Resultats de la cerca
Es mostren 1502 resultats
batuda
Agronomia
Operació de batre, especialment el conjunt de feines que hom fa a l’era des que hi són esteses les garbes fins a separar el gra de la palla.
Amb la batuda, la palla resta en condicions d’ésser aprofitada per al bestiar Els diferents sistemes tradicionals de batuda denoten la influència del clima, car la calor i l’eixutesa afavoreixen que el gra es desprengui de la pellofa Així, en països secs i càlids és freqüent encara de batre amb cavalleries, que solament trotant sobre l’erada esgranen les espigues en aquest cas la palla esdevé poc trossejada En altres zones, aquest treball de les cavalleries és completat amb el pas de corrons de fusta o de pedra en forma de con truncat Aquests sistemes foren superats fa segles pels trills…
Joan de Borja i de Castro
Història
Literatura catalana
Polític i escriptor.
Vida i obra Primer comte de Mayalde 1596 i de Ficalho 1599 Fill segon de Francesc de Borja i d’Aragó , duc de Gandia Fou ambaixador extraordinari de Felip II a Portugal 1569 prop de l’emperador Rodolf II 1576, majordom major de l’emperadriu Maria d’Àustria 1581-1603 i de la reina Margarida d’Àustria 1604, del consell d’estat de Felip III de Castella i president del consell de Portugal És autor del tractat Empresas morales Praga 1581, obra que inaugura un tipus de literatura emblemàtica de gran fortuna en la literatura castellana les empreses amb funció d’emblema El seu net Francesc de Borja…
,
Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa (Pujalt)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de la Guàrdia Pilosa, encara que sovint només surt esmentada com a Guàrdia Molt aviat tingué funcions parroquials, que encara conserva en l’actualitat El lloc apareix documentat el 1022, data en què el senyor del castell de Castellar, Seguí, en el seu testament deixà al seu fill Company la torre de la Guàrdia L’església es documenta l’any 1078 en el testament d’un net de l’anterior senyor de Castellar, Sendred Company, que feu deixes a les diverses capelles dels castells del patrimoni familiar, i entre els quals hi havia la de Sant…
Torre de Salze (la Pobla de Roda)
Art romànic
Torre pertanyent al monestir femení cistercenc de Santa Maria de Vallverd Noguera situada dins el terme del castell d’Estopanyà, al lloc dit Salze o Pla de Salze Donà nom al llogaret conegut com la Torre de Salze Probablement és la mateixa torre de Vilaverd lliurada a l’esmentat cenobi per Guerau d’Estopanyà l’any 1204 Al monestir de Vallverd anaren a parar nobles dames del país, com Elisenda de Girbeta 1231, Sibilla de Monesma i Orraca d’Aguilaniu 1266, Sibilla de Siscar 1333, Beatriu de Castre 1340, Beatriu de Bissaürri 1391, Tecla d’Espés 1437, etc, que amb els seus dots forniren el…
Conrad Saló i Ramell
Música
Instrumentista i compositor de sardanes i director de cobla.
Format a l’ Escolania de Montserrat 1913-22, fou alumne d’ Enric Casals i Defilló i Blai Net i Sunyer Entrà a formar part de la cobla orquestra La Principal de la Bisbal 1923, com a segon fiscorn cobla i violí i piano orquestra al costat del seu pare, Martí Saló, el seu germà Emili i el seu cosí germà Enric Barnosell, de la qual esdevingué director del 1935 al 1977, elevant-ne el nivell notablement Deixà escrites unes setanta sardanes, entre les quals destaquen Els ocells et canten , Solemnitat , Benvolença a la Bisbal , Millenari , Confidència , Cara i Creu , Els ocells et canten , Sol de…
Castell de Juneda
Art romànic
La seva situació privilegiada sobre una altura que domina la vall del torrent de Femosa afavorí el fet que Juneda es convertís en una de les defenses més orientals de la taifa de Lleida Les fonts no ens parlen del castell fins que ja era a mans dels senyors feudals L’esment més antic del castell i el lloc de Juneda es troba al testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera, senyor del lloc, de l’any 1133, en el qual féu donació del castell de Juneda al seu nét Pere en alou, de la mateixa manera que el tenia pel comte El castell i terme de Juneda acabà, però, a mans del germà…
Joaquim Gomis i Serdañons
Fotografia
Fotògraf.
Començà a interessar-se per la fotografia pels volts del 1920 Molt ben relacionat amb ambients de l’avantguarda catalana, fou membre fundador de l’ ADLAN 1932, i després de la Guerra Civil de 1936-39, del Club Cobalto 49 1949 Feu una llarga sèrie de fotografies de l’obra d’ Antoni Gaudí 1930, que contribuïren a la seva revalorització estètica Molt amic de Joan Miró , en 1940-48 el fotografià regularment en plena activitat Tingué igualment bona amistat amb Alexander Calder , Picasso i Paul Éluard , i treballà per a marxants tan importants com Aimé Maeght o Christian Zervos El 1951 obtingué…
Joaquim Folch i Girona
Geologia
Geòleg i enginyer.
Net de Manuel Girona , impulsà notablement la mineria i la metallúrgia del plom a Catalunya Incorporat a Indústries Titán , fou el principal artífex del gran creixement de l’empresa, que fins el 2020 fou propietat dels seus descendents També fou gerent de la societat Mines del Priorat 1918-29 Cooperador actiu de la Institució Catalana d’Història Natural , es dedicà intensament a la mineralogia, i com a resultat de les seves excursions científiques arribà a reunir una de les colleccions privades de minerals més importants del món prop de 15000 peces, que diposità al Museu de Geologia de…
Enric IV d’Anglaterra

Retrat d’Enric IV d’Anglaterra, d’autor desconegut
© London National Portrait Gallery
Història
Rei d’Anglaterra (1399-1413).
Net d’Eduard III i fill de Joan, duc de Lancaster, fou comte de Derby 1377 i duc de Hereford 1397 El 1399 succeí el seu pare en el ducat de Lancaster, i aquell mateix any, per problemes amb el duc de Norfolk i per la seva oposició a Ricard II, hagué d’abandonar el país, i li foren confiscades les propietats Però canalitzà l’oposició existent contra el rei i, amb l’ajut de la cambra dels comuns, partidària dels Lancaster, aconseguí de fer-lo abdicar i es proclamà rei d’Anglaterra Malgrat tot, la seva posició era feble, i es produïren revoltes en tots els punts conflictius del regne una…
Evarist Arnús i de Ferrer

Evarist Arnus i de Ferrer
© Fototeca.cat
Economia
Financer.
Fou funcionari municipal des del 1840 fins al 1843 Entrà en el món de la borsa i aprofità el boom de 1843-46 per a fer-se una posició —primer com a collaborador d’algun corredor, però des del 1846 pel seu compte—, la qual cosa consolidà els anys posteriors mitjançant bones jugades El 1852 inaugurà la seva casa de banca, que esdevingué, la dècada dels seixanta, una de les més importants del Principat S'especialitzà en les inversions borsàries Imprimí a l’estalvi català una preferència vers els valors de renda fixa, sobretot en obligacions ferroviàries, i fou sempre enemic de les operacions de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina