Resultats de la cerca

Deixeble dels mestres A Machado, T Borba D Pâques i L Mancinelli, del 1910 al 1915 anà a ampliar els seus estudis a Berlín amb E Humperdinck i a París amb G Grovlez Professor a partir del 1916 del Conservatori Nacional de Lisboa, compaginà la composició amb la recerca musicològica i la crítica Fou un home culte i un personatge important dins la vida musical portuguesa Tingué un paper clau en la renovació de la música del seu país, llavors molt al marge dels grans corrents musicals del moment Exercí la crítica en diaris com "Monarquia", "Diário de Lisboa" i "O Século" i fundà dues publicacions…

Mantingué contactes amb F Pedrell, i assolí una sòlida formació pianística després d’estudiar amb Joan Baptista Pujol i Carles Vidiella, que li proposà convertir-se en professor de piano de la seva acadèmia privada Després de treballar-hi una temporada ingressà en l’Orfeó Català, tot just creat el 1891 Lluís Millet li confià la direcció de la secció de nens, tasca que desenvolupà la resta de la seva vida Al mateix temps començà a exercir la crítica musical en "La Veu de Catalunya" Aviat s’interessà profundament pels estudis musicològics, i fou redactor en cap de la "Revista Musical Catalana"…

Vida Deixeble del mestre Planas, el 1895 ingressà a l’Escolania de Montserrat, que abandonà posteriorment, i acabà els estudis musicals a l’Escola Municipal de Barcelona Dirigí la Societat Coral Euterpe i diferents entitats corals a Graus, Vilanova i la Geltrú i Rubí El 1921 obrí una escola musical a Igualada, a redós de l’Ateneu Borguñó, que dugué a terme una intensa activitat en l’àmbit de l’educació musical A Barcelona fundà l’Acadèmia Borguñó i dirigí els Cantors de l’Obrera, una entitat que veié estroncada la seva activitat després del 1936 Des del 1932 fou professor de música a l’…

Vida De formació autodidàctica, exercí com a organista en diverses esglésies i monestirs d’Àustria i Hongria El 1768 s’establí a Viena, on es dedicà a la fabricació d’orgues, segons consta en els seus capítols matrimonials L’any 1772 entrà a la catedral com a segon organista, i el 1793 passà a ocupar el càrrec de mestre de capella, que conservà fins a la mort Fou un professor reconegut -amb deixebles de la categoria de C Czerny i L van Beethoven-, i els seus escrits sobre l’ensenyament de la composició tingueren una gran difusió Com a compositor, fluctuà entre el Barroc i l’estil galant, i es…

Rebé la formació musical del seu pare, autor de llibres sobre teoria de la música Després de diversos viatges per Europa fou contractat com a pianista a la cort de Copenhaguen L’any 1851 s’installà a Colònia, on feu de professor de piano i de contrapunt Encara que s’estigué durant uns quants mesos a Breslau, el seu prestigi li permeté obtenir una plaça al Conservatori de Leipzig, en el qual desenvolupà una important tasca que convertí el centre del qual fou director a partir del 1897 en un dels més importants del món A Leipzig, fou també durant alguns anys director de l’Orquestra de la…

Músic precoç, fou alumne de F Liszt a Weimar Entre el 1854 i el 1868 visqué a Londres, on guanyà fama com a director i pianista El 1868 anà a viure a Moscou i durant disset anys fou professor al conservatori, on feu amistat amb PI Cajkovskij El 1882 tornà a Alemanya i, juntament amb Joseph Joachim, dirigí els Concerts Filharmònics de Berlín i la Societat Wagner de Potsdam Collaborà amb R Wagner, el qual li encarregà la reducció per a piano d’algunes de les seves òperes Klindworth realitzà nombrosos arranjaments d’obres pianístiques, entre els quals destaca una nova orquestració per al Concert…

Vida El 1763 començà els estudis de dret i humanitats a la universitat de Würzburg El 1770 anà a Mannheim, on entrà al servei de la cort del Palatinat Les obligacions que contragué no li impediren sojornar per un període de cinc anys a Itàlia -on conegué el Pare Martini- per tal d’ampliar els estudis de música i teologia El mateix papa Pius VI el nomenà cavaller de l’Orde de l’Esperó d’Or, honor del qual també gaudiren CW Gluck i WA Mozart Un cop finalitzat aquest viatge, el 1775 retornà a Mannheim com a segon kapellmeister i fundà la Mannheimer Tonschule, institució dedicada a la pedagogia…

Després d’iniciar els estudis musicals a Hèlsinki, els continuà a Viena, Leipzig i Munic En tornar a la capital finlandesa, es donà a conèixer com a pianista i escriví crítiques de concerts en diverses publicacions periòdiques Gran admirador de RWagner, fundà, amb uns collegues, una societat wagneriana A més, creà diverses institucions per a l’ensenyament de la música, entre les quals el Conservatori de Hèlsinki, anomenat més tard Acadèmia Sibelius Preocupat per augmentar la qualitat dels estudis musicals a Finlàndia, redactà diversos tractats pedagògics Compongué algunes obres de cambra i…

Adquirí la primera formació musical amb el seu pare Després estudià filologia clàssica a Breslau, activitat que compaginà amb els estudis d’orgue sota el mestratge de M Brosig Exercí com a professor de gramàtica, fins que el 1887, quan s’establí a Berlín, deixà la seva antiga feina i començà a publicar articles de temàtica musical sota el pseudònim d’Erich Reinhardt Compongué obres per a cor i repertori d’orgue Cal destacar la seva figura per la importància que tingueren els estudis sobre l’obra de JS Bach -els resultats dels quals foren publicats a Berlín el 1912- i sobre la teoria musical a…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, professor de piano Posteriorment estudià contrapunt amb Th Attwood i teoria amb JW Callcott, W Crotch i J Woelfl El 1816 debutà com a pianista, i el mateix any la Philarmonic Society li encomanà la composició d’una obertura Estudià composició a Viena 1817 amb EA Förster, i rebé consells de L van Beethoven, que creia en el seu talent com a compositor Després d’una estada a Itàlia, el 1821 retornà a Londres L’any següent fou nomenat professor de piano a la Royal Academy of Music i el 1832 en fou elegit director, fins el 1859, any en què el…