Resultats de la cerca
Es mostren 2275 resultats
Félix Grande Lara

Félix Grande Lara
© Biblioteca de La Rioja
Literatura
Poeta castellà.
Fou l’editor de Cuadernos Hispanoamericanos i publicà assaig i contes Por ejemplo, doscientas , 1966 Occidente, ficciones y yo , 1968, però es destacà com un dels poetes més representatius de l’època de la postguerra La seva poesia és publicada a Taranto 1961, Las piedras 1964, premi Adonais, Música amenazada 1966, Blanco spirituals 1967, premi Casa de las Américas , Puedo escribir los versos más tristes esta noche 1971, Las rubáiyátas de Horacio Martín 1978, Premio Nacional de poesía, etc, aplegats en diferents antologies i, posteriorment, a Biografía Poesía completa 1958-1984…
Pioc
Típic de pujols i planes estepàries, el pioc va en davallada progressiva des del segle XIX i actualment als Països Catalans és molt rar, encara que probablement no fou mai abundós Apareix al país de la màquia continental de garric i arçot fronterer amb els nuclis de cria aragonesos i manxegos En concret, a les comarques occidentals se’l coneix del Baix Cinca on la darrera notícia amb una possible reproducció és del primer terç dels anys 60 i potser també de la Terra Alta Al País Valencià, a la Plana d’Utiel on Boscà, el 1916, deia que "se las suele ver alguna vez por los bordes…
Pau Ignasi de Dalmases i Ros
Literatura catalana
Erudit.
Vida i obra Reuní una notable biblioteca a la seva casa del carrer de Montcada, on acostumaven a aplegar-se alguns nobles i eclesiàstics erudits barcelonins Aquest grup constituí el nucli de l’Acadèmia Desconfiada, de la qual Dalmases fou designat arxiver perpetu Precisament fou a casa seva que l’Acadèmia tingué la seu, i en les seves sessions pronuncià uns quants discursos històrics Publicà una Disertación histórica por la patria de Paulo Orosio Barcelona 1702, completà les notícies sobre escriptors catalans publicades dins la Biblioteca Hispana de Nicolás Antonio escrivint-les…
Miquel Lladó i Miquel
Literatura catalana
Escriptor.
Periodista literari amb obres com Cròniques d’avui i de demà 1974, Primera història d’Andorra 1989, Viatge al passat 1990 i Viure i escriure a Andorra 1996, collaborà en diversos mitjans de comunicació Poble Andorrà , Les Valls d’Andorra , Avui , La Mañana En castellà, publicà, entre d’altres, Yo y mi perro 1947, Hacia la vida 1953 i La cita con el ángel 1973 També publicà les narracions Els camins de la por 1971 i Els dies sense demà 1977 Líric i imaginatiu, en poesia publicà Els anys, els dies i les hores 1952, La línia d’Apollo l’Evangeli segons un home que viatjava a peu…
,
Jordi Farràs i Clusella
Música
Cantant, conegut com La Voss del Trópico.
Químic de professió, començà a aparèixer als escenaris de jazz barcelonins tocant el contrabaix, però esdevingué cantant amb l’esclat del moviment Ona Laietana i l’auge de la sala Zeleste de Barcelona a la meitat dels anys setanta Adoptà el pseudònim La Voss del Trópico quan fundà l’Orquestra Plateria, juntament amb Manel Joseph, Gato Pérez i d’altres Compongué cha-cha-chás i tangos, i fins féu d’actor secundari en diverses pellícules El seu primer disc en català fou La Voss por la G De Dios 1977, en què musicava poemes de Joan Salvat-Papasseit Posteriorment enregistrà Les…
Jordi Font-Agustí
Literatura catalana
Novel·lista i enginyer industrial.
Es donà a conèixer amb El preu de la quimera 1992 Ha conreat la literatura juvenil Amb Els silencis de Betúlia 1999 va guanyar el premi Ciutat de Badalona del mateix any La seva narrativa manifesta una clara preocupació pels temes científics i tecnològics i esdevé un dels escassos referents d’aquest tipus en la literatura contemporània Amb Contracorrent 2000, premi El lector de l’Odissea, narra la transformació del sistema hidroelèctric a les valls pirinenques i el pas del sistema familiar a les noves centrals Amb Traficants de llegendes 2004, premi internacional de ciencia-ficció de la UPC,…
Pere de Pacs
Història
Cavaller.
Fill d’Hug de Pacs El 1515 participà en l’expedició mallorquina comandada pel governador general Miguel de Gurrea a Bugia Batlle reial de Mallorca i alcaid del castell de Bellver, on residia, el 1521, en plena germania mallorquina, en ésser deposat el governador general Gurrea, passà a ocupar aquest càrrec els agermanats el portaren triomfalment fins a la ciutat de Mallorca Intentà de contemporitzar amb els revoltats —inicià la política de lluïment de censals i d’aplicació de la reforma del sistema impositiu— fins a expirar el seu càrrec, dos mesos després Aleshores es retirà al castell de…
Maria Dolors Orriols i Monset
Literatura catalana
Art
Museologia
Escriptora.
Vida i obra Dins un caire realista o psicològic, publicà els contes Cavalcades 1949, Premi Concepció Rabell, Montevideo i Reflexos 1951, Premi Josep Trueta dels Jocs Florals de Londres, a més de les novelles Retorn a la vall 1950, Cop de porta 1980, Contradansa 1982, Petjades sota l’aigua 1984, Molts dies i una sola nit 1985, El riu i els inconscients escrita el 1950, guardonada amb el Premi extraordinari Ramon Turró 1969 i publicada el 1990, Una por submergida 1992 i El moviment d’un cercle , 1997, finalista del premi Sant Joan del 1997 Fou la fundadora del Club de Divulgació…
,
Antoni Mus i López
Antoni Mus i López
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Escriptor i director teatral.
Començà com a autor i director teatral i les seves obres Els lleons 1975 i Por 1977 foren guardonades a Ciutadella i Palma respectivament Altres obres teatrals com Jo me vull casar , Terenyines , Mal bocí , V aja un cop , Un dia a qualsevol hora i Mon pare és un bon partit , el feren un autor molt popular També publicà els volums de narracions La lloriguera 1967, premi Ciutat de Manacor, Diàfora 1975, Les denúncies 1976 i Bubotes 1977 Amb la novella Vida i Miracles de n’Aineta dels matalassos 1977 guanyà el premi Víctor Català i amb La senyora 1979, novella de fons costumista, irònica i…
,
Un cacic valencià
Un capvespre de febrer del 1893, una riuada de llauradors i masovers de les comarques interiors del nord valencià acompanyaren, amb torxes enceses, l’últim viatge del “ tío Vitolino ”, com l’anomenaven els de parla castellana Els observadors republicans que havien acudit al cementiri de Llucena van tornar a Castelló amb el cor en un puny, impressionats per l’homenatge d’aquella gent humil a un home que havia concitat les passions polítiques més extremes Aquella cerimònia lúgubre posava fi, segons afirmaren en els dies següents, a quasi mig segle d’història provincial V Fabra àlies…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina