Resultats de la cerca
Es mostren 1058 resultats
Malaltia periodòntica
Patologia humana
Definició És anomenat malaltia periodòntica o periodontitis un trastorn molt freqüent que afecta els teixits que envolten i fixen les peces dentàries en llurs punts d’enclavament a l’os maxillar, que comença com una gingivitis crònica, és a dir, amb una inflamació persistent de les genives, i mena, en les etapes més avançades, a la caiguda de les dents Aquest trastorn sol ésser provocat per la irritació que ocasiona la tosca o acumulació de restes alimentàries, saliva i bacteris sobre la superfície dental que es troba en íntim contacte amb les genives, per bé que el seu desenvolupament és…
Intoxicació
Hom anomena intoxicacions els trastorns produïts per la introducció en l’organisme de productes tòxics, és a dir, substàncies de molt diversa índole que, en quantitats relativament petites, ocasionen alteracions en teixits orgànics o en el funcionament de determinats òrgans, i arriben fins i tot a causar la mort Els productes capaços d’actuar com a tòxics són nombrosos, i les vies a través de les quals poden ésser introduïts en l’organisme, diverses En altres articles d’aquest capítol es tracta de determinades intoxicacions que poden necessitar una assistència d’urgència, com és ara les…
espècie
Biologia
Unitat taxonòmica (tàxon) fonamental en l’estudi de la diversitat dels éssers vius (sistemàtica) i base de llur classificació (taxonomia).
El concepte d’espècie és difícil de delimitar teòricament Cuvier la definí com el conjunt d’individus nascuts els uns dels altres o de pares comuns i que s’hi assemblen tant com entre ells mateixos aquest concepte, i altres de semblants, bé que són útils, no acaben d’ésser satisfactoris, per tal com no concreten el grau de dissimilitud que permet de diferenciar una espècie d’una altra de pròxima Malgrat aquest problema teòric, que exigeix de trobar una expressió de la similitud entre individus i poblacions, és innegable que l’espècie és una categoria natural, la necessitat de la qual s’ha fet…
teoria de control
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Branca de la teoria dels sistemes que tracta de la manera d’aconseguir el canvi de comportament d’un sistema per mitjà d’accions externes.
Constitueix un cos coherent de coneixements que fa de pont entre l’abstracció matemàtica i la realitat física i els principis del qual són aplicables a àmbits tan diversos com l’enginyeria, l’economia i la biologia Pot ésser subdividida en dues grans parts teoria clàssica i teoria moderna Dins la solució del problema del control, hom pot distingir diverses fases modelació o formulació matemàtica del sistema o planta que cal controlar, dels senyals que l’afecten entrades, sortides i pertorbacions, i de l’objectiu de control criteri de qualitat avaluació , o aplicació dels mètodes d’anàlisi per…
dia

El dia solar
© Fototeca.cat
Astronomia
Interval de temps que triga la Terra a donar una volta sobre ella mateixa.
Des de l’antigor, ha estat emprat el dia com a unitat bàsica de temps, i com a tal unitat hom n'ha anat redefinint més i més acuradament la durada Inicialment, cada poble assignava al dia una durada pròpia o bé les hores de llum diürna, com els babilonis, o bé les 24 hores, com els alexandrins Els romans el dividiren en dotze hores iguals, repartides en cicles de tres hores prima, tèrcia, sexta i nona Entre els jueus, el dia començava al capvespre, segons les normes bíbliques Al segle IV aC els grecs descobriren el mecanisme dels eclipsis, amb la qual cosa comprengueren la natura de l’…
Felip III de Castella
Història
Rei (1598-1621) de Castella, de Catalunya-Aragó (Felip II) i de Portugal (Felip II).
Fill de Felip II de Castella i de la seva quarta muller, Anna d’Àustria El seu pare s’esforçà a educar-lo per a les tasques de govern, però en restà descoratjat per l’abúlia i el desinterès del seu hereu Aquest, en arribar al tron, confià immediatament els afers a un privat, Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja , futur duc de Lerma, el qual aprofità les seves atribucions gairebé omnímodes per a beneficiar parents i amics i per a enriquir-se escandalosament El rei anà a València tot seguit hi jurà els furs tanmateix, no hi tingué corts fins el 1604 i hi contragué matrimoni abril del…
Centre Català del PEN Club
Secció catalana del PEN Club International.
Dels inicis a la dictadura franquista 1922-1976 Constituït a Barcelona el 19 d’abril de 1922, fou, després del PEN Club Internacional i el francès, el tercer dels PEN Club en crear-se Celebrà el primer plenari l’abril del 1923 i, malgrat l’hostilitat de la Dictadura de Primo de Rivera, des del començament manifestà un gran dinamisme, mostra del qual fou el nomenament, l’any 1924, d’Àngel Guimerà com a membre d’honor del PEN Club Internacional El PEN català participà en bona part dels congressos anuals i, presidit per Pompeu Fabra, al qual succeí Carles Riba l’any 1928, organitzà el XIII…
Disenteria bacil·lar o shigeliosi
Patologia humana
Definició La disenteria bacillar o shigeliosi és una malaltia infectivocontagiosa aguda, d’origen bacterià, endèmica en alguns països de clima tropical i present també al nostre medi, que evoluciona amb diarrees poc voluminoses i mucosanguinolents, síndrome febril i dolor abdominal Aquest trastorn, freqüent en nuclis urbans densos i amb higiene deficient, i durant les guerres, sol ésser benigne, però de vegades, sobretot en infants petits i persones d’edat en zones endèmiques, provoca complicacions com ara deshidratació i xoc Causes L’ agent etiològic de la disenteria bacillar és un grup de…
Tumor naso-sinusal
Patologia humana
Definició Els tumors nasosinusals constitueixen creixements anòmals de determinades cèllules de les fosses nasals o dels sins paranasals que, en desenvolupar-se, comprimeixen les estructures properes i de vegades poden envair els teixits veïns o disseminar-se a d’altres òrgans Causes, tipus i manifestacions Hi pot haver una gran varietat de tipus de tumors nasosinusals segons l’origen i si envaeixen o no els teixits veïns Els tumors nasosinusals benignes consisteixen en un desenvolupament exagerat d’un grup de cèllules d’alguna de les estructures que formen les fosses nasals o els sins…
vas Dewar
Vas de vidre emprat per a contenir líquids a temperatura distinta de la de l’ambient consistent en un flascó de parets dobles, en l’espai lliure d’entre les quals hom ha fet un buit molt elevat (~0,01 Pa) per tal d’eliminar la transferència de calor per convecció i conducció.
La superfície de les parets és argentada, per tal de disminuir la transferència de calor per radiació, com també hom evita al màxim el contacte entre parets per a minvar la conducció de la calor El nom prové de l’inventor, James Dewar, tot i que hom el coneix comercialment amb el nom de termos
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina