Resultats de la cerca
Es mostren 1757 resultats
Sant Just i Sant Pastor de Pedrinyà (Crespià)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església acabada en forma d’ampli campanar d’espadanya J Riera Pedrinyà és un veïnat de masies disperses a l’extrem nord del terme municipal de Crespià, entre els torrents de Malhivern i de Can Vellana que aflueixen a la riba esquerra del riu Fluvià, que és a uns 2 km vers migdia L’església de Sant Just i Sant Pastor és al costat de la gran masia de Can Teixidor Mapa L38-11257 Situació 31TDG819726 Per arribar-hi, el més fàcil és situar-se a la carretera comarcal de Figueres a Besalú, de la qual, entre els punts quilomètrics 8 i 7 entre el poblet de Queixàs i el…
Sant Jacme de Castelfisèl (Caudièrs de Fenolhet)
Situació Edifici totalment arruïnat que conserva únicament, força sencer, un singular absis, incorporat a un cortal també en ruïnes ECSA - A Roura La capella de Sant Jacme, avui arruïnada, és situada a la riba dreta de la riera del mateix nom, a poca distància del santuari de Nostra Dòna de la Val PP Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 48′03″ N - Long 2° 23′09″ E Història La notícia més antiga d’aquesta església data de l’any 1011, en una butlla de confirmació de béns del papa Sergi IV atorgada en favor de l’església de Sant Pèire, situada al comtat de Fenollet, on el comte de Besalú Bernat I…
L’art romànic a l'Urgell
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de l’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó La comarca de l’Urgell inclou tres grans sectors, força diferenciats morfològicament i també amb una evolució històrica diversa D’una banda, la conca del Sió, al nord, de l’altra la conca del Riu Corb, al sud, i, finalment, tota la plana central, que té com a centre Tàrrega Mentre que la conca del Sió s’ha de relacionar amb les terres properes de la Segarra i la Noguera, la conca del Riu Corb es pot relacionar més aviat amb les terres septentrionals de l’actual…
Fragment de timpà de la plaça de la Font (Tarragona)
Art romànic
Fragment d’escultura que mostra el bust d’un àngel i el cap d’un lleó que possiblement formaven part d’un tetramorf ECSA - I Companys Arran de les obres de restauració que es feren fa pocs anys en el pati del costat dret de l’ajuntament de Tarragona, situat a la plaça de la Font, hom descobrí un fragment, en dos trossos, d’un alt relleu figurat, pertanyent, si considerem la curvatura del perfil superior, al timpà d’una portada Actualment, aquestes dues peces es conserven al mateix ajuntament El bloc, que, com hem assenyalat, formen dues peces enganxades de pedra calcària, fa 46…
Santa Eugènia de Saga (Ger)
Art romànic
Situació Sector nord-oriental del temple de Santa Eugènia de Saga, que fou una parròquia del monestir de Sant Miquel de Cuixà ECSA - Rambol Aquesta església és situada al llogaret de Saga, al nord-est de Ger, vora la carretera N-260 Mapa 36-10 217 Situació 31TDG063968 Saga és a uns 8 km de Puigcerdà en direcció a la Seu d’Urgell per la carretera N-260 RMAE Història La parròquia de Saga és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell de l’any 819, document que es considera escrit al final del segle X Fou una possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà Això es comprova per primera…
Suzdal’
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Vladimir, Rússia, situada a la riba del riu Kamenka.
Té una escola tècnica d’agricultura i una acadèmia d’art Ciutat important en la formació de l’estat rus, sobretot de l’estat moscovita, és esmentada per primera vegada en una crònica del 1024 A partir del 1125 fou associada de primer a la ciutat de Rostov, i després a la de Vladimir A partir del 1169 els prínceps moscovites hi residiren sovint sobretot Andrej Bogoljubskij Fins l’any 1238 fou la capital del principat de Suzdal’-Rostov, i durant el s XIV passà a associar-se amb Nižnij-Novgorod Finalment, durant el s XV fou absorbida per Moscou Gaudí de relacions comercials…
Wrocław

Plaça del mercat, cor neuràlgic de Wrocław
© Oficina de Turisme de Polònia
Ciutat
Capital del voivodat homònim, a Silèsia, Polònia, situada vora l’Oder.
La mitjana de temperatura és de 9,3°C, i les precipitacions són d’uns 570 mm anuals És el centre comercial i industrial més important de Silèsia maquinària tèxtil, confecció, metallúrgia, indústria paperera, alimentària, química i del tabac, arts gràfiques i nus de comunicacions port fluvial, nus de ferrocarrils i carreteres Centre d’ensenyament superior Uniwersytet Wrocławski im Bolesława Bieruta, fundada el 1945 Entre els monuments de la ciutat cal remarcar la catedral de Sant Joan Baptista segles XIII-XIV, les esglésies gòtiques, com Santa Magdalena, amb portada romànica del segle XII, la…
Maria I de Sicília
Història
Reina de Sicília (1377-1401).
Única filla de Frederic III i de Constança d’Aragó i neta per part de mare de Pere III de Catalunya-Aragó, succeí el seu pare, bé que el govern fou exercit pel seu tutor i vicari general de l’illa, Artal d’Alagó, al qual s’uniren aviat tres vicaris més El projectat matrimoni de Maria amb el duc Joan Galeàs I de Milà, negociat secretament pel tutor el 1378, provocà una crisi i el rapte de la reina per Guillem Ramon de Montcada, comte d’Agosta, del partit català, que la lliurà a les tropes catalanes enviades pel rei Pere el 1380, les quals la custodiaren, primer a Sicília i després a Sardenya…
Insurrecció Reialista
Història
Revolta que esclatà al Principat, la primavera del 1822, amb l’aparició simultània de partides en una gran part del país, com a reacció contra la constitució de Cadis, reimplantada després de l’alçament de Riego i contra les reformes que comportava.
Cal cercar les causes del suport popular que trobà aquesta revolta en la mala situació econòmica provocada per la migrada collita del 1821 i l’esperada del 1822, els errors de la política impositiva del govern liberal i la campanya contra les noves institucions portada a terme, sobretot, pel clericat, així com la possibilitat d’obtenir amb la soldada una manera de guanyar-se la vida La revolta havia estat organitzada per la Junta Reialista establerta a Tolosa, per mitjà de Domènec de Caralt, el qual es posà en contacte amb els nuclis absolutistes de l’interior i amb alguns caps…
antropologia social
Antropologia
Estudi de l’home en funció de la seva conducta social.
L’antropologia social es proposa d’obtenir coneixement respecte a les institucions i els processos socials que constitueixen el sistema de comportament dels individus d’una societat, i, comparant aquestes formes de comportament amb les d’altres societats, procura d’establir models i categories d’institucions socials És caracteritzada pel seu mètode d’investigació integral i per l’aplicació de la tècnica etnogràfica i de camp, generalment, portada a terme dins societats primitives i en d’altres de poca densitat demogràfica, sobretot a nivell de comunitat, és a dir, tractant d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina