El corb (Corvus corax) és un ocell de roca i de muntanya, més gros del que hom sol pensar, ja que ateny fins a 64 cm. En vol, el caracteritzen la seva envergadura i la forma acabada en punta del final de la cua; vola generalment solitari o per parelles. Té el plomatge totalment negre i el bec molt gros, com s’observa a l’exemplar de la fotografia.
Josep M. Barres.
Als Països Catalans és un ocell sedentari i nidificador localitzat. És bastant comú a Andorra i a les Illes, excepte Cabrera, i a les zones interiors més montanes del Principat i el Rosselló. Al País Valencià es va fent més escadusser i localitzat devers el migjorn, i també es troba principalment a les zones interiors. A més a més, apareixen al llarg de tot el nostre territori petits nuclis costaners que, amb el pas dels anys, són els que més han sofert l’acció de l’home. A la Catalunya Nord, per exemple, ja es va extingir del litoral els anys 50. El caràcter fortament divagant dels joves i els solters, però, pot fer que se’l vegi per àmplies zones. Els adults també, en realitzar llargs vols tot cercant l’aliment, poden ser vistos a àrees on no es reprodueixen. Existeix, a més a més, un cert pas, especialment entre els mesos de març-maig i setembre-novembre.
El corb és un ocell territorial que mostra una gran fidelitat a la seva àrea de cria; utilitza any darrere any un nombre molt reduït d’enclavaments per a fer el niu. Probablement, a causa d’això i de la seva gran mida és el còrvid més vulnerable a la persecució de l’home. En conseqüència, la seva distribució sembla més condicionada per la pressió humana que no pas per l’elecció de l’hàbitat que pugui fer el propi ocell. D’aquesta manera, encara que també pugui nidificar en arbres, és a casa nostra un ocell amb preferències rupícoles molt clares; nidifica a cingles i d’altres rocams més aviat tranquils de la zona interior, i a penya-segats costaners inaccessibles. La reproducció té lloc principalment a l’abril. Els 3-6 polls que acostumen a tenir, no surten del niu fins a les 6 setmanes, i encara estan a la cura dels pares 5 o 6 mesos. Posteriorment, s’ajunten amb altres joves fent estols que divaguen per tot tipus de conreus i zones obertes, i que en àrees amb menjar abundant, com abocadors, escombraries o llocs on hi ha carronya, formen grans concentracions, a vegades de desenes i desenes d’individus. Les joques també solen ser punts de grans concentracions.