Resultats de la cerca

Diagnosticada de  leucèmia  als tretze anys, per tal de lluitar contra la malaltia impulsà, juntament amb la seva família, el projecte ARI, que a més de les tres primeres lletres del seu nom correspon a la sigla d’Assistència i Recerca Intensiva El projecte, desenvolupat a l’ Hospital Clínic  de Barcelona, té com a objectiu el desenvolupament del tractament pioner CART chimeric antigen receptor CAR T-cell therapy, només accessible als Estats Units, i aplicat en casos de resistència als tractaments convencionals El CART consisteix en l’alteració genètica de limfòcits del mateix…

Fundat el 1906, el seu precedent fou l’Agrupació Excursionista Catalana els Muntanyencs, entitat catalanista creada el 1898 Inicialment estigué vinculat a l’Aplec Catalanista L’any 1912 passà a denominar-se Associació de Ciències Naturals i Excursions, i el 1914 prengué el nom de Societat de Ciències Naturals Organitzava excursions i sortides culturals, realitzava conferències i tenia una activa secció d’arqueologia, filologia i folklore dirigida per Rossend Serra Pagès El 1907 Norbert Font Sagué impulsà la secció d’espeleologia i fotografia subterrània Fou una de les antecessores del Grup d’…

Pertanyent al CN Barcelona, entre el 1958 i el 1961 guanyà set títols estatals júniors en els llançaments de pes, disc i javelina El 1959, encara en edat júnior, guanyà el Campionat d’Espanya absolut de javelina El 1958 fou segon i el 1960 i el 1963, tercer Aconseguí també dues terceres posicions en el llançament de disc i una en el de pes El 1963 fou campió de Catalunya de llançament de javelina Fou dotze vegades internacional i subcampió en el llançament de javelina en els Jocs Iberoamericans del 1960 Superà en quatre ocasions el rècord de Catalunya de llançament de javelina i en una el de…

Conegut també com CEO-UAB, fou creat el 1989 arran de la nominació de Barcelona com a seu del Jocs Olímpics de 1992 Promou estudis relacionats amb l’olimpisme i l’esport en el camp de les ciències socials i organitza conferències i congressos per a difondre’n els resultats La comunicació, la immigració o les qüestions de gènere en són temes destacats Ha estat dirigit per Miquel de Moragas 1989-2008 i Emilio Fernández, des del 2008 Des de l’any 1995 impulsa, juntament amb el Comitè Olímpic Internacional COI, la Càtedra Internacional d’Olimpisme Ha publicat, entre altres llibres,…

Estudià musicologia a la Universitat de Nova York, on ensenyà des del 1927 Fou professor convidat a nombroses universitats, com ara la de Harvard i la de Califòrnia, a Los Angeles Editor del "Musical Quarterly" 1933-45 i director de publicació de les edicions G Schirmer 1940-45 i Carl Fischer 1944-45, fundà la Societat Americana de Musicologia 1934, que també presidí 1950-51 Fou vicepresident de la Societat del Cant Pla i de la Música Medieval des del 1958, membre del consell de la Societat Internacional de Musicologia 1967-72 i president de la Societat Americana del Renaixement 1971-73 Amb…

Estudià musicologia i biblioteconomia a les universitats de Califòrnia i Columbia Des del 1947 fins a la seva jubilació, el 1980, fou el director de la biblioteca musical de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, i des del 1957 fou també professor de la mateixa universitat Fou una gran autoritat com a musicòleg i com a bibliotecari, i rebé molts honors Impulsà moltes iniciatives relacionades amb les biblioteques musicals i fou president, entre el 1960 i el 1962, de la Music Library Association Com a musicòleg s’especialitzà en la cançó anglesa del segle XVII, encara que les seves…

Practicà l’atletisme en les files de l’Athletic Sporting Club, i fou recordista català 1914-15 i espanyol 1015 dels 1500 m Pioner de l’arquitectura esportiva a Catalunya, participà en el diseny de l’Estadi Català i en la construcció de la piscina de l’Escullera del Club Natació Barcelona 1921-24, entre altres projectes Membre d’Acció Catalana, impulsà el moviment catalanista esportiu Formà part de la junta directiva del CNB, del qual fou vicepresident 1920 i representant del club en els actes fundacionals de la federació espanyola, que arribà a presidir, des de l’abril del 1920 fins al gener…

Estigué integrada per nacionalistes que discrepaven de l’estratègia dels partits catalanistes i volien aconseguir “la unitat de tots els catalans en la lluita per la Catalunya Nacional” per tal de defensar els drets nacionals dels Països Catalans Dirigents Joan Ballester i Canals, Manuel Blasi, Joan Grases i Joan Mateu Entre el 1945 i el 1947 tingué un cert creixement sota el lideratge de Grases, que impulsà la reorganització del Bloc Escolar Nacionalista BEN, de manera que aquest pràcticament esdevingué la seva secció juvenil Tingué seguidors a Barcelona, Tarragona, Sabadell, Terrassa, Valls…

El seu primer president fou Tomàs Gallego, i entre d’altres en foren socis Toribio Reoyo, Antoni Pellicer, Eudald Canibell, Josep Llunas, Anselmo Lorenzo, etc Féu aparèixer un Boletín Oficial febrer del 1880 — setembre del 1883 i impulsà la creació d’organismes similars a Palma, Lleida, Castelló de la Plana i Barcelona Tenia 136 afiliats a la fi del 1879, 327 pel gener del 1881 i 520 pel febrer del 1882 —sobre un total d’uns 800 obrers del ram— Volgué inicialment aparèixer com a neutral entre els antipolítics i els politicistes, però els tipògrafs anarquistes xocaren amb la direcció…

Professà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1230 i estudià a Colònia amb Albert Magne, el qual seguí en la seva visió filosòfica Fou regent del convent de Barcelona i provincial d’Espanya fins el 1256 D’acord amb les vindicacions de Ramon de Penyafort, fundà escoles per a preparar els missioners per a polemitzar amb els àrabs i els jueus i impulsà les missions del nord d’Àfrica Després del 1256 fou prior del convent de Girona, que ell havia fundat el 1243, i substituí Miquel de Fabra en la direcció espiritual del rei Jaume I Acompanyà el rei en la conquesta de Múrcia 1265, ciutat on…