Resultats de la cerca
Es mostren 3395 resultats
Mare de Déu de la Plana (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Vista des de llevant d’aquesta església, de gran simplicitat i esveltesa ECSA - JA Adell L’església de la Mare de Déu de la Plana és situada al Peu dels cingles de Pessonada, a 1 km escàs al nord-oest del nucli urbà, en un indret on apareixen enterraments al costat de l’església, restes d’un antic cementiri que en la visita pastoral del 1758 ja no apareix documentat JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG363761 Història No s’han localitzat notícies d’aquesta església, que apareix documentada d’ençà el segle XVIII com a capella annexa de Santa Maria de Pessonada Santa Maria de la Plana havia…
Mare de Déu de la Serreta (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Ruïnes de la capçalera amb l’absis al fons, únic element que roman d’aquesta església ECSA - JA Adell Les ruïnes de la capella de la Mare de Déu de la Serreta es troben enmig del bosc, entre camps abandonats, a uns 100 m a llevant de les ruïnes del poble vell de Claverol Mapa 33-11252 Situació 31TCG343790 El poble vell és situat uns 2 km al sud de l’actual poble de Claverol, per una pista, en direcció sud, que s’inicia uns 500 m abans d’arribar al poble actual JAA Història No s’han localitzat notícies històriques d’aquesta església Tanmateix, no es pot descartar que les referències…
Sant Joaquim del mas de Vilanova (el Pont de Claverol)
Art romànic
En la venda de la vila de Sensui al monestir de Sant Genís de Bellera, datada l’any 840, la vila de Vilanova apareix com a límit, a tramuntana, de la vila de Sensui Referència que és repeteix en un altre document vinculat també a Sant Genís de Bellera del 923 Hom desconeix l’advocació que tenia l’església d’aquesta vila, que s’identifica amb l’actual mas de Vilanova, i que podria ésser l’antecedent de l’actual església de Sant Joaquim, construïda amb posterioritat a aquestes dates
Castell de la Torre d’Olient (el Pont de Claverol)
Art romànic
En el seu testament publicat el 1071 Ramon Miró deixà el puig d’Hortoneda amb el castell d’Olient “ ipso podio de Ortoneda simul cum ipso castro de Ulien ” al seu fill Pere L’any 1081 Pere Udalard donà al monestir de Gerri un capmàs situat “ in castro de ipsa Turre Dulien ” en acció de gràcies per haver recuperat el castell, recuperació que atribuí a un miracle fet per intercessió de Santa Maria i de Sant Vicenç Sabem que Udalard era nebot de Sunyer, fill del comte Ramon els anys 1097 i 1101, abans d’emprendre el seu pelegrinatge a Jerusalem, donà al monestir de Gerri dos homes del castell de…
Sant Aon o Abundi (el Pont de Vilomara i Rocafort)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Rocafort, si bé en la parròquia de Mura, comptant que els límits civils no hagin variat No degué passar mai de capella rural, encara que és esmentada com a sufragània L’església apareix esmentada el 993, quan el comte Ramon Borrell vengué l’església de Sant Martí de Mura, juntament amb les esglésies sufragànies de Santa Maria de Rocafort i Sant Abundi Segurament que restà vinculada a Santa Maria de Mura, car un rector d’aquesta església, el 1338, feu deixes a totes les esglésies de Mura i entre elles figura la de Sant Abundi Les actuals restes no…
Sant Pere d’Oristell (el Pont de Vilomara i Rocafort)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Rocafort, al lloc d’Oristell No degué passar de capella rural dependent de la parròquia de Santa Maria de Rocafort El nom del lloc d’Oristell és una evolució del d’Ullastrell, ja que a partir del 966 apareix documentat el nom com a villa Ullestrello l’església apareix citada el 1230 i el 1291 com a Sant Pere de la Torre, en la primera data s’esmenta l’existència d’un altar dedicat a Sant Joan La seva història no té fets rellevants, sempre serví com a capella rural per als habitants del lloc d’Oristell, sota la dependència de l’…
Santa Maria de Rocafort (el Pont de Vilomara i Rocafort)
Art romànic
Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme de Néspola primer, i després del castell de Rocafort, al lloc que s’anomenava Palau Aveza Inicialment apareix com a sufragània, però aviat adquirí la categoria de parròquia, que conserva encara Fou una fundació comtal, i era dels senyors del castell fins que aquest passà a Sant Benet de Bages, com a senyor del castell El terme primitiu portà el nom de Néspola i comprenia els termes de Mura i Rocafort, i possiblement també englobava el de Talamanca El nom de Néspola ha quedat en la part superior de la riera de Mura amb el nom de riera…
Santa Cecília d’Abella d’Adons (el Pont de Suert)
Art romànic
La caseria d’Abella d’Adons es troba emplaçada a 1 320 m d’altitud, al nord-oest del poble d’Adons L’indret fou objecte de nombroses adquisicions de terres per part del monestir de Santa Maria de Lavaix des de la segona meitat del segle X 961, 974, 979 El patrimoni monàstic a la vila d’Abella d’Adons restà completat l’any 1023, quan els comtes del Pallars Sobirà, Guillem II i Estefania, donaren al monestir de Lavaix “ ipsa villa que dicitur Abella quod est prope ípsum castellum Atonze ” amb tots els drets, homes i delmes així, es donaven les condicions necessàries per a la fundació d’una…
Santa Llúcia de Viu de Llevata (el Pont de Suert)
Art romànic
Restes de la capella de Santa Llúcia de Viu de Llevata © Jordi Coll Ros La capella de Santa Llúcia, avui dia en ruïnes, és situada dins el nucli de població de Viu de Llevata És propietat de la casa Ancelles Tot i que no se’n pot aportar cap prova documental, podria haver estat la capella castellera de la fortalesa de Viu de Llevata, documentada des del segle X JBP De les ruïnes de l’església de Santa Llúcia tan sols resta el sector nord-est, el de l’antiga capçalera L’indret es troba envaït de vegetació i molt possiblement les restes de l’estructura van ser destruïdes en ampliar-se el camí…
Sant Esteve de Castelló de Tor (el Pont de Suert)
Art romànic
El poble de Castelló de Tor és situat al NW del terme municipal, prop de la riba dreta de la Noguera de Tor, 1 km aigua amunt de la confluència amb la Noguera Ribagorçana L’església de Sant Esteve de Castelló de Tor probablement ja existia al segle XI, car en la venda del castell de Castelló l’any 1040, els comtes Ramon III i Ermessenda de Pallars Jussà consignen també suas parrochias Posteriorment el temple de Sant Esteve restà vinculat a la parròquia de Sant Martí de Llesp i a la seu de Roda-Lleida Tot i el seu origen romànic, l’edifici actual és modern Emplaçat als afores de la població,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina