Situació
Edifici totalment arruïnat que conserva únicament, força sencer, un singular absis, incorporat a un cortal també en ruïnes.
ECSA - A. Roura
La capella de Sant Jacme, avui arruïnada, és situada a la riba dreta de la riera del mateix nom, a poca distància del santuari de Nostra Dòna de la Val. (PP)
Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 48′03″ N - Long. 2° 23′09″ E.
Història
La notícia més antiga d’aquesta església data de l’any 1011, en una butlla de confirmació de béns del papa Sergi IV atorgada en favor de l’església de Sant Pèire, situada al comtat de Fenollet, on el comte de Besalú Bernat I Tallaferro havia fundat un monestir (Sant Pèire de Fenolhet), per a la dotació del qual li havia fet donació de l’ecclesia Sancti Jacobí, entre d’altres, totes les quals són confirmades en l’esmentada butlla.
Tot i que fins a l’actualitat no es disposa de cap més referència d’època medieval sobre aquest temple, hom sap que al segle XVII, en concret l’any 1634, encara s’hi celebraven oficis litúrgics, els quals estaven a càrrec del rector de Caudièrs de Fenolhet. Fou abandonada definitivament al segle XVIII. (PP)
Església
Planta de l’església, aixecada d’acord amb els vestigis que resten avui dia.
L. Bayrou
L’església de Sant Jacme és un edifici d’una sola nau en estat ruïnós, de la qual només resten alguns vestigis del mur sud. Aquesta nau és capçada a llevant per un absis extremament curiós, que es conserva incorporat a un cortal, també força arruïnat.
L’absis presenta una forma semicilíndrica a l’exterior, mentre que a l’interior adopta una planta poligonal de cinc costats, coberts amb una volta en racó de claustre; també conserva una finestra d’una sola esqueixada, molt desfeta, en el pany de mur de la banda sud. No sabem com s’establia la relació de l’absis amb la nau, per tal com aquest pas és paredat, però sembla que la solució més lògica seria a través d’un arc triomfal.
No hi ha vestigis de finestres en la nau, i la porta que s’obria en el mur oest, resolta amb un arc de mig punt, fou desmuntada al segle XIX i traslladada al parc que hi ha davant del santuari de Nostra Dòna de la Val, on fou reconstruïda de manera barroera.
Detall interior dels murs de l’absis, que formen una rudimentària planta poligonal.
ECSA - A. Roura
Aspecte de la seva volta, la part més ben conservada de l’edifici.
ECSA - A. Roura
L’aparell dels murs conservats és format per reble allargassat disposat de manera molt rústega, encastat en morter de calç. Pel seu aspecte, l’edifici sembla una obra molt arcaica però el tipus d’absis poligonal no té paral·lels coneguts en l’arquitectura catalana anterior al segle XIII; per tant, podria considerar-se com una obra singular que palesa les formes constructives del segle X, d’una tipologia que no tingué gaires exemples en l’arquitectura del seu temps. Ara bé, en l’estat actual de l’edifici no podem excloure la hipòtesi que la forma de l’absis fos producte d’una reforma tardana; així, s’hauria donat una forma poligonal (refent-ne les voltes) a un absis semicircular ultrapassat, que s’avindria molt més amb les tipologies absidals del segle X. (LB-PP-JAA)
Portada
Capitells que decoraven la porta de l’església i que es conserven reutilitzats al parc del santuari de Nostra Dòna de la Val.
ECSA - A. Roura
Elements de la porta antiga d’aquest temple reconstruïts de manera molt barroera al parc del santuari de Nostra Dòna de la Val.
ECSA - A. Roura
En el parc del santuari de Nostra Dòna de la Val es dreça aïllada la portada coneguda amb el nom de Nostre-Damo de Douno Pa per l’estàtua de la Verge que la presideix. Els elements que la formen provenen, com ja s’ha esmentat, de l’antiga església de Sant Jacme de Castelfisèl.
La seva reconstrucció, molt barroera com ho demostra l’ús de capitells i d’àbacs com a base, tingué lloc durant el segle XIX. El portal actual deu ésser molt diferent del primitiu, del qual haurien sortit totes les pedres, vint-i-cinc, tallades i esculpides. Es presenta en forma d’arc de mig punt, amb tretze dovelles, sostingut als costats per dues columnes amb capitells i àbacs esculpits. El tipus de desbast de la pedra, els motius (bitllets, dentícules, cordes, rodes, fullatge estilitzat, etc…), el relleu bastant feble i el tractament gràfic d’aquests elements s’apropa al capitell que recolza la pica baptismal de l’església de Sant Andriu de Fenolhet. Si bé no es pot afirmar que totes aquestes peces tinguin un mateix i únic origen, hom pot suggerir sense gaire perill, que són no sols contemporànies, sinó sortides d’un mateix taller. És difícil datar-les amb precisió car no s’inscriuen en cap corrent artístic definit; això no obstant, seria versemblant atorgar-los una cronologia dins el segle XI. (GM)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàgs. 136-137
- Cazes, 1990, pàgs. 41-42
- Junyent, 1992, doc. 45, pàgs. 63-68
- Baudreu, 1995
Bibliografia sobre la portada
- Notice sur Notre-Dame de la Val de Caudiès de Fenouilledes, 1904
- Dictionnaire des églises de France, 1966, vol. IIc, pàg. 38
- Fabre, 1969