Resultats de la cerca

Afiliat al partit conservador i amic íntim del fill gran d’Antoni Maura, aquest el nomenà governador civil de Barcelona pel gener del 1907 Volgué lluitar contra el terrorisme anarquista i facilitar un apropament de la Lliga i Maura, però hagué de fer cara, successivament, a la constitució de Solidaritat Catalana, a l’afer Rull i, finalment, a l’esclat de la Setmana Tràgica Oposat al ministre de la governació, La Cierva, dimití en ésser posada la província sota el comandament militar el 26 de juliol de 1909 Posteriorment restà fidel a Maura i fou ministre de foment el…

La celebració de les eleccions, amb la victòria de l'opositor Congrés Democràtic, no va posar fi a la crisi política al petit regne enclavat al bell mig de la República de Sud-àfrica En la consulta, celebrada al final de febrer, el Congrés Democràtic, de l'exprimer ministre Pakalitha Mosisili, va obtenir 47 dels 120 escons del Parlament La Convenció Basotho, del primer ministre Thomas Thabane, va aconseguir 46 escons Mosisili va poder formar un Govern de coalició gràcies al suport de 18 escons de 6 petits partits Una de les primeres mesures de Mosisili va ser…

Al mes de novembre del 2015, KP Prasad va ser nomenat primer ministre, el primer elegit amb la nova constitució del país vigent, en la qual, a hores d’ara, molts collectius encara no s’hi senten representats, com alguns de feministes, els hinduistes o les minories ètniques Fruit, però, de les protestes i els enfrontaments amb què va acabar l’any 2015, el Govern va admetre, al febrer, una primera esmena al text constitucional Al juliol, arran d’una crisi de la coalició de govern del primer ministre del partit comunista-marxista i els maoistes, Prasad va dimitir, i va…

Fill d’un cuiner de la Royal Navy i d’una prestamista, es graduà en ciències i enginyeria a les universitats de Malta 1937 i 1939 i Oxford 1941 Després d’exercir a la Gran Bretanya com a enginyer, el 1943 retornà a Malta Ingressà aleshores al Partit Laborista, del qual esdevingué aviat un membre destacat, i el 1949 líder fins l’any 1984 Després de la Segona Guerra Mundial fou diputat al Parlament autònom des del 1947, i també ministre per a la reconstrucció i vice-primer ministre El 1955 esdevingué primer ministre, i, des d’aquest càrrec, pressionà la…

Després de vuit mesos de conflicte armat, Líbia està immersa en un fràgil període de transició política marcat per la inseguretat, la dificultat de controlar les diferents milícies i les tensions ètniques i tribals Malgrat els problemes, Líbia va celebrar eleccions el 7 de juliol per a escollir els dos-cents diputats del Consell Nacional General CNG, òrgan encarregat de constituir un govern i de seleccionar un comitè per a redactar la nova Constitució Les eleccions, amb una taxa de participació del 60%, van donar una victòria a la coalició d'Aliança Força Nacional, liderada per l'antic primer…

El ministre de l’Interior espanyol Fernando Grande-Marlaska destitueix el coronel Diego Pérez de los Cobos com a màxim responsable de la Guàrdia Civil per “pèrdua de confiança” L’endemà presenta la dimissió el segon comandament, i el ministre anuncia un augment de sou als agents del cos El 27 de maig destitueix el tercer comandament El 6 de juny el ministeri reconeix que la destitució va estar motivada per l’informe de la Guàrdia Civil sobre la manifestació del 8 de març, segons el qual l’autorització d'aquesta per part del govern podria ser constitutiva de delicte…

Després de graduar-se en Biologia per la Universitat d’Asmara 1986, cursà un màster en immunologia a la Universitat de Londres 1999 i el doctorat en Sanitat Comunitària a la Universitat de Nottingham 2000 Ministre de Sanitat d’Etiòpia 2005- 12, dugué a terme una reforma del sistema sanitari amb l’objectiu d’aconseguir una assistència universal amb mitjans limitats, que fou reconeguda internacionalment Tanmateix, fou criticat per la seva gestió de tres epidèmies de còlera 2006-11 El 2009 fou nomenat president del Consell del Fons Internacional contra la malària, la tuberculosi i…

Famós advocat, diputat 1887, ministre de l’educació 1895, vicepresident de la cambra i senador 1903, fou el membre més prominent de la dreta republicana Retirat de la política activa, fou elegit novament ministre de finances 1906 i, en caure el gabinet socialista Clemenceau-Caillaux, fou cridat per AFallières a la presidència del consell 1912 com a cap de l’oposició parlamentària Retingué la cartera d’afers estrangers fins a l’elecció, no sense l’oposició de l’esquerra, com a president de la república 1913 Antagonista d’Alemanya i sostenidor de la Triple Aliança , la…

President de la república 1952, hagué de fer cara a l’oposició musulmana 1958, que l’atacava per la seva política favorable als EUA i que desembocà en una guerra civil Les forces nord-americanes desembarcaren a Beirut i hagué de dimitir Dirigent del Partit Nacional Liberal, el 1973 organitzà una milícia del seu partit, que combaté els fedaïns Simultàniament ocupà diversos ministeris 1975-76 i, poc després, fou també ministre d’afers estrangers i de defensa 1976 El 1979 integrà els seus seguidors amb els de la Falange Libanesa en el Front Libanès-Forces Cristianes Unificades Ferit…

Elegit diputat, collaborà en la redacció de la Constitució del 1869 Participà en el gabinet presidit per Prim 1870 i en el primer govern d’Amadeu I 1871 El 1882 ingressà a Izquierda Dinástica, i el 1883 fou nomenat ministre de la governació Des del 1885 formà part del Partido Liberal, on collaborà amb Sagasta del 1886 al 1902 fou sis vegades ministre En morir aquest 1903, no aconseguí la direcció del partit Després de la dimissió d' EMontero Ríos , a causa de l’incident del Cu-cut , ocupà la presidència del govern 1905-06 i féu aprovar la llei de Jurisdiccions per satisfer els…