Resultats de la cerca
Es mostren 1829 resultats
pitó
Herpetologia
Nom de diversos rèptils ofidis de la família dels boids que pertanyen als gèneres Python, Calabaria i Loxocemus
.
Poden ésser de talla petita o mitjana 50 cm o bé molt gran fins a 10 m, i són les serps que tenen el nombre més gran de costelles i de vèrtebres fins a 435 El crani és relativament gros, amb dents molt desenvolupades en forma d’ungla En proporció al cos, tenen els ulls i els orificis nasals molt petits Al final del cos presenten rudiments de la pelvis i fins i tot un petit fèmur revestit de substància còrnia La cua és curta i massissa, i fa d’òrgan prènsil Es nodreixen de conills, gallines i animals semblants, utilitzant llur forta musculatura per a escanyar-los Només es troben a les regions…
escórpora

Scorpaena porcus
Whodden (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels escorpènids, d’una llargada màxima de 30 cm, que tenen el cos oblong i comprimit.
Llur cap és gros, amb unes quantes sèries de crestes espinoses i apèndixs cutanis No tenen bufeta Posseeixen glàndules verinoses en relació amb els primers radis de les aletes pectorals i ventrals, la picada de les quals resulta molt dolorosa Llur camuflatge en el fons és perfecte, perquè tenen la facultat d’adquirir una coloració que imita el paisatge on es troben Són depredadors que cacen a l’aguait restant perfectament immòbils i vigilant amb els ulls enormes fins que una presa es posa a llur abast Són de costums bentònics i viuen a les costes rocalloses i a les praderies de…
gripau
Herpetologia
Gènere d’amfibis anurs de l’ordre dels procels, de la família dels bufònids, de cos arrodonit i inflat, i pell amb berrugues.
Habiten en llocs humits i sota les pedres El gripau comú Bufo bufo ateny 5-8 cm de longitud en els mascles, i 8-10 cm en les femelles té la pell verrucosa, les glàndules paròtides molt grosses i la boca ampla i sense dents Habita sota les pedres i surt de nit per nodrir-se d’insectes i cucs, i emet un crit característic Fa la posta dins l’aigua És inofensiu i beneficiós Habita a tot Europa, a l’oest d’Àsia, i és comú als Països Catalans Són semblants a ell el gripau corredor Bufo calamita , que és més petit que el comú, amb una ratlla groga a l’esquena, i és comú als Països Catalans el…
gota
Patologia humana
Malaltia caracteritzada pel dipòsit de cristalls d’urat monosòdic en les articulacions, els tendons i el teixit intersticial del ronyó.
Provoca artritis agudes recurrents de les articulacions perifèriques del cos, que poden evolucionar a artritis cròniques i deformants en les vies urinàries es formen càlculs causants de còlics nefrítics i en el teixit renal els dipòsits d’urat poden portar a vegades a la insuficiència renal El 95% dels pacients afectats són homes, la majoria dels quals presenten hiperuricèmia xifres d’àcid úric a la sang superiors a 7 mg/100 ml les causes de la hiperuricèmia són diverses i, en general, són relacionades amb trastorns del metabolisme de les purines En la gota aguda resulten afectades…
blènnids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes que agrupa formes petites, bentòniques, de les aigües marines costaneres, salabroses i dolces.
Els blènnids no tenen escates, o les tenen molt petites, i llur pell és mucosa Les aletes dorsal i anal solen ésser llargues i àmplies, com les pectorals, que són utilitzades sovint com a puntals, de manera que amb la cua formen un trespeus que empren sovint per a estintolar-se, en posicions típiques de parada i d’atenció l’aleta caudal és arrodonida, i les aletes pelvianes tenen una posició jugular El cap és gros, i presenta sovint tentacles o banyes, formades per expansions dèrmiques tenen dents petites i potents, adaptades a la condició de depredador Són mals nedadors, i es…
Francesc Robuster i Sala
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1589-98) i de Vic (1598-1607).
Era fill de l’apotecari igualadí Antoni Sala, però prengué el cognom de la seva mare, pubilla del mas Robuster de Reus Estudià a Tarragona i fou nomenat ardiaca de Santa Maria del Mar, de Barcelona 1578, i jutge de béns de la cúria episcopal de Barcelona Nomenat bisbe d’Elna 1589, regí aquella diòcesi fins que fou traslladat a Vic 1598 Fou president de la generalitat de Catalunya 1581 A la diòcesi de Vic, en les lluites entre nyerros i cadells afavorí els cadells iarribà a ésser motejat el Cadell Gros , i els cadells, de robusters Tingué fortes discussions amb el capítol…
bombo

Bombo amb deu tensors per banda
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so indeterminat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics amb dues membranes És un tambor cilíndric de grans dimensions que hom fa sonar percudint-lo amb una maça amb la mà dreta mentre l’altra controla la durada del so o, en el cas de la bateria, amb un mecanisme de pedal Amb un diàmetre que oscilla entre 80 i 100 cm i una fondària d’uns 40 cm, és l’instrument de percussió més gros de l’orquestra simfònica, a la qual s’incorporà al final del segle XVIII D’altres de mida més petita són utilitzats per la banda, per grups de jazz , rock , etc -…
os

Estructura d’un os humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs) (esquelet).
Estructura i classificació dels ossos En dependència de llur funció, els ossos presenten formes diverses Hom els divideix en llargs com els del fèmur, amples com l’omòplat, i curts com els del puny Els llargs consten de cos o diàfisi part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medulla o moll , de color groc i de dos extrems o epífisis L’estructura dels ossos amples i curts és semblant a la de la diàfisi dels llargs les vèrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars Les prominències arrodonides que als extrems d’un os encaixen dins la conca d’un altre són…
Corb
El corb Corvus corax és un ocell de roca i de muntanya, més gros del que hom sol pensar, ja que ateny fins a 64 cm En vol, el caracteritzen la seva envergadura i la forma acabada en punta del final de la cua vola generalment solitari o per parelles Té el plomatge totalment negre i el bec molt gros, com s’observa a l’exemplar de la fotografia Josep M Barres Als Països Catalans és un ocell sedentari i nidificador localitzat És bastant comú a Andorra i a les Illes, excepte Cabrera, i a les zones interiors més montanes del Principat i el Rosselló Al País Valencià es va…
lirat | lirada
Botànica
Dit de la fulla pinnatífida que té el lòbul terminal més gros que els laterals.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina