Resultats de la cerca
Es mostren 2600 resultats
Boffillo Del Giudice
Història
Militar
Militar napolità de família originària d’Amalfi.
Estigué a la cort d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, on fou protector del novellista Masuccio Salernitano A la mort del rei 1458, seguí el partit de Joan d’Anjou, que pretenia el tron de Nàpols fracassat l’intent 1462, es posà al servei de Lluís XI de França Amb forces franceses, participà com a capità en la guerra civil catalana i collaborà a la derrota de Joan II a Peralada 1472 El 1475, del Rosselló estant, bescanvià lletres de batalla amb Giulio da Pisa, cap de les forces napolitanes que sostenien el partit de Joan II Durant l’ocupació francesa del Rosselló fou…
Gérard David
Pintura
Pintor flamenc d’origen holandès.
Format a Haarlem en el cercle de Dirk Bouts, tingué una primera etapa on, parallelament a la seva formació holandesa amb clars contactes amb l’obra de Geertgen tot Sint Jans, es manifesta la influència flamenca, en la línia dels Van Eyck i Van der Weyden Naixement, museu de Budapest Calvari, coll Thyssen, Lugano L’any 1484 s’establí a Bruges A partir d’aquell moment la seva producció fou marcada per l’estil de Memling provà, però, d’apartar-se d’aquest estil fred i conservador, per un intent de recerca psicològica en els seus personatges l' Arbre de Jessè, Louvre Jesús i la Mare…
Gaston Bachelard
Filosofia
Història
Filòsof francès.
Professor d’història i de filosofia de les ciències a Dijon i després a la Sorbona, es dedicà sobretot a l’epistemologia, a la filosofia de les ciències i a la psicoanàlisi en general El reconeixement de la complexitat de les teories científiques l’obligà a refusar les simplificacions introduïdes per les interpretacions racionalistes Afirmà l’existència d’un nou esperit científic, que s’oposa tant al predomini antic i medieval de la imatge com a l’esquema geomètric modern, i realitzà l’intent d’eixamplar el marc i l’estructura de la raó Enfront de la pretensió de sabers absoluts…
Vicenç Barbé Lladós
Escalada
Escalador.
A l’inici dels anys quaranta del segle XX obrí diverses vies d’escalada a Montserrat, com la via Barbé a la paret del Gat del Pedraforca 1941 les primeres escalades al Frare Petit i la Vella amb Jaume Vendrell 1941 i a la Nina amb Maria Antònia Simó, Ernest Mallafré i Francesc Blasi 1942, i a Sant Llorenç del Munt a la paret nord-oest del Gegant de les Fogaroses amb Jaume Vendrell 1942 Fou membre del Grup d’Alta Muntanya GAM, secció del Club Muntanyenc Barcelonès, i el 1941 fou membre fundador del Grup Especial d’Escalada GEDE del Club Excursionista de Gràcia, secció de la qual fou el segon…
Joan Torrendell i Escalas
Joan Torrendell i Escalas
© Fototeca.cat
Periodisme
Literatura catalana
Escriptor, periodista i editor.
Estudià al seminari de Palma, del qual sortí quan ja havia iniciat el darrer curs de la carrera eclesiàstica L’any 1888 fou collaborador habitual del Semanario Católico, Doctrinal, Científico y Literario 1888-90, revista bilingüe de propaganda catòlica El 1889 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Montevideo, des d’on publicà articles al diari mallorquí La Almudaina , on collaborà amb Miquel dels Sants Oliver El 1894 començà les activitats literàries i publicà, en castellà, la novella El Picaflor L’any següent retornà a Mallorca, on publicà Pimpollos Novelitas montevideanas 1895 S’…
,
Henōtikón
Edicte d’unió, de tendència neocalcedoniana, promulgat per l’emperador Zenó, el 482, sota la inspiració del patriarca de Constantinoble Acaci, amb l’intent de reconciliar els calcedonians i els monofisites.
Fou rebutjat pel papa Fèlix III, el qual condemnà Acadi, fet que provocà el cisma acàcia
secularització
Cristianisme
Cessió a l’estat d’activitats i serveis que tradicionalment ha exercit una església o una religió.
El mot, en aquest cas, ha servit per a formar diversos fronts politicoideològics enfront de les pretensions eclesiàstiques D’una banda, la història del poder polític indica una diferenciació com més va més acusada del poder civil enfront del poder eclesiàstic fins a arribar a la separació de l’església i l’estat Quant a la ciència, almenys en el marc de l’Església Catòlica, el procés d’autonomia iniciat arran de la condemna de Galileu encara no ha acabat i en ple s XX hom anatematitzà l'evolucionisme a partir del Gènesi , i Pius XII Humani generis , 1950 condemnà el poligenisme Una…
populisme
Història
Literatura
El primer gran moviment ideològic i polític rus que, sorgit al final del segle XIX, s’enfrontà al tsarisme.
Fruit de la crítica d’intellectuals com Herzen i Bakunin sobre la Rússia feudal i l’Europa burgesa, el populisme centrà el motor de l’assoliment del socialisme en la gran massa de camperols, l’esperit comunitari dels quals, materialitzat en la institució del mir, havia de permetre evitar el capitalisme i els seus efectes indesitjables Després de la reforma del 1861, malgrat les aportacions de Lavrov, Mikhajlovskij i Černyševskij, el capitalisme es desenvolupà ràpidament a Rússia, i l’intent de fer dels camperols una força revolucionària fracassà El 1876 nasqué Zeml’a i Vol’a ‘…
Malines
Ciutat
Ciutat flamenca, a la província d’Anvers, Bèlgica.
Travessada pel riu Dyle, té indústria de la confecció, de mobles, de maquinària i cervesera És seu arquebisbal i primada de Bèlgica, que comparteix amb Brusselles, on resideix el titular Entre els monuments cal destacar la catedral, dedicada a sant Romuald, del s XIII, amb una torre, incompleta s XIV-XV, famosa pel seu carilló, l’ajuntament, de diverses èpoques s XIV al XVII, i el palau de justícia, antiga residència de Margarida d’Àustria inici del s XVI, un dels primers exemples del Renaixement italià a l’Europa occidental Malines pertangué, des del 970, als bisbes de Lieja, i formà part, a…
Acció Cultural Valenciana
Agrupació valencianista, de caràcter universitari, fundada a la ciutat de València el 1930.
El seu òrgan d’expressió fou el butlletí Acció Valenciana S'esforçà a construir una obra cultural catalana al País Valencià, amb un nivell intellectual responsable En aquest sentit els seus membres —en gran part, erudits, escriptors i joves professors Emili Gómez i Nadal, Felip Mateu i Llopis, Manuel Sanchis i Guarner, Antoni Igual i Úbeda, Joan Beneyto i de Calatayud, Francesc Carreres i Pérez— començaren una tasca cultural de nivell molt superior a la realitzada, fins aleshores, en la història del País Valencià, des de la Renaixença Afirmà d’una manera constant i rotunda la catalanitat del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina