Resultats de la cerca
Es mostren 5065 resultats
Les basíliques
Dret romà
Col·lecció legal que conté les compilacions de Justinià i les lleis posteriors, feta ordenar per Basili I el Macedoni, emperador de Bizanci, acabada en temps del seu fill Lleó VI el Filòsof i promulgada l’any 887 amb el nom de Basilikhá
.
L’obra, escrita en grec, segueix l’ordre de la compilació de Justinià i té el doble interès de presentar l’aplicació del dret romà en una època no gaire allunyada de Justinià i de fer conèixer el criteri dels antics juristes, afegit en forma de notes i escolis Alguns fragments figuren interpolats en les nombroses edicions vulgatae del Corpus Iuris Civilis i, sobretot als ss XVI-XIX, arribaren a gaudir de la consideració de dret comú
Associació Paretana d’Escacs
Escacs
Club d’escacs de Parets del Vallès.
Fundat el 1993 com a successor del Club d’Escacs Parets 1978-93, el seu màxim impulsor fou Francesc Alsina Al final dels anys noranta s’hi associà el gran mestre ucraïnès Viktor Moskalenko, que donà peu a l’organització d’un torneig magistral amb mestres nacionals i internacionals El club es proclamà campió de la Copa Catalunya 1999, i Moskalenko, doble campió de Catalunya absolut i en partides ràpides 2000 Des del 2001 organitza el Memorial Francesc Alsina
maquineta de lliços

Maquineta de lliçons: 1, gavineta; 2. prisma que arrosega el dibuix;3, ganxos; 4, lliç; 5, mecanisme d’alça. el prisme amb el seu moviment de vaivé selecciona els ganxos que cal alçar a cada passada i qeu arrosegaran els lliços corresponents
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Mecanisme acoblat al teler, encarregat de fer moure els lliços per a formar la calada, quan el nombre de lliços no sobrepassa la trentena.
És anomenada també ratera Bàsicament té una o dues ganivetes, sotmeses a un moviment de vaivé, les quals poden enganxar i arrossegar uns ganxos, cadascun dels quals mou un lliç per mitjà d’un sistema de palanques i tirants Una cadena sens fi de llistons o planxetes amb taps o forats, o bé un paper sens fi perforat el conjunt dels quals és anomenat dibuix , selecciona els ganxos que han d’ésser arrossegats per la ganiveta i els hi acosta per tal que s’hi enganxin Cada renglera transversal de taps o forats en els dibuixos correspon a una passada de trama La llargada del curs del lligat és,…
Assur
Ciutat antiga
Antiga ciutat assíria, capital de l’imperi assiri durant el II mil·lenni aC, situada a la riba dreta del Tigris.
Des del segle IX fou desplaçada per Kalaḫ i Nínive, però conservà el caràcter de ciutat sagrada amb un clericat poderós El 614 aC fou destruïda parcialment pels medes Tingué una darrera època d’esplendor sota els parts 140 aC-256 dC Fou excavada per la Deutsche Orientgesellschaft, sota la direcció de Robert Koldewey i Walter Andrae 1903-14 Hi han estat descoberts monuments importants temple d’Assur, el d’Ištar, el doble temple d’Adad i Anu i diversos palaus
Un caçador mata dos agents rurals al Segrià
Dos agents rurals moren a Aspa Segrià després que un caçador els dispari Una estona després, ho comunica als Mossos d’Esquadra El conseller d’Interior, Jordi Jané, qualifica els fets d’acció criminal i doble homicidi Investigacions posteriors revelen que l’autor de les morts tenia la llicència caducada i que l’arma li havia deixat un amic, al qual s’obre un expedient per negligència L’autor dels fets declara davant del jutge que no sap per què ho va fer
saludador | saludadora
Etnografia
Home o dona a qui hom atribueix el do màgic de poder guarir certs mals amb contactes, amb l’alè o amb paraules especials.
Tipus especial de curandero, segons la tradició, les circumstàncies principals que li confereixen la qualitat de saludador són haver nascut a les dotze de la nit de Nadal, tenir una creu, a vegades doble, sota la llengua i ésser el setè fill d’un mateix sexe tingut d’un mateix matrimoni Personatge conegut sobretot en ambients rurals, n'hi havia d’especialitzats per a guarir cremades, altres per a guarir mossegades de gos rabiós xuclant les ferides, altres per a extingir incendis, etc
ritu
Cristianisme
Manera concreta de celebrar la litúrgia, d’administrar els sagraments i sagramentals, d’acord amb les regles litúrgiques.
En l’església llatina, a partir del s XVI, el mot comprenia l’ordenament general de la litúrgia, del calendari, el grau de solemnitat de les festes Hom parlava de ritu simple, ritu doble subdividit en major, menor, de primera i de segona classe Actualment indica el conjunt d’una celebració litúrgica com és ara el ritu de la missa o del baptisme o bé un dels seus elements com el ritu de la pau o el de la imposició de mans
òbol
Numismàtica i sigil·lografia
A les edats mitjana i moderna, a molts països europeus, entre ells els de la corona catalanoaragonesa, moneda d’argent (segles IX-X) o de billó (del segle X endavant) de valor de mig diner.
Fou designat usualment com a malla i seguí els tipus del diner, així com gairebé sempre el seu contingut percentual d’argent A Catalunya els primers òbols foren encunyats per Carles el Calb 840-877, al taller de Barcelona, i hom en baté, juntament amb els diners, fins al segle XVI Des del 1612 el grup diner-òbol fou substituït pel de diner-ardit doble diner i des d’aleshores el mot òbol o malla passà a ésser únicament unitat de compte
primogenitura
Història del dret
Conjunt de drets del primogènit.
A l’Antic Testament, el primogènit del pare tenia dret a una porció doble dels béns paterns i a ésser el cap de la família, mentre que el primogènit de la mare havia d’ésser consagrat a Jahvè purificació A l’edat mitjana, hom la troba en el dret successori feudal per la llei sàlica, el feu era indivisible i inalienable, transferible només al primogènit mascle fideïcomís Aquest dret ha estat conservat pel dret català en la institució de l'hereu
Sant Antoni

L’església de Sant Antoni de la Granadella.
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de la Granadella (Garrigues).
L'edifici ha sofert nombroses reformes al llarg dels segles L'església actual és del segle XVI-XVII, bastida sobre restes del romànic tardà dels segles XIII o XIV, assentats sobre les restes d'un probable temple paleocristià L'església contenia tres retaules gòtics de finals del segle XIV que foren destruïts durant la Guerra Civil 1936-39 Estaven dedicats amb titularitat doble a Sant Joan i Sant Llorenç, Sant Jaume i Santa Anna, i Sant Antoni i Santa Magdalena
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina