Resultats de la cerca
Es mostren 6064 resultats
primulina
Química
Família de colorants derivats del tiazole que contenen l’estructura bàsica de la deshidrotio-p-toluïdina.
Aquesta, per sulfurització a temperatures elevades, condueix a les bases de primulina, que per sulfonació condueixen als colorants i que poden ésser diazotades i copulades amb amines, fenols o naftols per a obtenir colorants azoics de tonalitats vermelles, ataronjades i grogues La pimulina és emprada per a la tinció del cotó
diazo-
Química
Prefix que indica la presència d’un substituent diazo en una molècula, com, p ex, diazometà.
punts de Brocard

punts de Brocard
© fototeca.cat
Matemàtiques
Punts P d’un triangle ABC tals que els angles PBC, PCA i PAB són iguals.
En tot triangle n’hi ha dos
Pere Riudavets i Tudurí
Historiografia catalana
Historiador, marí i cartògraf.
Vida i obra Capità de navili honorari de l’armada espanyola Nasqué a Maó, poc temps després del retorn de l’illa a la Corona Espanyola per la pau d’Amiens el 1802 Cursà estudis a l’Escola de Nàutica de Maó alhora que era instruït en qüestions comercials pel comerciant anglès Edward Gaymes L’any 1820 començà la seva etapa de marí amb el bergantí Aurora Navegà amb diversos vaixells fins passar, al gener del 1835, al Resguard Marítim, dependent de la Reial Hisenda, i esdevenir segon pilot a l’armada El 1836 es casà a Maó amb Joana Monjo i estudià anglès i francès Al gener del 1838, es dirigí a l…
Lletra del monjo Garsies
Historiografia catalana
Carta escrita entre el 1043 i el 1046 per Garsies, un monjo del monestir de Sant Miquel de Cuixà, adreçada al seu mestre, l’abat i bisbe Oliba.
Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un complex tractat sobre la història i les construccions d’aquest monestir que inclou un catàleg de les seves relíquies i un sermó dirigit als seus germans No se sap res de cert sobre l’autor, excepte que, ateses les característiques literàries de l’epístola sermó, havia de ser format a l’escola del monestir de Ripoll per a redactar el sermó final, l’autor copià fragments de sermons d’Oliba que li lliurà el bisbe en persona o que tragué de l’arxiu de l’abadia La finalitat de l’obra és commemorar l’aniversari de la consagració de l’església del monestir…
Emili Rodríguez-Bernabeu
Literatura catalana
Medicina
Metge cardiòleg i poeta.
Vida i obra Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de València, fou fundador i president de l’Aula Francesc Xavier Balmis per a la promoció mèdica del valencià Com a poeta figura en les antologies Poetes universitaris valencians 1962, Nova antologia de la poesia catalana 1964, i Dinou poetes dels seixanta 1987, entre d’altres Ha publicat els reculls poètics Poemes de la fi 1964, La platja 1968 premi València de Literatura 1965, La ciutat de la platja 1972, premi Ausiàs Marc 1971, Viatge al teu nom 1982, El matí de les fulles i El rostre de l’amant , totes dues del 1992,…
,
cos
Matemàtiques
Conjunt dotat de dues operacions, que hom acostuma a designar + i × (suma i producte), amb les següents propietats: respecte a la suma el conjunt té estructura de grup commutatiu, i també amb el producte és grup, commutatiu o no, i segons això el cos es dirà d’una manera o d’una altra.
A més, hom exigeix que l’operació × tingui la propietat distributiva respecte a la + Hom pot dir, doncs, que un cos és un anell tal, que cada element té invers respecte a l’operació × Un cos té només dos ideals el 0 i ell mateix Els exemples més immediats són el cos ℝdels nombres reals, amb les operacions usuals de suma i producte, el cos ℚdels nombres racionals i el ℂdels complexos Hi ha el cos de dos elements 0 i 1, amb les operacions + 0 element neutre 1 + 1 = 0, i × habitual Com a exemple de cos no commutatiu hi ha el dels quaternions La característica d’un cos és el nombre més petit p…
descomposició en factors primers a ℤ
Matemàtiques
.
Propietat del conjunt dels nombres enters ℤ, segons la qual tot enter no nul pot expressar-se d’una manera única en la forma b=sp 1 a 1 p n a n , on s=1 o -1, els p i són nombres primers diferents, i els a i són nombres naturals no nuls
coaptació
Biologia
Ajust dimensional idoni entre dos òrgans formats independentment en el decurs del desenvolupament d’un mateix individu (l’aparell musical dels grills, p ex) o de dos individus de diferent sexe (els òrgans copuladors, p ex).
És freqüent en la majoria dels embrancaments animals, dels protozous als mamífers
antisimètric | antisimètrica
Física
Dit d’una magnitud que té en un punt el mateix valor, però de signe contrari, que en un altre punt relacionat amb el primer mitjançant una operació qualsevol de simetria: M(p) = -M[S(p)].
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina