Definició
Els tumors nasosinusals constitueixen creixements anòmals de determinades cèl·lules de les fosses nasals o dels sins paranasals que, en desenvolupar-se, comprimeixen les estructures properes i de vegades poden envair els teixits veïns o disseminar-se a d’altres òrgans.
Causes, tipus i manifestacions
Hi pot haver una gran varietat de tipus de tumors nasosinusals segons l’origen i si envaeixen o no els teixits veïns.
Els tumors nasosinusals benignes consisteixen en un desenvolupament exagerat d’un grup de cèl·lules d’alguna de les estructures que formen les fosses nasals o els sins paranasals, de causa desconeguda. En reproduir-se més activament del que és habitual, les cèl·lules formen una tumoració que comprimeix les estructures properes. Tanmateix, però, no s’infiltren entre les cèl·lules de les estructures que tenen més a la vora, ni es disseminen a d’altres òrgans. Hi ha molts tipus de tumors benignes, però en general són poc freqüents. Els únics que apareixen amb una freqüència relativa són els osteomes i els papil·lomes.
Els osteomes són tumors benignes originats a les cèl·lules dels ossos. Se solen localitzar als ossos que constitueixen les parets dels sins paranasals, especialment a l’os frontal. Solen créixer molt lentament i al principi no provoquen símptomes. Les primeres manifestacions habitualment consisteixen en mal de cap sobre la zona del si afectat. Posteriorment es produeix un bombament de l’os. Quan el tumor es localitza a prop de l’òrbita pot produir un desplaçament del globus ocular. En alguns casos el tumor obstrueix els orificis dels sins i ocasiona símptomes semblants als d’una sinusitis.
Els papil·lomes són tumors benignes originats en l’epiteli de la mucosa nasal. Se solen localitzar al vestíbul del nas o les fosses nasals. Creixen de forma irregular i constitueixen una prominència que, per la forma, recorda l’aspecte d’una coliflor. En general, originen una obstrucció nasal i rinorrea o secreció nasal abundant. En alguns casos es poden presentar epistaxis o hemorràgies nasals, per esquinçament de la superfície del tumor. De vegades, amb el temps, aquest tipus de tumors esdevenen malignes.
Els anomenats tumors nasosinusals malignes són constituïts per cèl·lules canceroses, les característiques de les quals difereixen de llurs cèl·lules originàries. Aquestes cèl·lules, per causes desconegudes, es reprodueixen més activament del que hom considera normal i, a més de comprimir les estructures veïnes, s’infiltren entre les cèl·lules dels teixits veïns i es poden disseminar a d’altres òrgans a través de la circulació sanguínia o limfàtica.
Segons les cèl·lules originàries de què es tracta, es poden formar molts tipus de tumors malignes. En general, constitueixen al voltant de l’1% de tots els tipus de càncer. Els més freqüents són els epiteliomes, derivats de l’epiteli de la mucosa, que es poden presentar en persones de totes les edats. Entre els infants i els joves també són relativament freqüents els fibrosarcomes, derivats del teixit conjuntiu, que es localitzen sobretot a l’interior del si maxil·lar o entre el maxil·lar i l’etmoide.
Inicialment, els tumors causen símptomes semblants als de la rinitis o la sinusitis, de manera que sovint passen desapercebuts. És característic que originin obstrucció nasal en un sol cantó, cada vegada més intensa. També solen causar secreció nasal sanguinolenta, o bé autèntiques epistaxis o hemorràgies nasals, en general repetitives. Progressivament, se sol establir un dolor indefinit a la cara i el cap, que provoca la sensació de pesadesa o pressió. Al cap d’un temps es manifesten símptomes propis del càncer en general, com ara pèrdua de la gana, sensació de cansament i pèrdua de pes. Sense el tractament adequat, però, el tumor envaeix els òrgans veïns i origina d’altres símptomes. Així, són relativament freqüents els trastorns oculars, com ara alteració dels moviments dels ulls, visió doble o prominència del globus ocular. En alguns casos el tumor s’infiltra pel nervi trigemin i origina una neuràlgia del trigemin. També es poden presentar deformitats a la cara si envaeixen els ossos. Els que es localitzen a la base del si maxil·lar poden causar una mobilitat anormal de les dents. En fases avançades, el tumor pot envair la base del crani i ocasionar nombrosos trastorns nerviosos.
Diagnosi i tractament
L’orientació diagnostica dels tumors nasosinusals s’estableix per la simptomatologia descrita. Per a efectuar la diagnosi cal realitzar diverses proves complementàries. La rinoscòpia pot ésser útil per a observar els tumors que es localitzen a les fosses nasals. Se solen practicar diverses radiografies de crani i sins paranasals que poden permetre d’observar els tumors que afecten els ossos i les fosses paranasals. En alguns casos, per tal de localitzar bé el tumor cal recórrer a la tomografia axial computada, i en casos dubtosos s’empra la ressonància magnètica nuclear. La diagnosi definitiva del tipus de tumor s’obté a través de la biòpsia.
Com a tractament, en general hom recorre a l’extirpació quirúrgica, ja que cap dels tumors pot ésser eliminat completament amb d’altres mesures. Sempre s’extirpen de la manera més radical possible per a evitar que hi quedin cèl·lules tumorals i es pugui desenvolupar posteriorment un nou tumor. Quan es tracta de tumors malignes cal de vegades fins i tot extirpar alguna estructura veïna per evitar la progressió del càncer. Posteriorment, es pot efectuar, si convé, una correcció dels defectes residuals amb cirurgia plàstica.
En alguns tumors malignes cal efectuar radioteràpia o aplicació de radiacions ionitzants per tal d’eliminar les cèl·lules malignes que hi podrien haver quedat després de l’extirpació.