Resultats de la cerca

Membre de la primera Comuna de París, fundador del periòdic “Le Patriote Français”, fou elegit a l’assemblea legislativa i, després, a la convenció La seva actuació contra l’anarquia, a favor de la guerra contra les colònies espanyoles, o contra l’execució del rei, no es pot dissociar de la del seu partit, els girondins o brissotins Caigué amb els seus i fou guillotinat Els seus escrits polítics alternen amb obres sobre economia, dret criminal, filosofia i moral, entre les quals Théorie des lois criminelles 1781 i De la France et des États-Unis 1787

Company de Riego en el pronunciament del 1820 i unit a ell durant el Trienni Constitucional El 1823 hagué de fugir a Londres i després es traslladà a París 1828, on participà en la revolució del 1830 Tornà a la península Ibèrica el 1834 i començà una activa carrera política i periodística fundant “El Correo Nacional” S'afilià al partit moderat, però de tendència més liberal que Narváez, s’enemistà amb aquest, la qual cosa li impedí d’accedir a càrrecs polítics Entre les seves obres cal destacar De la organización de los partidos en España 1855

Sostingué la política de neutralitat grega i hagué d’exiliar-se quan abdicà el rei Constantí I Retornat definitivament el 1926, propugnà la restauració monàrquica President del consell el 1936, es proclamà dictador, instaurà un règim totalitari i es féu nomenar cap de govern vitalici Bé que prudent en la política internacional, la seva actuació a l’interior del país fou nefasta i es distingí per una sèrie de brutals repressions, dirigides particularment contra els intellectuals i polítics dissidents Es mostrà inflexible davant l’ultimàtum de Mussolini 1940 i morí quan les tropes…

Cantor a la cort de Bagdad, el 1393 es traslladà a Samarcanda seguint Tamerlà després de la presa de la ciutat Els incidents polítics entre ambdues ciutats feren que es desplacés successivament de l’una a l’altra, si bé el 1401 s’establí definitivament a Samarcanda Considerat l’escriptor de música més gran del seu temps, escriví tres tractats que són un complement del tractat de Ṣafī al-Dīn, el primer exponent de l’escola sistematista Des del punt de vista teòric no fou gaire original, però els seus escrits sobre instruments d’arc tenen un gran interès

Estudià dret a València i ocupà diversos càrrecs polítics des d’una militància progressista, com la vicepresidència del Consell Provincial i, de manera interina, la governació de Castelló Cronista de la ciutat, escriví una obra sobre el Desert de les Palmes i la monografia, publicada pòstumament, Historia de Castellón de la Plana 1888 Aquesta publicació constitueix un clar exemple de la historiografia romàntica, d’arrel liberal, que interpreta el passat local a partir del binomi liberalisme-absolutisme i conclou, finalment, que el poble castellonenc, des de l’Edat Mitjana fins a…

Pressionada pel primer ministre, Pravind Jugnauth, la presidenta, Ameenah Gurib-Fakim, va dimitir el mes d’abril Gurib-Fakim, una respectada científica, es va veure esquitxada per l’anomenat “cas Sobrinho”, que pren el nom d’Alvaro Sobrinho, un empresari angolès que va comprar voluntats de polítics mauricians A Gurib-Fakim l’acusen d’haver fet compres per un valor de 26000 dòlars amb una targeta de crèdit d’una ONG de Sobrinho, Planet Earth Institute, de la qual era membre del consell directiu De forma provisional, Gurib-Fakim va ser substituïda en el càrrec pel vicepresident,…

Segons dades oficials, el 2018 es va tancar amb un 10,2% d’increment d’arribada de turistes Malgrat aquest triomfalisme oficial, el cap de l’oposició, Phillip Pierre, del Partit Laborista de Saint Lucia SLLP, va anunciar al final d’any una moció de confiança contra el govern que es debatria el 2019 El 12 de gener, el veterà polític Emmanuel Neville Cenac va ser nomenat governador general del país, en absència de la reina Elisabet II Cenac havia ocupat diversos càrrecs polítics en dècades anteriors ministre d’Afers Estrangers 1987-92 i president del Senat 1993-97

Al mes de març, els Emirats Àrabs Units van decidir participar en l’execució de la zona d’exclusió aèria sobre Líbia contra Moammar al-Gaddafi Els Emirats es van sumar a Qatar, l’altre país àrab que va donar suport a les operacions militars A l’abril, les autoritats del país van detenir dos prominents activistes a favor de les reformes democràtiques Nasser bin Ghaith, analista financer i professor universitari, i el blocaire Fahad Salem al-Shehhy Als Emirats Àrabs Units, el tercer exportador mundial de petroli, oficialment no hi ha grups d’oposició i estan prohibits els partits polítics…

Al març, l’emir Hamad bin Khalifa al-Thani va decidir participar en la missió internacional contra Moammar al-Gaddafi, tot i que el país va mantenir un discret perfil al llarg de les revoltes a Bahrain i va decidir no contribuir amb tropes per a reprimir-les En el cas de Líbia, l’emissora Al-Jazira, propietat de l’emir, va animar des del primer moment els rebels i va donar suport a les revoltes a altres paï-sos àrabs Al-Thani, un dels homes més rics del món, no ha autoritzat l’existència de partits polítics al seu país

Tinent de l’exèrcit franquista durant la guerra civil, el 1943 es llicencià en medicina Anà evolucionant vers una oposició activa contra la dictadura en el si de moviments ciutadans, culturals i professionals Membre independent de la Taula Rodona 1966 i cofundador de l’ Assemblea de Catalunya , s’incorporà al PSC i fou elegit senador per Lleida 1977 dins l’ Entesa dels Catalans i, el 1979, regidor de Barcelona, responsable de l’àrea de Sanitat El 1983 abandonà el PSC per a incorporar-se al moviment de Nacionalistes d’Esquerra Escriví nombrosos assaigs sobre aspectes socials i polítics…