Resultats de la cerca
Es mostren 28637 resultats
projecció ortogràfica
Cartografia
Tipus de projecció zenital en què el punt des del qual hom projecta és un punt situat a una distància infinita en la direcció perpendicular al pla tangent (antípoda infinit).
Es pot presentar en les tres orientacions polar, equatorial i obliqua No és ni conforme ni equivalent Hom l’empra per a donar un efecte tridimensional als mapes
columna
Química
Aparell de forma cilíndrica d’altura molt més gran que el diàmetre, de què hom se serveix per a posar en contacte, generalment a contracorrent, dues fases (líquid-líquid o líquid-gas).
Amb la finalitat que es produeixi una transferència de matèria, d’energia o d’ambdues coses alhora d’una fase a l’altra, i així obtenir una separació dels components de la mescla alimentadora en dues o més fraccions, acompanyada a vegades d’una transformació química d’aquests components Per a obtenir un rendiment màxim en l’operació, hom ha de donar un temps de pas per l’aparell suficient perquè es produeixi l’esgotament de la transferència, i també cal assegurar un contacte íntim i complet entre les dues fases És per això que hom dóna a la columna la forma alta i…
filtre
Química
Cos porós emprat en la filtració a través del qual hom fa passar un fluid per tal que hi restin retingudes les partícules sòlides que aquest duu en suspensió.
El filtre pot ésser una làmina porosa paper, teixit, etc, un suport tela metàllica, teixit, etc, on hom diposita una pellícula d’un coadjuvant de la filtració, o bé una massa d’un producte porós sorra, carbó polvoritzat, etc
estenotípia
Tecnologia
Màquina per a escriure a la mateixa velocitat que hom parla i que imprimeix els texts en forma simplificada, de tal manera que poden ésser llegits sense cap aprenentatge especial.
Va proveïda d’un teclat, més senzill que el de les màquines d’escriure normals, i hom pot prémer simultàniament diverses tecles per imprimir una síllaba o àdhuc una paraula
alou
Dret
Domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal, sobre béns immobles, que diferia, així, del que hom tenia en feu o en emfiteusi.
Prové del mot franc alôd , que significa domini íntegre Els juristes medievals digueren que el qui posseïa en alou, no tenia altre senyor superior sinó Déu Per costum, al Principat de Catalunya hom considerava que les terres posseïdes per vassalls dins el terme de qualsevol castell o feu pertanyien al domini directe del senyor jurisdiccional, llevat que els seus propietaris poguessin destruir aquesta presumpció jurídica provant que posseïen en alou, contradient en això el criteri dels romanistes italians que partien de la presumpció que en cas de dubte els béns s’havien de…
antena
Construcció i obres públiques
Pal gruixut i llarg format habitualment per un tronc dret, escorçat, plantat a terra verticalment i a l’extrem superior del qual hom fixa una corriola o un ternal.
Serveix per a aixecar alguns elements constructius com és ara jàsseres i encavallades Per a evitar-ne el desplom, hom l’assegura amb vents o tirants lligats a punts fixos de la construcció o bé a estaques clavades a terra
burro
Jocs
Joc de cartes en què hom dóna tres cartes a cada jugador i cada basa feta té com a premi la terça part de la suma de les postes.
en el cas que un dels jugadors no fa cap basa essent aquest a qui hom diu que ha estat fet burro que ha de pagar dels seus diners els guanyadors de les bases, restant les postes per al joc següent
aqueix | aqueixa
Demostratiu que (en contraposició a aquest) designa les coses i les persones que són més a prop de la persona a qui hom parla que de la persona que parla.
Especialment la localitat on es troba aquell a qui hom escriu o els objectes que es troben en aquesta localitat quan no és la mateixa on es troba aquell qui escriu
signatura
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Dret
Nom, cognom i, generalment, rúbrica autògrafs amb què hom subscriu un document, carta, rebut, etc, per certificar que n’és l’autor o que n’aprova el contingut, que hi ha intervingut o que hi ha estat present.
És anomenada també firma Indicà de primer el senyal autògraf creu, rúbrica, anteposat a la subscripció i que sovint la substituïa, però que a partir de l’ús del segell s XII caigué en desús Designà després la marca professional del notari, basada en el signe de la creu o monograma basat en la S de subscripsi, que hom anà adornant fins a arribar a dibuixos complicats s XIII-XIV anomenats signe major , als quals, per facilitar-ne la identificació, hom afegia, en cursiva, algunes lletres del nom o tot el nom, seguides de la rúbrica o signe menor, origen de la signatura…
deducció
Lògica
Raonament mitjançant el qual hom conclou rigorosament d’una o més proposicions (premisses) una altra que n’és la conseqüència (conclusió), en virtut d’unes regles lògiques.
Identificada sovint, tot i que no pugui ésser-ho, amb el sillogisme, n'és la forma més usual Com a mètode cognoscitiu, sol ésser contraposada a la inducció Hom distingeix la deducció constructiva o demostració, en la qual la conseqüència deduïda suposa un avanç per al pensament, de la simple deducció formal , en què la conclusió —implícitament continguda en les premisses— no hi afegeix res de nou
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina