis amb més de trenta centres d’estudi El Centre se subdivideix en diverses seccions i disposa d’un arxiu i una biblioteca amb més de 3 000 volums També publica les revistes Estudis Altafullencs i L’Oliverot , així com una collecció de monografies Els seus orígens es remunten al 1965, any en què un grup de joves del municipi crearen el Fòrum d’…
Joan Tolosa i Noguera
Música
Compositor, violinista i director català.
A nou anys estudià solfeig i quan en tenia onze s’inicià en el violí amplià estudis amb Berini, violí solista de l’orquestra del Teatre de la Santa Creu A setze anys es traslladà a Marsella, on feu de violinista mentre prosseguia la seva formació Més tard, installat a París, estudià amb H Colet i obtingué la plaça de violinista de l’Òpera Còmica Després d’ocupar aquest càrrec durant quinze anys tornà a Barcelona, on, juntament amb el seu germà Pere, fundà la societat dramaticomusical Euterpe y Talía i la societat musical Concierto Barcelonés 1848 A partir d’aquestes experiències, el 1853…
Serge de Diaghilev
Música
Empresari teatral rus.
Estudià dret a Peterburg, però finalment es decantà cap al teatre El 1898 fundà la primera revista russa d’art, "El món de l’art", i treballà al Teatre Imperial El 1909, a causa de les desavinences amb aquesta institució, es traslladà a París, on potencià l’art rus Aquesta tasca promotora culminà el 1911 amb la creació dels Ballets Russos La companyia acollí alguns dels millors artistes de l’època, com ara Anna Pavlova, Alicia Markova o Vaclav Nižinskij Encarregà obres a compositors contemporanis, entre els quals I Stravinsky, que veié representades a la capital francesa les seves obres L’…
trèmolo
Música
Tipus d'ornamentació consistent en la repetició ràpida i, generalment, indefinida d’una nota.
També rep aquest nom l’efecte que produeix l’execució alternativa de les notes d’un interval o d’un acord Originàriament l’expressió tremolo s’aplicava a ornaments més pròxims al trinat segona meitat del segle XVI, mentre que l’efecte de reiteració d’un so s’anomenava trillo C Monteverdi, al principi del segle XVII, fou un dels primers compositors que descriviren el trèmolo en el sentit actual del terme El tremolo apareix principalment en la música per a instruments d’arc pel que fa a la seva escriptura, vegeu l’exemple 1 d' abreviació El piano també utilitza aquest recurs, generalment en…
Frente de Juventudes
Esport general
Secció de l’organització política Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
Fou creada a l’empara del règim franquista el 1940 per a enquadrar i ensinistrar políticament els joves espanyols segons els principis del Movimiento Nacional i d’una educació premilitar Organitzava activitats en àmbits com l’educatiu, el del temps lliure i el cultural, entre les quals hi havia torneigs i competicions esportives, i també s’encarregava d’impartir i d’avaluar l’assignatura d’educació física –que anà canviant de nom en les diferents etapes del règim– en tots els nivells educatius El suport bàsic d’aquesta organització el constituí el Cos Especial d’Oficials Instructors, formats…
Esgrima i Banys Gimnàs Solé
Esport general
Natació
Esgrima
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Fundat el 1878 per Manuel Solé, fou un dels primers gimnasos de Barcelona S’hi practicava la gimnàstica, tenia una sala d’esgrima que dirigí Josep Bea i Joan Baptista Grau, disposava de banys i oferia servei d’hidroteràpia i massatge Hi anava la burgesia catalana i al final del segle XIX organitzà vetllades gimnàstiques, recreatives i culturals Fou pioner en la implantació de diferents esports a Barcelona i a les seves installacions es gestaren nombroses entitats esportives L’any 1899 acollí la sessió constitutiva en què Joan Gamper fundà el FC Barcelona, i fou seu del club blaugrana 1899-…
Frontó Condal

Frontó Condal
NET EC
Altres esports de pilota o bola
Equipament esportiu per a la pràctica de la pilota inaugurat a Barcelona el 24 de setembre de 1896.
Situat al carrer del Rosselló, entre la Rambla de Catalunya i el carrer de Balmes, fou obra de l’arquitecte Francesc Rogent Era cobert, tenia una pista de 68 m de llargada que després es reduí a 60 m, una alçària des de la pista fins a la coberta de vidre de 31 m i una contracanxa de 8 m Les cadires de pista estaven disposades en vuit fileres darrere, cinc fileres de grades i llotges al primer pis Hi destacaren els palistes Navarrete, Urrutia, Lizarraga i Arnedillo El 1897, encara que per poc temps, hi funcionà un quadre femení de puntistes El 1902 tancà les portes i les reobrí el 26 de…
literatura aljamiada
Literatura
Literatura que aparegué a la fi del segle XIII als regnes cristians de la península Ibèrica, entre els nuclis hebreus i àrabs existents després de la conquesta cristiana.
Aïllats de llurs correligionaris, aviat perderen el contacte amb la pròpia cultura i adoptaren la llengua, i sovint els temes, els gèneres i les formes literàries dels conqueridors, bé que continuaren emprant els caràcters aràbics i hebreus en l’escriptura Són conservats nombrosos texts aljamiats, sobretot en la literatura castellana, entre d’altres, traduccions i perífrasis de l’Alcorà, kharjes i la millor producció aljamiada, El poema de Yúçuf , del segle XIV, el qual narra, en caràcters aràbics, la història bíblica de Josep, en la versió musulmana, emprant fins i tot la mètrica castellana…
vicari apostòlic
Dret canònic
Prelat que, amb idèntics poders que un bisbe residencial, administra un territori encara no erigit en diòcesi.
La seva jurisdicció és ordinària, però vicària, puix que és exercida en nom del papa i pot no tenir el caràcter episcopal Aquest títol apareix al final del segle IV referit a un bisbe residencial que rep poders especials del papa sobre altres bisbes de la regió el primer vicari apostòlic conegut és el de Tessalònica, amb motiu de la divisió de la Illíria i l’interès de refermar la presència del patriarcat romà enfront del bizantí Aquesta funció desaparegué al segle XII, i fou assumida de fet pels legats papals, però hom en mantingué el nom per a designar un enviat del papa per a…
vescomtat previ
Història
Títol de vescomte que, per disposicions del 1631 i el 1664, fou establert a la monarquia hispànica que es lliurés prèviament a la concessió d’un comtat o d’un marquesat i que quan aquesta es portés a terme fos cancel·lat.
Alguns d’ells romangueren pel fet de no haver-se creat després el títol superior En alguns casos extraordinaris restà latent el vescomtat, tot i la concessió del comtat o del marquesat, al qual restà unit Malgrat la cancellació, alguns vescomtats previs foren rehabilitats durant el s XIX, com el de Bellver previ del marquesat de Puerto Nuevo i el de Montserrat previ del comtat del Llobregat El 1858 fou suprimit el tràmit de la concessió de vescomtats previs i llur cancellació i hom en prohibí la rehabilitació, la qual cosa creà un confusionisme administratiu i produí que, en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina