Resultats de la cerca
Es mostren 6959 resultats
Expedients sancionadors contra TV3, Junqueras i Sànchez durant la campanya electoral
La Junta Electoral Central admet el recurs del PP i obre expedients sancionadors contra TV3 per l’emissió del concert per la llibertat dels presos polítics del 2 de desembre i per informar de la manifestació independentista del 7 de desembre a Brusselles La Junta considera que el canal públic català va vulnerar el principi de neutralitat en campanya electoral El 5 de desembre el mateix organisme va refusar la participació d’observadors internacionals i va defensar Televisión Española quan es va negar a emetre l’espot de la CUP en què es reclamava llibertat per als presos polítics El mateix…
calendari republicà

Calendari republicà
Cronologia
Calendari decretat com d’ús obligatori a França per la Convenció el 24 d’octubre de 1793.
Perdurà fins que Napoleó en decretà l’abolició i reintroduí el gregorià a partir de l’u de gener de 1806 Hom prengué el 22 de setembre de 1792, dia de l’equinocci de tardor, la data de la proclamació de la República, com a començament d’una nova era, i fou decretat que l’any civil comencés per l’equinocci de tardor L’any era dividit en dotze mesos, tots de 30 dies Vendemiari, Brumari i Frimari tardor Nivós, Pluviós i Ventós hivern Germinal, Floreal i Pradal primavera Messidor, Termidor i Fructidor estiu Els dies del mes eren dividits en tres dècades Després del darrer dia…
guanxe
Etnologia
Individu d’un poble que vivia a les illes Canàries abans del segle XIV.
Els guanxes no formaven una població homogènia, sinó un complex ètnic format per diverses aportacions, i que encara avui dia, i per sota de les fortes contribucions hispàniques, és possible de distingir l’ home de Cromanyó prehistòric, descendent dels grups d’aquest tipus del nord d’Àfrica, els paleomediterranis, del tipus també prehistòric de Comba-Capèla, els mediterranis, els armènids, procedents de l’Orient, els nòrdics prehistòrics i els negres, descendents probablement d’esclaus africans A l’arribada dels colonitzadors es dedicaven ja al conreu de la terra i a la ramaderia…
dengue
Patologia humana
Infecció vírica en principi benigna produïda per virus del gènere Flavivirus i transmesa pel mosquit Aedes aegypti.
És pròpia de les regions tropicals i subtropicals La simptomatologia és de febre, dolors articulars i musculars, i erupció pruriginosa a la cara, als braços i al pit, la qual apareix el cinquè dia de malaltia Es troba molt associada a la pobresa i a les males condicions sanitàries Entre la dècada de 1970 i la segona dècada del segle XXI la incidència del dengue s’havia multiplicat per trenta, segons l’OMS El dengue greu anteriorment anomenat febre hemorràgica del dengue s’identificà per primer cop al Sud-est asiàtic els anys cinquanta Presenta, a més de febre i la resta de…
Rita

Santa Rita
Cristianisme
Mística italiana, coneguda també per Rita de Càssia.
Obligada a casar-se, no satisfeu el seu anhel de fer-se religiosa sinó al cap de divuit anys, quan, morts ja el marit i els dos fills, ingressà a les augustinianes de Cascia Diu la llegenda que a les portes de la mort, la santa digué a les seves germanes que només tenia desig d'olorar roses i de menjar figues Elles baixaren a l'hort i trobaren, en ple hivern, tots els rosers florits i les figueres carregades de figues La santa és des d'aleshores venerada per les dones velles i solteres com a advocada dels impossibles i com a patrona de les venedores ambulants de flors i les figuetaires Fou…
Esteve
Cristianisme
Diaca i protomàrtir cristià.
Víctima de l’enveja dels jueus hellenistes, fou condemnat i fet apedregar pel sanedrí El llibre dels Actes dels Apòstols posa en boca seva un discurs apologètic molt important per a comprendre l’evolució missional del cristianisme naixent En art, hom el representa jove, imberbe i vestit amb la dalmàtica Són freqüents les escenes de la seva vida ordenació Fra Angelico, Musei Vaticani, discussió amb els rabins Pere Serra, retaule de l’Esperit Sant, a Manresa, lapidació pintures murals de Sant Joan de Boí, Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona Francesc Tremulles, capella de Sant Esteve…
El que cal saber del comportament del nadó
El nadó sol dormir unes 20 hores al dia, però molts nens totalment sans dormen molt menys És freqüent que el seu ritme de son no coincideixi encara amb el dels adults, però al cap de pocs dies ja sol dormir més hores de nit que no de dia És recomanable fer jeure el nadó boca avall o de costat, del cantó dret D’aquesta manera s’evita que, en cas de vòmit, l’aliment passi a les vies respiratòries El motiu principal que fa plorar el nen durant els primers dies de vida és la gana Sotmetre el nen a un horari rígid d’àpats no aconseguirà d’evitar-ho, perquè el seu…
Activitats quotidianes en la vellesa
Sobre les activitats que pot desenvolupar la gent gran, sobre allò que es creu que no poden fer —o, al contrari, que convé que facin— les persones d’edat, hi ha una sèrie d’equívocs molt estesos Per exemple, es pensa que les limitacions derivades de l’edat els conduiran a una inactivitat ineludible, o que ja no els cal alimentar-se com abans Pot ésser que l’origen primordial d’aquestes concepcions derivi de la manera com s’encarava la vellesa fins no fa gaire, quan la gent que arribava a edats avançades no era gaire i quan, de manera força estesa, aquestes persones patien nombroses…
La destrucció del call de Barcelona
Cerimònia jueva, Haggadà de Barcelona , segle XIV BrL El dia 5 d’agost de 1391, a l’hora de la migdiada, un escamot de gent popular format al barri de la Ribera de Barcelona, avançà tumultuosament vers el Call Major de la ciutat amb el propòsit de destruir-lo i obligar els jueus a rebre el baptisme No era la primera vegada que allò s’intentava Des de la destrucció completa de la jueria de Sevilla el dia 4 de juny, seguida del baptisme forçat o l’assassinat dels jueus de les principals poblacions del Regne de Castella, arreu se sentia arribada l’hora de fer…
capa límit
Transports
Física
Capa turbulenta d’aire generada pel desplaçament d’aquest sobre la superfície rígida i rugosa del globus terraqüi i per l’elevació convectiva (per caldejament) de bombolles d’aire.
El seu gruix és d’1 km de mitjana entre 1 i 2 km durant el dia i 100 m a la nit
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina