Resultats de la cerca
Es mostren 13639 resultats
Berta Velasco Casals

Berta Velasco Casals
FS GIRONELLA
Futbol sala
Jugadora de futbol sala.
Formada com a ala, jugà set temporades a la divisió d’honor amb el Futbol Sala Gironella 2005-12, tot i que passà pel Femesala Elx 2008 La temporada 2012-13 jugà al Club Deportivo Orvina navarrès i el 2013 tornà al Gironella, que l’any 2017 passà a ser l’Associació Esportiva Penya Esplugues Guanyà quatre vegades la Copa Catalunya 2007, 2009, 2010, 2011 i fou escollida millor jugadora catalana 2009 Formà part de la selecció estatal universitària, amb la qual fou subcampiona del món 2011, i de la selecció absoluta, amb la qual guanyà el Campionat d’Europa 2019 Fou…
el Matarranya
el riu Matarranya
© Fototeca.cat
Riu
Riu del SW de la Depressió de l’Ebre, afluent d’aquest riu per la dreta.
Neix als ports de Beseit comarca del Matarranya, al NE del tossal d’Encanader 1 396 m alt Pren la direcció NW i passa per Beseit i Vall-de-roures on, havent deixat enrera les calcàries mesozoiques, eixampla el llit en els materials tous de la Depressió, pren després la direcció N i passa per la Torre del Comte, prop de la Vall del Tormo, i per Massalió, entra a Terra Alta, on passa per Maella, Favara de Matarranya i Nonasp ja en direcció NE, s’endinsa en meandres encaixats i travessa els darrers contraforts de la Serralada Prelitoral Catalana Desguassa a l’Ebre a l’E de Faió Ribera d’Ebre, al…
Pere Caro i Sureda

Pere Caro i Sureda
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Tercer marquès de la Romana Estudià a Lió, a Salamanca i a Madrid Ingressà a la marina de guerra 1775 i serví a les ordres de Federico Gravina El 1784 viatjà per França, Àustria i Alemanya En declarar-se la Guerra Gran 1793, passà a l’exèrcit de terra, i serví a Guipúscoa en el del seu oncle Ventura Caro Passà després a Catalunya, ja com a general de brigada, i participà en la batalla del Montnegre 1794 El 1800 fou capità general interí de Catalunya El 1807 li fou confiat el comandament dels 15 000 soldats que Carles IV, pressionat per Napoleó, envià a Alemanya i…
coll de la Trapa
Coll que separa, al peu del Pedraforca, la vall de Saldes (Berguedà) de la de l’aigua de Valls; hi passa la carretera de Saldes a Gósol.
Prop seu hi ha el veïnat del Coll de la Trapa
coll de les Arques
Depressió de la serra que marca el límit del Conflent i el Rosselló, per on passa el camí de la Bula d’Amunt (Rosselló) a Glorianes (Conflent).
coll d’Ares
Collada
Depressió de la serra de Montsec d’Ares (1 497 m alt.) per on passa l’antic camí i la carretera de Balaguer a l’Alta Ribagorça.
És termenal dels municipis d’Àger Noguera i Sant Esteve de la Sarga Pallars Jussà Al vessant meridional, prop del coll dins el terme d’Àger, hi havia, els s XII i XIII, un hospital a càrrec de religiosos hospitalers dit hospital d’Ares o de Sant Joan de Jerusalem
memristor
Física
Element d’un circuït elèctric passiu caracteritzat pel fet de posseir una resistència que varia en funció del corrent que hi passa, essent capaç d’emmagatzemar informació.
Fou descrit teòricament el 1971 El 2008 fou desenvolupat per primer cop als laboratoris d’una empresa privada als Estats Units mitjançant la unió d’una capa de diòxid de titani sotmès a dopatge a una capa del mateix material sense dopar Hom estudia la utilització d’aquest element en el desenvolupament de memòries electròniques més eficients i en la construcció d’ordinadors i xarxes informàtiques que funcionin de manera similar al dels circuits neuronals
fixació de nitrogen
Bioquímica
Procés bioquímic pel qual el nitrogen passa de la forma relativament inert present a l’atmosfera a compostos de nitrogen com amoni, nitrat i diòxid de nitrogen.
N’hi ha de dos tipus la fixació no simbiòtica o no biològica, deguda a les descàrregues dels llamps, la combustió i l’aportació de nitrogen a través de la pluja, i la simbiòtica o biològica, que és realitzada per alguns bacteris, algues cianofícies i determinats fongs
cicle de vida d’un programari
Electrònica i informàtica
Cadascuna de les fases per les quals passa un programari, que s’inicien quan sorgeix la idea de crear-lo i finalitzen quan deixa d’ésser utilitzat.
Existeixen diferents models de cicle de vida que en determinen les etapes i el procés de creació i manteniment En el model clàssic o lineal se succeeixen seqüencialment diferents etapes, que acostumen a ésser establiment de la necessitat del programari concreció i formalització de les funcionalitats i els requeriments que ha de complir anàlisi dels elements que hi intervindran, de la seva estructura, de les relacions entre els elements i les funcionalitats que aporta cadascun disseny, per a establir-ne les tecnologies i els llenguatges implementació del sistema, codificant-ne les estructures…
canvi funcional
Lingüística i sociolingüística
Fenomen que s’esdevé quan un mot que pertany a una determinada classe, definida per una funció característica, passa a adquirir la funció definidora d’una altra.
Així, el mot petit d' el meu fill petit pertany a la classe dels adjectius i el d' el petit dels meus fills pertany a la dels substantius En l’expressió cafè cafè el primer mot pertany a la classe dels substantius i el segon a la classe dels adjectius Aquest fenomen és anomenat també metàbasi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina