Resultats de la cerca
Es mostren 1456 resultats
Herman Thiery
Literatura
Escriptor flamenc, conegut pel nom de Johan Daisne.
Conreador de diversos gèneres literaris, ha estat l’introductor del realisme màgic en les literatures flamenca i neerlandesa, i les seves obres palesen sovint la confrontació entre el somni, la poesia i la realitat Cal destacar-ne De man die zijn haar kort liet knippen ‘L’home que es deixà tallar els cabells’, 1948 versió cinematogràfica d’A Delvaux, 1965 Lago Maggiore 1957, Als Kantwerk aan de kin ‘Com obra de punta a l’horitzó’, 1964 El seu conte De trein der traagheid ‘El tren de la lentitud’, també fou portat al cinema per A Delvaux Un soir, un train , 1968
oratori
Música
Obra escrita normalment per a solistes vocals, cor i orquestra en la qual es narra una història, normalment sacra, que no és representada.
El nom ve d' oratorio , lloc d’oració Encara que en temps anteriors existiren formes musicals afins a l’oratori, fou a mitjan segle XVI que iniciatives com la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri institucionalitzaren la lectura dramatitzada i cantada de textos sacres per a grups de seglars Sovint se cita la Rappresentazione di anima e di corpo 1600, d’E de’Cavalieri, com a primera mostra del gènere, en la qual destaca la utilització dels nous recursos dramàtics del moment, com el recitativo Ja des d’aleshores es manifesta la vinculació de l’oratori amb l’òpera, de la qual es…
Albert Lortzing
Música
Compositor alemany.
Vida Fill d’actors aficionats que s’hagueren de professionalitzar per motius econòmics, de ben petit demostrà el seu talent musical i el gust per escriure petites composicions Estudià piano amb JH Griebel i teoria amb CF Rungenhagen Quan la família es traslladà a viure a Breslau continuà estudiant, en part de manera autodidàctica, diferents instruments de corda, i perfeccionà els seus coneixements de teoria i de composició amb els llibres de JG Albrechtsberger En aquesta època collaborà en la companyia dels seus pares, no tan sols tocant el violí i el violoncel a l’orquestra i component…
Carl Friedrich Weitzmann
Música
Teòric i compositor alemany.
Estudià violí amb L Spohr i M Hauptmann a Kassel Després d’un període en què treballà a Riga, Sant Petersburg, París i Londres, s’establí a Berlín com a professor de composició Formà part dels cercles vinculats a la Nova Escola Alemanya i fou amic de F Liszt i Hans von Bülow A més del seu treball com a compositor -peces per a piano, lieder , òperes, etc-, desenvolupà una important activitat com a autor de llibres i escrits sobre temes de teoria i història de la música En destaquen Harmoniesystem 1860 i Die neue Harmonielehre im Streit mit der alten 'La nova doctrina harmònica…
Georg Simon Ohm
Física
Físic alemany.
Fou professor a Colònia, a Nuremberg i a Munic A part els seus treballs sobre geometria, òptica i acústica, poc coneguts, Ohm aportà a la ciència la llei fonamental del corrent elèctric, descoberta experimentalment i també per via del càlcul, i que actualment porta el seu nom Estudià també la polarització de les piles i la interferència dels raigs polaritzats en els cristalls, i establí una teoria de la sirena Publicà, entre altres obres, Die galvanische Kette mathematisch bearbeitet ‘Tractament matemàtic de la cadena galvànica’, 1827 i Grundzüge der Physik ‘Trets fonamentals de…
Daniel Cohn-Bendit
Política
Anarquista francès d’origen alemany.
Líder estudiantil, el 1968 creà un moviment àcrata a la Universitat de Nanterre i fou un dels promotors dels Fets de Maig d’aquell any Expulsat de França, s’installà a Frankfurt, on s’establí de llibreter i es vinculà al moviment ecologista dels Verds El 1984 ingressà a Die Grünen, el partit ecologista alemany, dins del qual s’alineà amb el corrent anomenat realista Detingué diversos càrrecs públics per aquesta formació Des del 1994 és parlamentari el 1994 pels ecologistes alemanys, el 1999 pels francesos i el 2004 novament pels alemanys, i el 2002 fou elegit copresident del…
Carl Menger
Economia
Economista austríac.
Professor d’economia a la Universitat de Viena 1873-1903, es dedicà després exclusivament a la investigació Fundador de l’escola austríaca i un dels creadors de la moderna teoria de la utilitat marginal, analitzà la relació entre utilitat i preu, diferenciant el valor, com a fenomen exclusivament psicològic, del preu, que definí com a manifestació objectiva d’aquell fenomen en el mercat En l’aspecte metodològic, recalcà la importància de la investigació teòrica abstracta i s’oposà al mètode històric d’investigació Obres Grundsätze der Volkswirtschaftslehre ‘Principis d’economia política’,…
Egon Wellesz
Música
Musicòleg i compositor austríac.
Fou deixeble de Schönberg Professor a Viena des del 1929, el 1939 es traslladà a la Gran Bretanya i el 1945 fou nomenat professor a Oxford Compongué 9 simfonies 1945-71, algunes òperes, ballets i música de cambra i per a orquestra El seu nom, però, va lligat sobretot al camp de la musicologia bizantina Escriví Byzantinische Musik 1927, Trésor de musique byzantine 1936, Eastern Elements in Western Chants 1947, A History of Byzantine Music and Hymnography 1949, etc Fou un dels fundadors i directors dels Monumenta Musicae Byzantinae , en els quals publicà Die Hymnen des Sticherarium…
Frank Wedekind
Frank Wedekind
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg alemany.
Publicista de l’empresa Maggi, secretari de dos circs, periodista, collaborador de la revista Simplicissimus i actor ambulant de cabaret, fou també actor i director de les seves pròpies obres, a Berlín i sobretot a Munic La seva obra dramàtica, d’un to humorístic, ataca durament la burgesia, especialment pel que fa a la vida sexual Hom considera el seu estil com un precedent de l’expressionisme Cal destacar-ne Frühlings Erwachen ‘Despertar de primavera’, 1891, Der Erdgeist ‘L’esperit de la Terra’, 1895, Die Büchse der Pandora ‘La capsa de Pandora’, 1904 aquestes dues, unides,…
Rudolf Virchow
Metge alemany.
Dotat d’una gran precocitat intellectual i d’una energia indomable, passà la joventut entre l’estudi i la política Intervingué en els fets revolucionaris del 1848 i hagué d’abandonar Prússia, on tornà a l’època de Bismarck, cridat pels promotors de la Kulturkampf Fou professor d’anatomia patològica a Berlín, director del Pathologisches Institut i cap indiscutible de la medicina alemanya durant més de quaranta anys La seva obra més important, Die Cellularpathologie 1858, desenvolupa la teoria cellular de Schleiden i Schwann, aclareix la constitució de l’organisme —cèllules,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina