Resultats de la cerca

Vida i obra Professor al Seminari de Prada i capellà a Prats de Molló, se li deuen un gran nombre de monografies que avui encara són referències obligades com a punt de partida d’estudis sobre certes localitats nord-catalanes del Vallespir i del Conflent També són interessants les seves petites biografies sobre personatges socials de l’Antic Règim mestre, soldat, prevere, cirurgià Òbviament, per la seva posició d’eclesiàstic, es decantà sempre per aprofundir en la història de les parròquies rurals, amb un bon nombre d’apunts i notícies breus apareguts en el Journal commercial illustré des…

Vida i obra De formació autodidàctica, fou cronista de la ciutat i de l’antic Regne de Mallorca 1949-69 Collaborà amb articles en diferents publicacions, com ara Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana, Montesion, Documenta, La Nostra Terra i Estudios Lulianos En aquest sentit, destaquen la collecció de documents sobre la història de les belles arts en el BSAL Entre el 1936 i el 1968 fou secretai de la Societat Arqueològica Lulliana i, entre el 1968 i el 1969, bibliotecari d’aquesta institució El 1956 rebé el premi Ciutat de Palma d’investigació Collaborà en el Corpus de Toponimia de…

Vida i obra Fou redactor del diari “La Humanitat” 1931-38 i collaborà a “La Nau”, “En Titella” i “L’Estevet”, entre altres publicacions És autor de tres novelles en català La rossa de mal pèl 1929, que situa l’acció en els baixos fons barcelonins i n’ofereix una visió entre realista i truculenta, amb alguns ingredients fulletonescos La guerra dels sants 1932, on evoca les lluites socials i el pistolerisme dels anys vint i Retorn al sol 1936, obra de ciència-ficció, amb la qual l’autor satiritza determinades actituds polítiques i ideològiques També escriví alguns poemes, cuplets i la lletra de…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ JClaramunt Barcelona REFERENT LITERARI La comèdia dramàtica en tres actes i en vers La puntaire de la costa , original del poeta Tomàs Ribas i Julià 1926, inspirada en la poesia de Manuel Ribot i Serra 1859 – 1925 GUIÓ JClaramunt, FGelabert FOTOGRAFIA Fructuós Gelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ J Cuyàs SO Efectes de so sincronitzats INTERPRETACIÓ Teresa Pujol Agnès, Joan Xuclà Pere, Llorenç Adrià, JClaramunt, Joan Formiguera, Teresa Martí, Carme Prats, Llorenç Gibert, Intervenció del grup de ball de l’Orfeó de Sants ESTRENA Barcelona,…

Les valls de Núria són esmentades ja el 1087, any en què Guillem de Cerdanya autoritzà el monestir de Ripoll a pasturar-hi el bestiar El santuari té l’origen en la marededéu trobada  a les Valls de Núria, i està relacionada amb Sant Gil, el qual té també llocs de devoció i de culte a l’indret El 1162 hi havia un hospital, per a refugi de vianants i pastors, amb la capella, dedicada a Santa Maria Als segles XIII i XIV un prevere i un o més donats tenien cura de l’hospital i de la capella s’hi havia fundat una confraria que rebé indulgències papals el 1162, el 1338 i el 1638 L’…

Totes les cultures hi han desenvolupat rituals i costums a l’entorn, com l’ús de roba d’un color determinat —el negre és el més generalitzat als països occidentals—, el dejuni, la reclusió temporal, l’abstinència sexual, la tallada de cabells i fins i tot la mutilació El grau i el temps de participació en aquests actes depèn del parentiu amb el difunt els més afectats són la vídua o el vidu, i després els fills, els pares i els germans En algunes zones de l’Índia i entre algunes tribus africanes i d’Oceania la vídua era sacrificada, per tal que el seu esperit acompanyés el del difunt Als…

Sota l’impuls del seu president, Joaquim Pena, i de diverses personalitats del món cultural, fins l’any 1906 organitzà 175 sessions dedicades a l’estudi i l’audició d’obres de Wagner i d’altres autors, i també a la lectura de traduccions dels llibrets, conferències i concerts Gràcies a la tasca de Joaquim Pena, Antoni Ribera, Jeroni Zanné, Xavier Viura i Salvador Vilaregut es publicà la traducció catalana dels drames lírics de Wagner, adaptada a la música, i cinc reduccions per a piano i cant amb text alemany i català L’Associació possibilità així l’audició de fragments wagnerians en català a…

Biografia Estudià les primeres lletres als escolapis de la seva població i entrà a l’Escola Pia el 19 de setembre de 1900 Acabat el noviciat cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i a Terrassa Exercí el magisteri de primària i de comerç successivament a Vilanova i la Geltrú, Puigcerdà, Morella i Nostra Senyora de Barcelona Passà sis anys a Cuba 1920-26, on ensenyà assignatures de batxillerat, sobretot matemàtiques Tornà a Catalunya i fou destinat a Igualada, on impartí filosofia a batxillerat Tenia qualitats per a la pintura i per això s’encarregà de dissenyar i pintar els…

Espècie de la tundra principalment litoral, és un migrador parcial i a la major part de països europeus apareix com un divagant hivernal En total, als Països Catalans se’n coneixen 17 citacions, corresponents a 10 hiverns entre 1960-61 i 1983-84 A causa que la major part de les citacions són d’individus aïllats màxima de 12 exemplars el 031260 a Cubelles i que es mouen l’hivern barrejats dins els estols de sits, fringíllids i pardals, es creu que poden passar molt desapercebuts i que és possible que el sit blanc sigui hivernant regular, però en un nombre molt baix, per la qual cosa és difícil…

Flors i fruits d'una magnoliàcia de jardí, junts al mateix peu Fototecacat / MC Les magnoliàcies comprenen vora dos centenars d’espècies llenyoses, pròpies sobretot de l’àsia sud-oriental i, menys, de l’Amèrica tropical i subtropical Segons les restes fòssils que hom n’ha trobat, però, abundaren a bona part de l’hemisferi boreal durant el Mesozoic Les magnoliàcies han estat considerades per diversos autors, a causa de la seva morfologia general i la de la flor, i també per la seva antigor, com el prototipus de les famílies d’angiospermes, gairebé el punt de partida evolutiu de totes les…