Resultats de la cerca
Es mostren 28624 resultats
actomiosina
Bioquímica
Complex de dues proteïnes, actina
i miosina
(en la proporció de 1:4,3) que forma el 60% de les proteïnes del teixit muscular i que constitueix la substància contràctil d’aquest.
Per la solubilitat, l’actomiosina és una globulina, però la difracció dels raigs X mostra que té una estructura similar a la de la ceratina, cosa que la faria classificar entre les escleroproteïnes En llur estat normal les fibrilles musculars contenen l’actomiosina en forma de llargues cadenes de polipèptids, mantingudes paralleles mitjançant cadenes laterals de natura polar
efecte corona
Electrònica i informàtica
Lluminositat blavenca que es forma en alguns punts de les línies aèries d’alta tensió, al voltant dels conductors, d’on li ve el nom.
És produït per la ionització de les capes d’aire immediates als conductors, motivada per la tensió voltatge que hi ha entre els conductors És, doncs, una perforació dielèctrica de l’aire al voltant del conductor, deguda al camp elèctric Això representa una certa pèrdua d’energia de la línia treball d’ionització La lluminositat és deguda a la recombinació d’ions positius i negatius, que retornen l’energia d’ionització, en forma de llum Aquest fenomen s’origina a partir d’un cert valor de tensió, en dos llindars En un primer nivell de tensió, anomenat tensió crítica disruptiva ,…
vair

S'esquerra a dreta: vair, vair antic, vair ondant, vair en pal
Heràldica
Folre, anomenat també vair modern, format per quatre tires horitzontals d’unes peces en forma de campaneta, alternativament d’argent i d’atzur i capiculades.
Aquestes campanetes, dites peces de vair , apareixen en alguns escuts soles o en un nombre determinat A Catalunya fou molt emprat el vair antic , que era anomenat vair d’ondes , i la seva forma era molt semblant a la de les faixes entades entat Una variant del vair és el vair ondat , en el qual les peces de les tires segona i quarta han estat capgirades, i les peces d’igual esmalt han restat unides sense solució de continuïtat Hom parla de vair en pal quan les peces d’igual esmalt són arrenglerades en pal l’una al dessota de l’altra, la punta de l’una tocant el centre de la base…
bacinet
Militar
Casc medieval de forma ovoide, que, al s XIII, hom portava sota el gran elm i després, ja dins la mateixa centúria, fou usat com a defensa principal del cap.
Un dels més antics texts europeus que l’esmenten és la crònica de Desclot A la segona meitat del s XIV el bacinet esdevingué el casc cavalleresc més usat era de forma cònica o ovoide i descendia fins a cobrir les orelles i la nuca i la part posterior del coll, a la vora inferior portava una tira de cuir que presentava un seguit de foradets que coincidien amb altres de fets en el metall del casc, i a través d’aquests foradets s’enfilaven anelles de malles de la part superior del capmall, el qual d’aquesta manera hi restava integrat d’una forma segura, i bacinet i…
monarquia
Història
Política
Forma de govern en la qual el poder és exercit realment o nominalment per una sola persona (rei, monarca, sobirà) i que es caracteritza per la manca del caràcter representatiu de la col·lectivitat.
Pot ésser de caràcter hereditari o no, absoluta quan el poder suprem és concentrat en la sola persona del monarca o limitada o constitucional quan, al costat del monarca, existeixen altres institucions sobiranes en règim de paritat A l’antiguitat, en els diversos imperis entre ells l’egipci, el persa, el macedoni, els regnes hellenístics, etc predominà la forma de monarquia absoluta La història grega, en els seus orígens, no tingué altra forma de govern que la monàrquica Monàrquica fou indubtablement la societat cretomicènica, i monarquies de tipus paternalista foren…
sertulàrids
Zoologia
Família de cnidaris de l’ordre dels hidroïdeus, amb pòlips inclosos dins una hidroteca, en forma de gobelet o cassó, sempre sèssil i sobre dues fileres, i proveïts d’un opercle d’1 a 4 valves.
El gènere més important, Sertularia sp , forma colònies, més o menys grans, sobre algues Fucus, Laminaria , closques i pedres
zen
Budisme
Forma japonesa de l’escola budista xinesa Chan, introduïda al Japó pel monjo Eisai (1191) i perfeccionada pel monjo Dōgen (1227).
El zen rebutja l’especulació, l’argumentació i la teorització i es preocupa únicament de la illuminació interior satori Per a disposar-se a rebre-la, hom se serveix de dos mitjans principals el dels kōan qüestions paradoxals i aparentment absurdes, que no tenen una resposta lògica i el del zazen o meditació tranquilla, que hom practica especialment en una sala de meditació, anomenada dōjō , situada al bell mig dels monestirs A part la intensa meditació, els monjos de l’escola zen, a diferència de moltes altres sectes monacals budistes, es dediquen a una vida de servei i treball i són…
clapó
Indústria tèxtil
Màquina utilitzada per a efectuar el rentatge a fons de la roba, després de l’operació de descruat, quan aquesta es treballa en forma de corda.
El clapó és constituït per un dipòsit, revestit de rajola de València, dins el qual hi ha un corró de fusta que pot rodar al voltant del seu eix horitzontal, sota el qual va disposada una filera d’anells de porcellana per on passa la roba Fora del bany hi ha dos corrons, també de fusta, sotmesos a pressió regulable i recoberts d’una corda gruixuda de cànem o espart que fa de coixí en esprémer la roba El seu funcionament és el següent la roba en forma de corda entra en el bany per un dels seus extrems, passa per sota del corró submergit guiada pels anells de porcellana i després…
Montgat
El nucli de Montgat arrecerat al turó del mateix nom
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, a la costa, al límit amb el Barcelonès, que forma part de la conurbació de Barcelona.
Situació i presentació Com Tiana, municipi del qual depengué fins el 1936, forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona Situat a la costa, el sector de platja s’estén des del sector industrial del barri de les Mallorquines continuació del carrer del Manresà de Badalona fins al sector de caràcter més residencial proper al terme del Masnou Limita amb el terme municipal de Tiana al N, el d’Alella i el Masnou a l’E i el de Badalona a l’W La complexa estructura orogràfica del terme i les modernes vies de comunicació han motivat l’expansió fragmentada de la població en distints nuclis el nucli…
hegemonia cultural
Sociologia
Forma de dominació cultural que permet que les elits socials guanyin influència mitjançant un procés de lideratge moral i intel·lectual que comporta el consentiment i el respecte dels grups subordinats.
El pensador marxista italià Antonio Gramsci alertà del perill de sobrevalorar, com havia fet la tradició marxista, els mecanismes de poder de les classes dominants i de menysprear sistemàticament els de les classes subalternes La noció d’hegemonia és especialment apropiada per a descriure les formes de dominació característiques de les societats complexes que s’exerceixen per mitjà del control de les idees i només, de forma excepcional, mitjançant l’ús de la força i de la repressió
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina